Prou precarietat laboral!

Durant els últims dies hem assistit a un autèntic aixecament dels taxistes en la seva lluita contra l'intent per part de les grans multinacionals de precaritzar completament el sector i imposar unes condicions laborals de misèria i brutal explotació. Primer van ser els taxistes a Barcelona, ​​posteriorment, i davant dels intents dels mitjans de comunicació de criminalitzar els seus companys de la capital catalana, ​​es van sumar, primer els taxistes de l'aeroport de Barajas i després la resta de taxistes de Madrid, i progressivament taxistes d'altres ciutats com Alacant, Màlaga, etc...

Finalment, i per primera vegada en la història, s'ha declarat una vaga indefinida que s'ha estès ja per tot l'Estat, duent-se a terme assemblees diàries on es decideixen els següents passos en la lluita. S'han posat també en contacte amb els sindicats d'estibadors en diferents ciutats, de cara a bloquejar els ports si no es troba una solució al conflicte, i han anunciat que, si fos necessari, podrien també intentar bloquejar la frontera. Són els mètodes de lluita de la classe treballadora, mitjançant l'acció directa i la vaga, i la seva contundència ja ha tingut un primer resultat, que el Ministeri de Foment obri una taula de negociació i es comprometi a portar el conflicte al Consell de Ministres.

Uber, Cabify, Amazon, Ryanair... volen deixar-nos sense drets ni treballs dignes

A dia d'avui no queda cap dubte que Uber i Cabify no són meres plataformes, sinó multinacionals que funcionen sobre la base del mateix model depredador amb el qual Amazon o Deliveroo acumulen beneficis multimilionaris a costa de l'explotació salvatge dels treballadors. La lluita dels taxistes es suma a l'onada de vagues que vivim des del començament de l'estiu, la vaga dels treballadors d'Amazon de San Fernando, dels treballadors de Ryanair simultàniament a diversos països europeus, o dels repartidors de premsa de Madrid, falsos autònoms sotmesos a condicions draconianes.

El model és el mateix, grans multinacionals que no paguen impostos, com Amazon, o que tenen les seves seus a paradisos fiscals i apliquen legislacions laborals fetes a la seva mida, com Ryanair. En el cas de Uber i Cabify mitjançant la utilització de "falsos autònoms", obligant als seus treballadors a pagar-se la seva seguretat social, en condicions de precarietat absoluta i treballant jornades interminables. D'aquesta manera empenyen a tot el sector a la precarietat més absoluta, acabant fins i tot amb els limitats drets que encara podien existir en el sector del taxi. Imposant aquestes condicions, aquestes multinacionals busquen col·lapsar el mercat portant a la fallida milers de taxistes autònoms, per a acabar monopolitzant el sector en unes condicions de misèria que els permetin obtenir un gegantí marge de beneficis. Són aquests milers de taxistes assalariats, alguns també "falsos autònoms", i aquests taxistes autònoms que viuen del seu taxi amb jornades interminables, els que finalment s'han plantat impulsant una vaga indefinida històrica.

Precaritzar tot el sector en benefici d'un grapat multinacionals i grans empreses

Al voltant d'aquestes plataformes i les llicències VTC s'està generant una enorme bombolla especulativa, com també ha passat amb les llicències del taxi durant anys. Els conductors d'aquestes plataformes poden arribar a pagar per aquestes llicències, el valor administratiu del qual és de 32 euros, fins a 60.000 a la Comunitat de Madrid, i tot en benefici d'un grapat de multinacionals. Aquest sistema de llicències, tant al taxi com ara amb les VTC, fa que els de baix, com sempre, paguin els plats trencats, mentre un grapat de llestos es beneficien especulant. Mitjançant aquest sistema sempre guanyaran els de dalt, plataformes com Uber i Cabify i també les grans patronals del taxi, que utilitzen el mateix per a precaritzar al màxim les condicions de taxista assalariats i autònoms, així com dels conductors amb llicències VTC. Els mateixos taxistes autònoms que han comprat la seva llicència a un preu desorbitat ho saben molt bé, incapaços de competir no només amb Uber i Cabify sinó amb les grans empreses del taxi que en molts casos actuen també contractant "falsos autònoms" i pagant salaris de misèria per a jornades interminables. És hora que es posi fre a aquesta situació, garantint les condicions laborals dignes i iguals per a la immensa majoria dels treballadors i "autònoms" del sector.

El taxi és un servei públic i com a tal ha de comptar amb unes condicions dignes per als seus professionals. La lluita contra la restricció de les llicències VTC, que ha fet esclatar aquest conflicte, pot frenar momentàniament la precarització del sector i l'avanç d'aquestes plataformes, però com veiem, l'amenaça continua aquí. A Barcelona lluiten avui perquè s'apliqui la ràtio d'1 VTC per cada 30 taxis, reconeguda pel Tribunal Suprem, però aquesta ràtio ja és avui paper mullat, tal com reconeix el Ministeri de Foment que assenyalava a l'Abril que en el sector ja hi ha una ràtio mitjana en el conjunt de l'Estat d'1 VTC per cada 9 taxis, i fins i tot en ciutats com Madrid d'1 VTC cada 3 taxis. És fàcil comprendre la indignació dels treballadors del sector del Taxi, que veuen perillar els seus llocs de treball i el seu futur, però cal plantejar-se com frenar de forma unificada i en tot l'Estat aquest procés de precarització en el sector, conseqüència entre altres coses d'aquest sistema de llicències.

Per un servei públic de qualitat amb condicions salarials i laborals dignes!

La mobilització dels taxistes des de baix, amb els mètodes propis de la classe obrera, ha posat el conflicte a la cima i al govern contra les cordes. Mentre hi hagi condicions de misèria per als conductors amb llicències VTC, "falsos autònoms" víctimes d'aquestes multinacionals, els taxistes i les seves condicions estaran permanentment amenaçats, i d'aquí la importància d'incorporar a aquests sectors a la lluita, exigint que siguin reconeguts com a treballadors, amb les seves cotitzacions, i exigint també que aquestes empreses multinacionals paguin impostos d'acord amb els seus ingents beneficis. Però també és necessari millorar les condicions actuals dels taxistes, tant dels assalariats com d'aquells autònoms que s'esllomen dia a dia per arribar a final de mes. Per a això és necessari establir un marc laboral unitari, o el més unitari possible, on es regulin i recullin drets iguals tant per a assalariats com per a aquells que treballen com a veritables autònoms, és a dir, a la pràctica com a treballadors. Un marc laboral que estableixi un salari digne mínim per a tots els treballadors del sector i una jornada laboral màxima de 40 hores a la setmana, que progressivament pogués reduir-se fins a les 35 hores.

Un altre pas seria l'establiment d'una empresa pública, començant per les principals ciutats on hi ha Ajuntaments de Canvi, a la qual poguessin adscriure's taxistes i altres treballadors del sector, i on es garantissin aquestes condicions salarials i laborals dignes. Una empresa que podria finançar-se imposant un impost especial sobre multinacionals com Uber i Cabify o les grans empreses del taxi, alhora que s'exigeix ​​i inspecciona a aquestes empreses per a garantir el compliment de les condicions que s'establissin en aquest marc laboral únic per al sector. Així sí es garantiria un servei públic de qualitat, i així els taxistes i conductors sí podrien tenir una vida digna.