Necessitem una esquerra revolucionària
Els resultats de les eleccions municipals i forals han tornat a posar de manifest la patacada del bloc reaccionari i especialment del PP a Euskadi, en resposta al seu discurs franquista i espanyolista, d'odi, repressió i venjança. No obstant això, el PNB s'alça amb la victòria, concentrant el vot útil de la dreta, que previsiblement utilitzarà per poder governar en les tres diputacions i capitals amb el seu soci favorit: el PSE. En aquestes eleccions el vot s'ha polaritzat encara més entre el PNB (36,24% a les municipals en la Comunitat Autònoma Basca (CAB) i EH Bildu (24,79%), que per la seva banda obté els millors resultats en unes municipals de la seva història. Elkarrekin Podemos paga el preu de la decepció, que és arreplegada pel PSE per remuntar a la tercera posició.
Molts analistes han sortit ja a celebrar els resultats del PNB per desmoralitzar així a la classe treballadora i el jovent. Però en els seus càlculs matemàtics oculten molt conscientment un punt central per entendre el veritable pols de la situació i la correlació de forces: a Euskal Herria vivim un dels punts més àlgids de la mobilització de tot l'Estat i que a més confronta directament amb la política dels jeltzales. Els pensionistes, el moviment feminista, els joves i sobretot els conflictes laborals en el sector públic i els sectors privatitzats prometen complicar-li i molt, la legislatura al PNB.
El PNB concentra el vot de la dreta
Els resultats són de nou catastròfics per al bloc reaccionari de la dreta espanyolista. Ni Ciutadans ni Vox obtenen representació alguna a cap institució de la CAPV, ni un juntero, ni un regidor. La patacada del PP que va rebre a les generals del 28-A, ha continuat cap a l'abisme en aquestes eleccions. De 102.430 (9,60%) vots que va obtenir a les municipals de 2015, ha baixat a 66.192 (5,88%), amb 55 regidors en el conjunt dels ajuntaments de la CAPV, tan sols 4 a Guipúscoa. El cop més dur l’ha rebut a Araba, a l'única esperança d'Alfonso Alonso, on ha perdut 4 escons en la diputació i 5 a l'ajuntament de Gasteiz.
La baixada del PP està completament lligada a la pujada del PNB, que ha concentrat el vot útil contra l'esquerra. El discurs del bloc reaccionari contra “els privilegis autonòmics” que van encoratjar dirigents de Cs, PP i Vox ha espantat a bona part del seu electorat tradicional. El PNB porta anys centrant el seu discurs en la millora de l'autogovern, l'estatut de Guernica i el concert econòmic: és la seva marca de la casa i la burgesia i la petita burgesia basca són molt conscients que el concert basc és una eina per garantir els seus negocis i augmentar els beneficis. Entre la classe treballadora això no té una repercussió en una millora de les seves condicions de vida, quan des de les institucions governades per la dreta basca s'usen els diners públics per continuar privatitzant i precaritzant les condicions laborals per al màxim benefici de la patronal.
El PSE ha pogut revertir en certa mesura els mals resultats de les últimes municipals i forals, (aconsegueixen 190.921 vots en les forals, 43.489 més que al 2015) gràcies a la caiguda d’Elkarrekin Podemos. La formació violeta ha pagat el preu d'haver frustrat les esperances dels qui van veure en ells una alternativa a l'esquerra i amb una posició progressista respecte a la qüestió nacional: en les eleccions forals han perdut 37.302 vots, aconseguint 6 escons menys que en la legislatura passada.
Per una oposició frontal al PNB. És la dreta de sempre
El PNB intenta constantment desmarcar-se del discurs de la dreta espanyolista i presentar-se com una alternativa més progressista, que únicament advoca pel benestar, l'estabilitat i la pau social a Euskadi. Però en la pràctica, està més que clar que els jeltzales governen per al benefici dels grans empresaris i les patronals, i que per a això els seus principals aliats en les institucions són el PSE i el PP. La multitud de casos de corrupció en els quals està implicat i que superen els 100 milions d'euros, són una bona mostra de la seva gestió. La destrucció constant de l'ocupació en la indústria, de drets laborals, la plaga de la precarietat, la temporalitat i els coneguts treballs brossa deixen al descobert que l’“oasi basc” del que es sol parlar és una gran mentida.
No obstant això, el principal avantatge que té el PNB es basa en la falta d'una oposició frontal per part de l'esquerra. Una oposició frontal hauria de començar per tancar totes les portes a possibles pactes. Hauria de basar-se en una denúncia clara i contundent de les polítiques de dretes del PNB, del que significa la dreta, plantejant amb claredat que no representa un aliat ni per avançar en els drets democràtics d'Euskal Herria i menys per a la classe treballadora; i que per suposat no és cap alternativa a la dreta espanyolista.
En comptes d'això, els discursos dels dirigents d’EHBildu i Elkarrekin Podemos se centren en fer crides a que el PNB hauria d'unir-se a ells a fer polítiques progressistes en abstracte. El pacte del nou estatus basc amb EHBildu, la predisposició que segueix manifestant per negociar els pressupostos del GV, etc. li ofereix un marge de maniobra complet al PNB per donar-se aquest fals vernís progressista. En les polítiques municipals ocorre exactament el mateix. Després d'haver-li concedit l'alcaldia de Gasteiz per fer fora al PP, el PNB ha donat l'esquena immediatament a EHBildu, per governar amb el PSE i PP. En aquesta legislatura, Larrion plantejava que tornaria fer el mateix.
Joseba Egibar explicava per a Euskadi Irratia: “Es veu que EHBildu ha adaptat la seva forma de fer política als nous temps, amb la defensa de l'autogovern i del nou estatus polític, però en l'àmbit social li provoca absolut vertigen col·laborar amb el PNB (…) l'actual sistema no té alternativa, i no és que ho diguem nosaltres, és que ells tampoc proposen cap sistema alternatiu”.
El principal objectiu estratègic del PNB és domesticar a l'esquerra perquè abandoni el carrer, i per a això al•ludeix al realisme, al practicisme, a acceptar les regles del joc, tant als drets nacionals com en les polítiques socials. El simple fet que el PNB feliciti a EHBildu cada vegada que “fa política” renunciant a mobilitzar el carrer, és la millor demostració que el camí és justament el contrari.
Unificar les lluites per a derrotar les polítiques capitalistes del PNB
L'estratègia de centrar l'única alternativa al front electoral, acceptant la lògica del sistema capitalista, el mal menor, és un carreró sense sortida. El PNB, com tota dreta al govern, té autèntic terror a la força de la classe treballadora i el jovent. Intenta per tots els mitjans desmoralitzar-la, dispersar-la i fer-la sentir impotent. Per a això empra els seus mitjans de comunicació, la repressió de l'Ertzaintza i també pretén basar-se en els dirigents reformistes de l'esquerra i els sindicats. És necessari construir una esquerra combativa, que defensi clarament una alternativa revolucionària, per descomptat a les institucions, però sobretot als carrers, que unifiqui la lluita de la classe treballadora i el jovent pel dret democràtic a l'autodeterminació i per acabar amb totes les polítiques capitalistes.
