Negocis amb Israel i armes per a Ucraïna. La política exterior al servei de l'imperialisme
Aquest dimarts 28 de maig, el Consell de Ministres ha reconegut diplomàticament l'Estat palestí. El que es presenta com una acció valenta i solidària no és més que un altre gest de propaganda que no frenarà el genocidi desfermat pel govern sionista de Netanyahu a Gaza, l'últim exemple del qual ha estat el salvatge bombardeig a un camp de refugiats a Rafah, cremant vius a nens, dones i ancians a les seves tendes de campanya
El reconeixement no va acompanyat de la ruptura de relacions polítiques, econòmiques i militars amb la màquina de matar sionista. Al contrari. Aquesta mesura, cosmètica i buida, ja està sent utilitzada per amagar l'estratègia militarista del govern de Sánchez i el suport que presta al règim ultradretà de Zelenski.
Mentides i més mentides
Durant mesos hem assistit a una campanya de mentides per part del Ministeri d'Afers Estrangers i del Consell de Ministres, assenyalant que no es venien armes a Israel des del 7 d'octubre. Tot i això, després d'aquesta data s'han rubricat tres grans contractes d'exportació d'armes. Un d'un milió d'euros per 9 tones de “bombes, granades, torpedes, mines, míssils, cartutxos i altres municions i projectils” el novembre passat, en plena ofensiva sobre Gaza.
Espanya s'ha integrat al grup de l'OTAN que dóna suport a Israel a la Mediterrània, amb dues fragates; és present a la missió de l'ONU al sud del Líban contra Hesbol·là i a favor de l'Estat sionista; i ha posat les seves bases i infraestructures militars al servei de l'imperialisme ianqui fent un important paper en l'aprovisionament i el suport militar al govern de Netanyahu. L'intent de dos vaixells d'atracar a ports espanyols carregats amb abundant material militar per a ser utilitzat en el genocidi contra la població gazatiana, va ser finalment evitat gràcies a la mobilització del moviment de solidaritat amb Palestina.
Aquests fets posen al descobert la complicitat de la política exterior del govern PSOE-Sumar amb l'estratègia de Washington i Tel Aviv. A més, la part del lleó del comerç amb Israel, que són les importacions, no només no s'ha reduït sinó que ha augmentat: un 37% més els dos primers mesos d'aquest any, 55 milions d'increment, fins a assolir els 199 milions d'euros. I una part important en programes armamentístics on participa la indústria militar israeliana, com “el míssil anticarro Spike i el llançacoets Silam”.
Aquesta és la realitat tangible que s'amaga darrere de les grans declaracions i discursos, i que alimenta dia rere dia la maquinària genocida del sionisme.
I trencar relacions amb Israel?
A més, el reconeixement de l'Estat palestí per part de l'Estat espanyol, juntament amb Irlanda i Noruega, arriba després d'haver-ho fet, des de fa anys, 144 estats més dels 193 presents a l'ONU (incloent-hi la Santa Seu!!) i, entre ells, vuit països de la UE. És a dir, que no sembla la mesura més revolucionària, valenta i arriscada de la diplomàcia mundial.
Però sobretot no ens hem de deixar arrossegar per aquesta voràgine de propaganda burgesa. Aquest reconeixement forma part de l'estratègia imperialista que va il·luminar els Acords d'Oslo: dos Estats; un, Israel, armat fins als dents i que reconeix el seu dret a ocupar un territori fruit d'una neteja ètnica –la Nakba– que va expulsar més d'un milió de palestins de casa i les seves terres; i un altre, el palestí, reduït a una Franja de Gaza arrasada per les bombes sionistes i a una Cisjordània assetjada diàriament per les accions assassines de la policia i els colons. Reconèixer aquest fantasmagòric Estat palestí implica reconèixer el dret d'aquest Estat sionista, un Estat religiós i racial on 7 milions de palestins no tenen cap dret, a existir sobre les bases colonials i militaristes que van permetre la seva creació el 1948.
Un teatret representat just al moment que l'exèrcit sionista continua l'ofensiva sobre Rafah, i mentre a Cisjordània les matances de civils, el desplaçament i l'expulsió de famílies palestines, i els nuclis de població envoltats de murs, check points i filferro d'arç són la norma. És aquest l'Estat palestí que ara pretén reconèixer Pedro Sánchez?
Tot aquest suposat suport al poble palestí de l'anomenada Comunitat Internacional és pura xerrameca; autèntic paper mullat incapaç de frenar els plans criminals del govern de Netanyahu i del seu gran aliat, Biden i el Partit Demòcrata, a qui tantes lloes han dedicat Pedro Sánchez i Yolanda Díaz.
La justícia internacional ha demostrat de sobres què és i a qui serveix, fent maniobres rocambolesques per a no irritar Israel i els EUA, analitzant amb molta lentitud i parsimònia un genocidi retransmès en viu i en directe, i intentant igualar la barbàrie sionista, cada vegada més indistingible de la dels nazis, i els atacs de Hamàs. Cosa que, per descomptat, també ha fet Pedro Sánchez en la compareixença per anunciar el reconeixement de l'Estat palestí. Confiar en aquesta justícia per frenar la matança, com es fa des de l'esquerra reformista i parlamentària, és un frau reaccionari.
Després de deixar més de 40.000 palestins assassinats, gairebé la meitat nenes i nens, després de reduir a cendres les seves ciutats, després de destruir i atacar tots els seus hospitals, després d'execucions sumàries a l'estil de les SS, després de cercar la Franja de Gaza condemnant dos milions de persones a morir de set, de fam o de malalties, el govern PSOE-Sumar segueix negant-se a prendre les úniques mesures contundents possibles en aquest cas: la completa ruptura de totes les relacions econòmiques, diplomàtiques i militars amb Israel, sancionant totes les empreses espanyoles que facin negocis amb el sionisme i expulsant l'ambaixadora i el cos diplomàtic israelià sine die. Això sí, si Milei insulta la dona del president, aleshores sí es produeix un conflicte diplomàtic. Aquest és el nivell de cinisme al que s'ha arribat!
La política exterior defineix el govern de Pedro Sánchez: otanisme i militarisme
Aquesta setmana hem assistit a un altre capítol més a la submissió del govern espanyol davant l'imperialisme nord-americà i l'OTAN. Pedro Sánchez ha tornat a agitar els tambors de guerra a què ens té acostumat el seu amic Borrell rebent amb magnificència el president ucraïnès Zelenski, que encapçala un govern ple de neonazis.
Una visita que ha culminat amb la signatura d'un acord de seguretat per a garantir una ajuda militar sostinguda, és a dir, per continuar la guerra, per valor de 1.129 milions d’euros. Un autèntic suport als negocis de les grans empreses militars espanyoles, que estan obtenint beneficis rècord, i els directius dels quals es van reunir fa unes setmanes a la Moncloa amb el president.
Sánchez ha garantit el seu suport a les sancions contra Rússia i a les accions contra Putin al Tribunal Penal Internacional, cosa que es nega a fer en el cas de Netanyahu i el seu govern genocida. Quina doble vara més menyspreable! Quin servilisme davant de l'amo nord-americà!
Aquest govern central, que parla cada dia sobre com frenar l'extrema dreta, de la defensa dels drets humans i de la democràcia, i d'una suposada agenda social, no ha dubtat a convertir la guerra i el militarisme en un eix central de la seva agenda política. Tant és així que l'any passat va aprovar el pressupost militar més alt de la història de la democràcia (prop de 60.000 milions d'euros).
Al mateix temps que es dediquen aquests fabulosos recursos a la indústria de la mort, aquesta setmana es coneixien noves xifres rècord de pobresa infantil: el 10,8% de les nenes i nens a l’Estat espanyol pateixen pobresa severa, amb un 7% patint gana quotidiana, i amb un 29% en risc de pobresa[i]. Mentre milions de famílies treballadores i de joves no poden accedir a un habitatge, mentre els serveis públics cauen en una degradació sense precedents, mentre els salaris de misèria s'evaporen davant d'una inflació que fa d'or les grans empreses, el govern, que no té diners per a habitatge públic, ni per a sanitat i educació, sí que en té per rearmar l'OTAN.
En aquestes condicions, algú es pot estranyar que la ultradreta i la reacció avancin electoralment?
Ni els brindis al sol ni la diplomàcia hipòcrita frenaran la massacre a Gaza. Només la lluita de masses aixecant un potent moviment internacionalista de solidaritat amb el poble palestí i reivindicant una alternativa comunista fins a aconseguir l'enderrocament de l'Estat sionista i per una Federació Socialista de l'Orient Mitjà podrà acabar amb aquesta barbàrie.
---
Notes
[i] Récord histórico de la pobreza infantil en España: casi el 11% de niños y adolescentes carecen de lo necesario para una vida digna (Cadena Ser, 27/05/2024)
