Clica aquí per accedir a la galeria de fotos
Els passats 6, 7 i 8 de desembre a l'Espai Rosa Luxemburg de Madrid, en un ambient ple d'entusiasme i determinació, prop de 200 militants hem participat al Congrés d'Esquerra Revolucionària. Els delegats i convidats han arribat de nombroses ciutats, Barcelona, Tarragona, Ferrol, A Corunya, Guadalajara, Toledo, Donosti, Gasteiz, Bilbo, Pamplona, Xijon, Ovieu, Granada, Cadis, Sevilla, Màlaga, Madrid... als quals s'han sumat representants de les nostres organitzacions germanes a Portugal, Alemanya, Veneçuela i Mèxic.
Per als i les militants d'ER, el nostre Congrés no és un tràmit burocràtic o una reunió folklòrica, es tracta d'un procés de discussió que desenvolupem durant més de dos mesos i en el qual s'involucra tota la nostra militància. Els debats del document de Perspectives Polítiques i Construcció del Partit s'han estès des del mes d'octubre fins al desembre en les diferents assemblees territorials d'IR, i han abastat moltes temàtiques que es van plasmar en un debat formidable al llarg dels tres dies que va durar la reunió. Més de 45 delegats i convidats van prendre la paraula en els diferents blocs de discussió.
La crisi global del capitalisme i la lluita per l'hegemonia mundial
Després de conformar la mesa presidencial del Congrés per dirigents de la nostra organització del País Valencià, Euskal Herria i Madrid es va donar inici al debat de les perspectives internacionals i per a l'Estat espanyol.
En la introducció i les intervencions es va abordar extensament el canvi profund que han patit les relacions interimperialistes i la ruptura de l'ordre mundial imposat per Washington després de l'ensorrament de l'URSS. Des del balanç de la guerra d'Ucraïna i la derrota de l'OTAN i el seu titella Zelenski, passant pel brutal genocidi palestí a Gaza a mans de l'Estat sionista i l'impacte que aquesta massacre està tenint en la consciència de milions i en l'impuls de mobilitzacions multitudinàries de solidaritat internacionalista, tots els esdeveniments més sobresortints de la lluita de classes mundial, de les contradiccions de l'economia global, de l'hecatombe climàtica i l’engany del capitalisme verd i, de manera molt destacada, de la decadència de l'imperialisme estatunidenc i l'ascens de la Xina en la lluita per l'hegemonia mundial, van ser abordats amb rigor i profunditat.
Per suposat, vam analitzar també els esdeveniments més recents, com l'intent de cop d'Estat a Corea del Sud, que ha fracassat gràcies a la mobilització popular i la crida a la vaga general, i la crisi política i militar que viu Síria amb la caiguda del règim de Bashar al-Ássad després del cop assestat per EUA, Israel i Turquia, i que obre una nova perspectiva en el gran joc que s'està lliurant a l’Orient Mitjà.
Un altre aspecte crucial va ser desgranat en diferents intervencions: l'ascens de les formacions d'extrema dreta, del trumpisme, i de les tendències bonapartistes i autoritàries que s'alçen sobre la crisi del parlamentarisme burgès, l'empobriment i l'extrema polarització política que recorre el món.
L'excel·lent informe dels nostres companys de Portugal, les intervencions sobre la crisi política a França, sobre el balanç del Govern laborista britànic i les perspectives per a la lluita de classes a Europa, va ser completat amb la intervenció dels nostres camarades alemanys d'Offensiv sobre el moment crític que travessa la principal potència de la UE. El mateix podem dir de les paraules que van abordar els desenvolupaments polítics a l’Amèrica Llatina, especialment a l'Argentina ja que concentra tal cúmul de contradiccions polítiques i socials que col·loquen el país com un candidat a una nova explosió social.
L'Estat espanyol: de la catàstrofe de la DANA a la lluita per l'habitatge
L'última part del debat es va centrar en l'Estat espanyol, la catàstrofe de la DANA a València i les lliçons que recull aquest gran moviment d'autoorganització popular construït des de baix, el balanç negatiu del Govern PSOE-SUMAR, la crisi de l'esquerra reformista 2.0 i les conseqüències de la participació governamental de Podem, la campanya furiosa de la dreta i els feixistes i, molt important, el nou ascens de lluites socials per l'esquerra que constitueixen un punt d'inflexió.
Les intervencions també van entrar de ple a explicar les peculiaritats del boom que l'economia espanyola està vivint, nodrit per l'especulació immobiliària i la precarietat laboral, i la sobreexplotació de la força de treball immigrant. És un fet indiscutible que, sota un Govern de l'esquerra, els negocis de l'IBEX35 van vent en popa. L'OCDE fins i tot ha pujat les previsions de creixement per al 2025 fins a un 3%.
No obstant això, la realitat de les masses xoca frontalment amb la propaganda del Govern de coalició, creant una tensió social que es va acumulant i que busca lleres pels quals expressar-se. Les mobilitzacions massives pel dret a l'habitatge, contra el genocidi a Gaza o per l'educació pública són un reflex de la temperatura que es cou per sota de la pau social imposada per la burocràcia sindical i política de CCOO, UGT, PSOE, Sumar i els aliats parlamentaris del Govern central.
Això s'ha vist especialment clar en els esdeveniments que han envoltat la DANA a València. Les i els militants d'Esquerra Revolucionària a València hem animat l'autoorganització popular per a fer front al desastre i la desídia criminal del PP de Manzón. La crida a la vaga general estudiantil que vam realitzar amb el Sindicat d'Estudiants per mobilitzar brigades estudiantils de neteja i participar colze a colze amb les veïnes i veïns de les zones afectades, es van sumar a l'impuls que vam donar a les mobilitzacions multitudinàries del 9 i del 30 de novembre, on els nostres seguicis van destacar per les seves consignes: Mazón dimissió i a presó! Per la Vaga General a València! Per obligar al Govern de la Generalitat a dimitir! Que se’n vagin tots i que la reconstrucció es faci al servei del poble!
Un balanç de la nostra feina
Els esdeveniments a València assenyalen la fragilitat en la qual es mou aquest Govern. Les possibilitats que es produeixin moviments socials potencialment explosius hi són.
Malgrat les traïcions obertes de les cúpules reformistes de l'esquerra institucional i els aparells de burocràtics dels grans sindicats, les assistents de la reunió coincidim que no veure la inestabilitat en què ens movem, i la polarització aguda, seria d'una ceguesa absurda.
Precisament per això, la construcció d'una organització comunista revolucionària en el fragor dels esdeveniments és decisiu. El factor d'una direcció política del moviment obrer i juvenil a l'alçada del desafiament esdevé un aspecte cabdal per al present i el futur.
Per poder traçar aquests objectius i tasques concretes, el primer pas és fer un balanç. Delegats de les diferents seccions territorials van exposar informes al Congrés respecte a les activitats, el treball, les dificultats i els passos endavant que hem donat aquests anys. Ja sigui en el front juvenil, en el sindicalisme combatiu, en l'organització de campanyes i mobilitzacions de solidaritat amb el poble palestí, en la celebració del centenari de Lenin amb una riuada d'actes públics, en el terreny teòric publicant la revista Marxismo Hoy i més de deu llibres de clàssics del marxisme a través de la Fundació Federico Engels, i, com no podia ser d'una altra manera, ressaltant l'enorme creixement que hem tingut com a ER i les plataformes que impulsem, el Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives, aquest any 2024 ha estat d'una intensitat formidable.
En diverses intervencions es va informar detalladament de tota la nostra activitat, també del desenvolupament de les nostres webs i xarxes socials que estan rebent milions d'interactuacions i visualitzacions des de principi d'any, dels avenços de la premsa comunista als nostres diaris El Militante, Militant en català i Euskal Herria Sozialista, o l'enorme impuls en la nostra activitat pública que ha suposat la inauguració de l'Espai Rosa Luxemburg de Madrid el mes de febrer passat, i pel qual han passat ja més de 1.500 persones al llarg de les activitats i actes públics que hem realitzat.
Tot això mostra el vigor i la frescor de la nostra organització. I l'enfocament no sectari, obert a la col·laboració amb tots els col·lectius i formacions de l'esquerra combativa amb els quals tant ens uneix, i que van quedar també en relleu en un dels moments més emocionants, quan els companys Manuel Blanco Chivite i Pablo Mayoral, representants del Col·lectiu d'Oblidats per la Transició i veterans dirigents de l'extint FRAP, condemnats a mort i a 40 anys pels tribunals del franquisme el 1975, van dirigir una calorosa salutació al nostre Congrés el dissabte al matí.
Construir el partit de la revolució
A la tarda del mateix dissabte, vam realitzar una col·lecta extraordinària. Aquesta tradició en les reunions de les organitzacions obreres consisteix a reunir aportacions econòmiques de les i els militants, durant el període del Congrés, per impulsar la nostra activitat.
Més que una col·lecta va ser realment un debat polític que es va estendre per més de dues hores i en el qual van prendre la paraula companyes i companys de totes les generacions i de tots els fronts de treball d'Esquerra Revolucionària.
L'exemple, la inspiració extraordinària, i tot el compromís i sacrifici que dediquem a construir les forces del comunisme revolucionari es va concretar en la xifra rècord que vam obtenir i que descriu perfectament l'estat d'ànim de la nostra organització: més de 22.000 euros!! A això cal afegir els gairebé 1.000 euros que vam obtenir per la venda de llibres de la FFE, una xifra realment positiva i que reflecteix la seriositat cap a la teoria que estem construint des de fa anys a les nostres files.
La conclusió del debat va quedar condensada en el nostre document de tesis polítiques, aprovat de manera unànime. En aquest també es recullen les tasques concretes i objectius per al nou període que s'obre. Per posar-se al capdavant d'aquesta responsabilitat, vam elegir un nou Comitè Central, el màxim organisme de direcció d'Esquerra Revolucionària a l'Estat espanyol. Aquest organisme és un reflex de la composició intergeneracional, activista i proletària de la militància. Una barreja de joves, tant treballadors com estudiants, i veterans, però tots compromesos i entusiasmats amb la lluita. La votació va ser també unànime.
Construir el socialisme i impulsar la revolució que derroqui aquest sistema podrit és urgent. Igual que la tasca de construir una eina que ho permeti. L'absència d'aquesta eina, el partit revolucionari, és el que està donant marge de maniobra al gran capital i prolongant aquesta terrible agonia.
Però sabem bé que és possible fer-ho. La nostra classe a través de la seva història ho ha demostrat. No serà fàcil, però és l'única causa per la qual mereix la pena donar-ho tot.
