L'anunci que Great Wall Motors (GMW) no accepta les condicions actuals per quedar-se amb les plantes de Nissan i rebutja absorbir la plantilla, ha destapat la caixa dels trons.

Tot el malestar acumulat pels treballadors de Nissan aquests mesos ha sortit a la llum. Reunions secretes de la taula de reindustrialització sense avenços, descens de l'activitat productiva a les plantes, reducció progressiva i incentivada de la plantilla amb promeses d'un lloc de treball que no arriba, l'acomiadament de milers de companys d'empreses proveïdores i subcontractes , EROs i tancaments al sector automobilístic i industrial de Catalunya i de tot l'Estat… La paciència dels treballadors ha fet vessar el got.

Els Comitès d'Empresa, notant el cansament de la plantilla, van convocar assemblees informatives pel dijous 25. El seu objectiu era posar gel a l'assumpte i calmar les coses, però han aconseguit tot el contrari. Centenars d’obrers els han increpat al crit de “Fora, fora, fora!” i amb crítiques vehements a l'acord signat amb Nissan fa 16 mesos i la gestió durant aquest temps.

Els treballadors de Nissan i les auxiliars van demostrar en innombrables ocasions, fins i tot en els moments més durs de la pandèmia, la disposició a la lluita, fent gala d'una tenacitat i una fortalesa formidables. Milers i milers van omplir els carrers repetidament cridant “Nissan no es tanca!”. Però els dirigents sindicals, amb els Comitès d'Empresa i les Federacions dels seus sindicats al capdavant, van engegar a rodar la força dels treballadors i van signar el tancament de Nissan a canvi d'indemnitzacions, prejubilacions i una vana promesa de reindustrialització.

De totes les empreses candidates a prendre el relleu de Nissan a les plantes de Barcelona, ​​l'única i amb diferència que va notificar la possibilitat de contractar bona part de la plantilla de Nissan (únicament de la principal, això sí) va ser GMW, multinacional xinesa fabricant de cotxes elèctrics. Ara, poques setmanes després del tancament definitiu de Nissan i en l'última fase de les negociacions, GMW reclama un augment dràstic d'ajudes públiques i informa que no pensa respectar les condicions laborals de contractació acordades en el paper pels Comitès i Nissan. Si no, no obrirà cap fàbrica a Barcelona.

Aquestes són les conseqüències nefastes d’un acord podrit. No hi ha més veritat. Els Comitès de Nissan van desarmar els treballadors dient que perquè hi hagués reindustrialització i mantinguessin el seu lloc de treball havien de confiar en la mateixa empresa que els feia fora i en un ministeri i una conselleria de treball que no han mogut ni un dit per enfrontar-se a Nissan i defensar els 25.000 llocs de treball mitjançant la nacionalització sense indemnització de l’empresa.

GMW, igual que qualsevol altra multinacional, només acceptarà “reindustrialitzar” a canvi d'un tou de diners públics, baixades de salaris, acomiadaments, menys drets i augment de la precarietat. A més, els més de 20.000 treballadors de les auxiliars no recuperaran el lloc de treball perquè no seran necessaris per al tipus de producció de GMW.

En els diferents conflictes obrers estem veient que la burocràcia sindical es rendeix sense lluitar i signa acords que beneficien la patronal, com ara pretenen en la lluita del metall de Cadis. El sindicalisme de moqueta, de la pau social i del “mal menor” ens condemna al desastre. És urgent desenvolupar les forces del sindicalisme combatiu, de classe i democràtic.

Ja n'hi ha prou d'enganys als treballadors! La lluita és l'únic camí per defensar la feina!

Pots consultar el nostre balanç de l'acord dels Comitès de Nissan amb l'empresa clicant aquí.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01