Però la veritable importància a l'hora de participar en un parlament burgès o en altres institucions burgeses com els parlaments autonòmics, diputacions o ajuntaments, no està en el fet que es puguin canviar radicalment les coses des de la tribuna, sinó en utilitzar aquesta posició per a defensar una política en benefici de la majoria treballadora i fer avançar el seu nivell d'organització i de consciència política. En una època de crisi com la qual vam viure actualment, aquestes institucions es revelen com el que veritablement són: instruments de la classe burgesa que s'utilitzen per a aprovar els més brutals atacs contra la majoria de la població en tots els àmbits. Ja hem vist que mentre s'han negat sistemàticament a canviar la Constitució per a donar més drets democràtics, com el dret d'autodeterminació, no han dubtat ni un segon en reformar-la per a retallar les despeses socials i beneficiar, amb la llei a la mà, la gran banca.
L'Esquerra Abertzale té una gran oportunitat. Per això, el paper més important que pot jugar l'Esquerra Abertzale en una institució com el Parlament espanyol, és convertir-se en l'altaveu d'una alternativa autènticament d'esquerres, revolucionària i socialista, que cridi a la classe obrera i la joventut a lluitar per aquest programa al carrer, amb mobilitzacions massives. Aquesta alternativa passa, per descomptat, per defensar els drets democràtics nacionals, des d'una immediata solució per als presos, la derogació de totes les lleis antidemocràtiques, com la llei de partits i d’altres, la legalització de Sortu, la defensa de l’euskera i el dret d'autodeterminació. Però una política revolucionària i socialista també passa per oposar-se a qualsevol mesura que retalli conquestes socials i laborals als treballadors bascos i espanyols amb l'excusa de la crisi. Per a això és imprescindible defensar la nacionalització de la banca i els grans monopolis econòmics sota el control democràtic de la classe obrera, posant els enormes recursos existents a mans de la majoria. D'aquesta manera sí que seria possible acabar amb l'atur, la pobresa creixent, els desnonaments, etc. Una política d'aquest tipus trobaria cada vegada més suports entre els joves i els treballadors bascos, que veurien una veritable alternativa sobre la qual recolzar-se per a canviar la societat. I d’altra banda, despertaria grandíssimes simpaties a la resta de la classe treballadora de l'Estat, cosa que ajudaria enormement a enfortir les reivindicacions democràtiques i nacionals per a Euskal Herria. Seria una gran acumulació de forces des d'un punt de vista de classe.
Perquè aquesta política sigui possible és necessari que l’Esquerra Abertzale trenqui amb qualsevol estratègia de pactes i acords amb la burgesia basca. La idea que conformant un bloc nacional s'estaria en millors condicions per a arribar al dret d'autodeterminació ha estat desmentida per l'experiència. La burgesia basca i els seus representants polítics, siguin del PNB o d’Eusko Alkartasuna, han donat mostres evidents de la seva incapacitat per a lluitar conseqüentment pels drets democràtics nacionals d'Euskal Herria. Quan han governat no han dubtat a utilitzar la repressió contra aquells que lluitaven per aquests drets, a més de beneficiar amb les seves lleis i mesures als més rics. El fet que Eusko Alkartasuna se sumi ara a l’EA en les seves iniciatives, no ha d'enganyar a ningú. La seva debilitat electoral els duu a acceptar de manera demagògica aquestes posicions, amb l'afany de conduir a l'Esquerra Abertzale cap a l’institucionalisme burgès, obstaculitzar la defensa d'un programa autènticament socialista i revolucionari i sobreviure políticament. Però l'Esquerra Abertzale no necessita aquests companys de viatge: té la força suficient i el suport social necessari entre la classe treballadora i la joventut, per a enfortir-se com una alternativa d'esquerres que connecti amb les aspiracions dels oprimits. L'experiència d'Irlanda és clara referent a això: els pactes amb la burgesia i l'acceptació de la lògica del capitalisme, només serveixen per a generar frustració i enforteixen els nostres enemics.
El proper 20 de novembre, centenars de milers de joves i treballadors bascos que han estat protagonistes de les grans vagues generals organitzades a Euskal Herria, de les mobilitzacions massives en defensa dels drets democràtics nacionals, votaran per Amaiur, com van fer per Bildu a les eleccions municipals. Un vot que protegeix el paper decisiu de l’Esquerra Abertzale a la fi de l'activitat armada d'ETA, però que també reclama una política alternativa, revolucionària, la mateixa que milers de persones han reivindicat en cadascuna de les vagues generals d'Euskal Herria i en cadascuna de les grans mobilitzacions del 15-M. Els marxistes del Militant a Euskal Herria vam participar d'aquest gran moviment que es mou per la transformació de la societat. Que cadascun d'aquests vots serveixi per a enfortir la lluita contra el capitalisme, el veritable responsable de l'opressió social i nacional!
