Per la unificació i extensió de les lluites en defensa dels llocs de treball! Per un sindicalisme combatiu, democràtic, de classe i assembleari

Durant l'últim any els treballadors i treballadores hem vist com la destrucció de l’ocupació, la precarització de les condicions laborals i l’explotació i inseguretat que patim en els centres de treball s'està intensificant de manera brutal.

La pandèmia no només ha revelat davant milions de persones els efectes de la privatització i retallades pressupostàries en la sanitat, educació i serveis públics. A més, està sent utilitzada pels empresaris privats, i també per les empreses públiques i administracions dependents del govern espanyol o els governs autonòmics, per empitjorar encara més les condicions de treball: més subcontractació i precarietat, retallades salarials, aplicació d’ERTOs absolutament injustificats i ERO amb l'excusa de la Covid-19, acomiadaments...

Els capitalistes, com sempre, intenten que siguem els i les treballadores qui paguem la crisi del seu sistema, una crisi que ja havia començat a manifestar-se abans de la Covid i que una gestió de la pandèmia al servei del capital ha aguditzat. La llista d'empreses que després de fer-se d'or durant anys amb la nostra explotació i incrementar massivament els seus beneficis, ara apliquen retallades, reconversions o plans de destrucció de llocs de treball... és interminable: el Corte Inglés, H&M, Caixabank i la resta de grans bancs, Airbus, Nissan, Acciona, Bosch, Grup Comsa, Cacaolat...

No parlem ja de les milers de petites i mitjanes empreses que, amb la connivència de l'Estat i impunitat que els proporcionen les contrareformes laborals aprovades durant les últimes dècades, condemnen a milers de treballadors i treballadores a un model de terrorisme patronal i condicions laborals pròpies de l'esclavitud.

Aquestes ens obliguen a treballar sense cap dret, sense mesures de seguretat, posant en greu perill la nostra vida i salut. Criminals com els empresaris de CIDAC de Cornellà, l'actuació dels quals va provocar, el passat 30 d'abril, la mort del jove treballador Xavi Cayuela. O els de Ferros Sabadell (Castellar de Vallès), on va perdre la vida en semblants circumstàncies Víctor Nuño, un altre jove de 19 anys, al novembre de 2020.

Davant d'aquesta ofensiva salvatge que patim només és possible una resposta: la mobilització i l'organització, unificant i estenent totes les lluites que ja s'estan produint perquè els atacs tenen el mateix origen i els mateixos culpables.

Aquest camí és el que durant les últimes setmanes estan començant a prendre treballadors i treballadores de diferents empreses i sectors. Des de la joventut obrera de Cornellà, cridant amb ràbia que les morts de’n Xavi, el Víctor i els més de 780 morts en els llocs de treball durant l'últim any no són accidents sinó assassinats, fins a les treballadores i treballadors de la UR4 de Sabadell, que porten ja més de 50 dies de vaga indefinida exigint la contractació de plantilla suficient per acabar amb la sobrecàrrega de treball i garantir condicions de treball dignes i la qualitat d'un servei públic com el de Correus. Una lluita que ja s'està començant a estendre a altres UR com les de Reus, Terrassa i altres ciutats.

Mobilitzacions que creixen tant a Catalunya com en altres zones de l'Estat, com la dels treballadors d'Airbus de Puerto Real i les empreses auxiliars contra el tancament de la factoria, passant per sobre de la decisió de CCOO i UGT i el govern de coalició PSOE -UP d'acceptar aquest tancament. O els treballadors del metall de Vigo, manifestant-se massivament contra la firma per part de les cúpules de CCOO i UGT d'un conveni que suposa rebaixar salaris i empitjorar condicions laborals i impulsant una Plataforma integrada per afiliats als diferents sindicats per cridar a continuar la vaga i vincular-se a altres sectors en lluita.

I és que, precisament quan més urgent i imprescindible resulta la mobilització i la unificació de les lluites, les i els treballadors ens trobem amb el gran obstacle que representa el sindicalisme de pau social i desmobilització impulsat des de les direccions dels grans sindicats i les polítiques de govern central, que encara que va ser votat per milions de treballadors està cedint en totes les seves polítiques a la pressió de l'Ibex35.

Un sindicalisme i polítiques reformistes que deixen totalment abandonats a la seva sort a milions de treballadors i treballadores en precari i que, fins i tot en aquelles empreses i sectors amb més organització sindical, anteposa la submissió a la lògica capitalista i els interessos de banquers i empresaris a les nostres necessitats.

Per lluitar per un sindicalisme completament diferent, basat en la defensa irrenunciable dels interessos de la classe obrera, la mobilització, la coordinació i unificació de les lluites i la presa de decisions en assemblea per part dels treballadors i treballadores, companyes i companys afiliats a diferents sindicats hem decidit coordinar-nos a nivell estatal i formar una plataforma com Sindicalistes d'Esquerra.

Aquest dissabte 29 de maig, Sindicalistes d'Esquerra celebrarem la nostra IV Trobada de Catalunya per via telemàtica. Farem un balanç de la situació econòmica, política i sindical general, debatrem sobre totes les lluites abans esmentades i concretarem propostes tant per continuar recolzant-les i estenent-les tant com per seguir impulsant el sindicalisme combatiu, democràtic i assembleari des de cadascuna de les nostres posicions sindicals i centres de treball.

Participa en la IV Trobada de Sindicalistes d'Esquerra de Catalunya!

Dissabte 29 de maig a les 10:30h.

Escriu-nos o truca'ns al 690752207 o 606714354 per passar-te el link i connectar-te.