El moviment estudiantil i el jovent a tot el món estem mostrant el nostre ferm rebuig al genocidi sionista perpetrat contra els nostres germans i germanes a Gaza.
La massacre no cessa i la nostra ràbia tampoc. Més de 40.000 persones assassinades, de les quals el 80% són dones i nens, el 60% dels habitatges de la Franja han estat destruïts, així com el 80% de la xarxa sanitària, hospitals i totes les universitats. Per si no fos suficient, Netanyahu i el seu Govern criminal han planificat una cruel fam que afecta el 90% de la població. Mentre escrivim aquestes línies, assistim a un nou capítol d'aquesta barbàrie. Diferents camps de refugiats a Rafah, últim punt de desplaçament de la població gaziana, estan sent bombardejats en una escalada de l'extermini.
Som milions els qui alcem la veu per dir prou i omplim els carrers en manifestacions massives. El crit de "No és una guerra, és un genocidi!" ha arribat per quedar-se a les universitats. L'exemple dels i les estudiants als Estats Units i la seva valentia enfrontant la repressió de la "democràcia" americana són inspiradors. Des de Nova York a Califòrnia, passant per Harvard, Michigan i Austin, el moviment estudiantil estatunidenc està col·locant contra les cordes el Govern còmplice de Biden i les institucions universitàries que són finançades pel lobby sionista.
A l'Estat espanyol, els estudiants de la Universitat de València vam iniciar una onada de tancaments i acampades imparables. Barcelona, Madrid, Alacant, Palma de Mallorca, Granada, Màlaga, Elx, Santiago, Sevilla, Santander, Corunya, Múrcia, Huelva, Canàries, Oviedo, Bilbo, Jaén, Còrdova... Són desenes els campus on l'acció directa contra la complicitat de les universitats públiques i del Govern PSOE-Sumar s'ha posat damunt la taula, fent un pas endavant en el desenvolupament del moviment de solidaritat amb el poble palestí.
Un salt en l'acció i la consciència
A través d'un treball de recerca molt seriós, les diferents assemblees han exposat els estrets vincles acadèmics del sionisme amb universitats públiques a l'Estat espanyol. És un escàndol: desenes d'universitats que conscientment estimulen el bel·licisme atroç israelià a través de beques a militars, desenvolupament d'armament letal, etc., tenen sòlids llaços amb els nostres centres. A la qual cosa cal afegir les relacions econòmiques entre les empreses que busquen un negoci en la privatització creixent de la universitat i tenen vincles també amb l'Estat d'Israel. Parlem dels convenis amb bancs i empreses com el Santander, Starbucks, Indra, Ferrovial, ACS...
Les acampades han posat damunt la taula que la lluita antiimperialista ha d'anar de la mà amb la lluita per expulsar les empreses de les nostres universitats, per una educació 100% pública.
Aquesta complicitat vergonyosa ha empès milers de joves, i treballadors, a fer un pas endavant en la combativitat i l'acció directa. Les acampades han passat de ser una protesta en si, a ser centres d'organització de la lluita per ocupar edificis institucionals, boicotejar reunions de les autoritats universitàries, preparar manifestacions i aprofundir en la formació política.
És un salt qualitatiu molt significatiu. Però va més enllà, l'atrocitat del genocidi, sustentat per la complicitat dels Governs capitalistes i els organismes imperialistes, que no fan res per frenar-lo, ha obert els ulls a milions de persones: la guerra és una conseqüència del capitalisme.
Per això, el cinisme del Govern de PSOE-Sumar no cola. L'últim capítol ha estat el reconeixement de l'Estat de Palestina per part del Govern. Focs d'artifici en període electoral —que no compromet a res, ni modificarà l'infern que pateix el poble palestí— per mirar de donar-se un vernís progressista davant la ultradreta, en absència d'una política d'esquerres i, sobretot, d'una posició seriosa per frenar el genocidi, que passaria per trencar tota mena de relacions amb Israel. Però Sánchez i la socialdemocràcia no tenen cap interès a enfrontar-se als lobbies sionistes.
No cal veure més que, per exemple, el mateix dia en què reconeixia l'Estat palestí, Pedro Sánchez va permetre la repressió contra els estudiants acampats a la Universitat Politècnica de València, quan el rector i la Delegació de Govern de la ciutat, dirigida pel PSOE, es van emprar a fons per impedir el legítim dret a manifestar la nostra solidaritat amb el poble palestí. Quina hipocresia i quina vergonya!
I va en la mateixa línia que la sol·licitud d'una ordre de cerca i captura contra Netanyahu i altres alts càrrecs israelians per part del Fiscal de la Cort Penal Internacional, acusant-los de crims de guerra i lesa humanitat. Una sol·licitud boicotejada per Biden i el Congrés nord-americà, que han amenaçat amb sancionar la CPI i els seus membres en cas que finalment la dicti. Però si han hagut de fer aquesta tèbia sol·licitud, que no implica res, després de mesos de mirar cap a una altra banda, és per la pressió social que s'ha aixecat als carrers. Aquestes institucions capitalistes i els Governs als quals representen el que tenen és un pànic atroç al fet que l'escalada en l'ofensiva i les provocacions del règim sionista derivin en explosions socials, en primer lloc en el món àrab, però també als EUA, Regne Unit i a tot Europa.
Davant les maniobres i les polítiques reformistes, que pretenen fer-nos creure que amb apel·lacions a l'ONU i a la Cort Penal Internacional podrem frenar la massacre i l'ocupació, el jovent es llança a reprendre els mètodes de la classe treballadora com a eina de lluita, a més d'aprofundir en la desconfiança en la democràcia capitalista.
Una bona mostra d'això ha estat la resposta de les acampades davant els intents de Sumar i Esquerra Unida de copar-les, descafeïnant els seus objectius, amb declaracions buides i llàgrimes de cocodril, mentre romanen en un Consell de Ministres que manté tots els llaços amb l'Estat d'Israel. Per si no fos suficient, aquest oportunisme ha arribat a la seva màxima cota quan el 2 de juny membres de l'acampada de Madrid van acudir al míting de Sumar a Getafe per denunciar la complicitat del Govern PSOE-Sumar amb el genocidi. L'única resposta per part de Yolanda Díaz i els seus van ser les calúmnies i la violència, al més pur estil gansteril.
La participació dels comunistes revolucionaris
Des del minut u, Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants hem participat en primera línia d'aquestes acampades i tancaments. Hem posat tots els nostres recursos materials, humans i de difusió per impulsar-les i compartir les nostres experiències, abrivament i opinions polítiques.
Així ho hem demostrat a Barcelona, València, Màlaga, Sevilla, Madrid, Astúries... Hem establert un front únic amb diferents organitzacions i activistes, de trajectòries polítiques molt diferents, en la defensa d'un programa anticapitalista, antiimperialista i d'independència de classe. Un exemple ha estat l'autodefensa contra els elements provocadors feixistes que han intentat atemorir-nos. Hem defensat la necessitat de crear un servei d'ordre i basar la nostra integritat i seguretat únicament en les nostres pròpies forces.
D'altra banda, en diverses acampades hem proposat dotar-nos d'organismes de coordinació i direcció, elegits en assemblees i amb responsabilitats revocables, per dotar de centralitat, organització i estratègia el moviment, fugint de la improvisació. Aquest és un pas molt important, ja que funcionar així permet que les responsabilitats puguin ser controlades democràticament a través de les assemblees. A més, permet dotar el moviment d'una estructura eficaç capaç d'enfrontar-se a les maniobres institucionals de les universitats, a la repressió i a les dificultats de mantenir durant setmanes un tancament o campament.
La crida als treballadors en lluita a participar i confluir en la solidaritat amb el poble Palestí, la defensa de la vaga general com a eina de combat o l'assenyalament de la complicitat del Govern en aquest genocidi... són idees en les quals hem incidit amb una gran acollida, i mostren la consciència combativa del jovent en lluita.
Després de vuit mesos d'ofensiva sobre Gaza, Netanyahu i el seu Govern s'han convertit en la màxima demostració de com de podrit està el sistema capitalista i l'ofensiva de l'extrema dreta. Això es trasllada a la seva política interior, on s'ha impedit el dret a la protesta i s'ha censurat a diferents mitjans de comunicació, com Associated Press, per silenciar la denúncia del genocidi.
Per això cal continuar impulsant i enfortint el moviment de solidaritat amb el poble palestí. Les acampades són un pas en aquesta direcció. Cal assenyalar que només i exclusivament gràcies a la seva existència i a la simpatia social que estan generant s'ha aconseguit que diverses universitats, com les de Barcelona, Màlaga, Sevilla, Granada, Jaén..., hagin hagut de suspendre relacions temporalment amb les israelianes.
Una demostració que la lluita serveix. Però sabem que no és suficient, no ens conformem. Cal estendre la lluita al moviment obrer i els centres de treball, i prendre els carrers massivament, tornant a posar sobre la taula la consigna d'aturades i de vaga general per frenar el genocidi.
Des del sindicalisme alternatiu i combatiu, que no es resigna i dona la batalla, des dels moviments socials i estudiantil, hem de fer un pas endavant, continuar aixecant la solidaritat internacionalista per frenar aquesta barbàrie. En aquesta tasca estem les companyes i companys d'Esquerra Revolucionària i del Sindicat d'Estudiants.
