La setmana passada el PSOE va presentar al Congrés una proposició de llei per acabar amb el proxenetisme. Aquesta iniciativa, que només va comptar amb el suport del BNG i Coalició Canària, proposava endurir les penes de presó per proxenetisme, castigar amb presó la cessió de locals per exercir la prostitució i perseguir aquells que contractin serveis sexuals amb multes i fins i tot presó al cas de menors o persones vulnerables.

Segons va comentar Patxi López a l'hora de registrar la proposta, tot i que es calcula que al nostre país hi ha més de 45.000 dones explotades sexualment, el 2021 només es va dictar una sentència de condemna a un proxeneta, “la qual cosa evidencia la necessitat de aquesta legislació”.

El que no va dir, és que aquesta dada demostra que ni tan sols la legislació actual s'aplica, i el proxenetisme campa a plaer; un negoci multimilionari possible gràcies a la col·laboració, activa o passiva, de l'aparell de l'Estat, empresaris o bancs. Segons l’INE, la prostitució representa un 0,35% del PIB, més de 4.000 milions d’euros. Com pot ser possible un negoci d'aquestes dimensions sense aquesta complicitat?

Tot això posa en evidència la hipocresia permanent que el PSOE teatralitza respecte a la qüestió de la prostitució. Volem que es castigui exemplarment els proxenetes? Sí. Però, com ho faran? A més d'endurir les penes, cal prendre tota una sèrie de mesures que el Govern de Pedro Sánchez ha deixat clar que no farà. No derogarà la Llei Mordassa ni la Llei d'Estrangeria, quan la gran majoria de les víctimes són immigrants sense papers, ni els garantirà una ajuda econòmica a les víctimes d'aquesta xacra per poder sortir del pou de violència masclista on es troben, ni perseguirà els empresaris i banquers que tants llaços tenen amb la indústria de la prostitució. Per això, quan el PSOE presenta qualsevol legislació en aquesta matèria, precisament perquè tenim memòria, només podem desconfiar de les veritables intencions de les seves “propostes feministes”.

Sumar vota en contra. Realisme o adaptació a una de les pitjors xacres del capitalisme?

Crida l'atenció que una proposta que pretén “abolir la prostitució” hagi estat rebutjada per forces que es reclamen d'esquerres. Que el PP i Vox hi votin en contra no és sorprenent. A aquests machirulos de camisa oberta, pèl al pit, puro i bordell, defensors a ultrança dels empresaris encara que trafiquin amb la vida de dones indefenses, la lluita contra una de les formes de violència masclista més cruel els és absolutament igual. Al contrari, són assidus consumidors de prostitució.

Tot i això, que Sumar o ERC hagin mostrat el seu desacord, és per reflexionar. El principal argument que utilitza la formació de Yolanda Díaz és que aquesta nova legislació –tal com està plantejada– conduirà les prostitutes a la clandestinitat, com si no ho estiguessin ja, segrestades en pisos o locals, i les precaritzarà encara més. Per descomptat, no volem que es criminalitzi les víctimes d'aquesta xacra, però, quina alternativa proposa Sumar aleshores? I la resposta la coneixem: regularitzar la prostitució i “millorar-la”.

No és cap secret que sectors importants de Sumar, especialment En Comú Podem amb Ada Colau al capdavant, defensen obertament la regulació de la prostitució. Ens parlen de treballadores sexuals, de la prostitució lliurement exercida com una forma més de llibertat sexual i que no es pot decidir sobre els cossos i les vides de les dones amb un biaix electoralista.

Una de les idees que transmetien les portaveus del grup parlamentari és que “cal ser realista”. Aquest “realisme” de què ens parlen recurrentment des de Sumar, imaginem que és el mateix que els ha portat a acceptar el militarisme furibund del PSOE ia mostrar-se còmplices amb el genocidi sionista a Gaza.

Aquest "realisme" no és res més que l'abandonament d'una política d'esquerres seriosa. Les feministes de debò per començar no compartiríem Consell de Ministres amb els que van decapitar la llei del Sol Sí és Sí i la Llei Trans. Per no parlar de la política migratòria o laboral del PSOE. Però aprofitaríem la tribuna parlamentària per dir: sí, cal perseguir els proxenetes i no les víctimes, cal multar els qui paguen per violar i no els qui són violades. Però això el PSOE no ho farà, perquè són els defensors del Règim del 78 i del sistema. Si es vol lluitar conseqüentment contra la prostitució, cal garantir independència econòmica de totes les dones, garantir l'accés a un habitatge digne ia la sanitat pública, expropiar els proxenetes i posar tota la seva riquesa al servei de garantir a les víctimes una assistència integral .

Per què Sumar no fa això? Primer perquè no volen molestar el PSOE, i segon, perquè no creuen que un altre sistema sigui possible.

Capitalisme rosa vs. abolicionisme revolucionari

Els mitjans de comunicació parlen constantment de la “divisió” que recorre el moviment feminista pel que fa a la prostitució i els drets trans. No és una divisió recent, sinó que és un debat que ha suscitat enormes polèmiques durant anys als llocs de trobada feminista.

Hi ha els qui, com Sumar, consideren que l'explotació sexual és un “treball més”, que cal regular-la per millorar les condicions laborals de les prostitutes i defensen un capitalisme rosa i molt cuqui que només existeix als seus caps. Hi ha una altra branca, encapçalada pel PSOE, que utilitza el seu suposat abolicionisme per atacar les persones trans i introduir el verí LGTBIfòbic per debilitar la combativitat del moviment per l'emancipació de les dones.

I hi ha una altra veu, en què molt orgullosament ens trobem Lliures i Combatives, que defensem l'abolició revolucionària de la prostitució, que denunciem el paper que juga aquesta xacra, que ens col·loquem al capdavant de la lluita pels drets trans mentre denunciem que la prostitució és una institució patriarcal salvatge. Que no hi ha res de feminista en el fet d’haver de vendre el teu cos i la teva integritat física per manca de recursos econòmics. Que l'Estat espanyol és el consumidor de prostitució més gran d'Europa i que el PSOE no ha fet res per evitar-ho. Que després de les violacions, els abusos i els traumes no hi ha “lliure elecció”, hi ha màfies que es fan d'or.

La prostitució és violència, patiment i desigualtat; és una arma del capitalisme que redueix les dones a meres mercaderies per a ús i gaudi dels homes que les compren i es basa en una relació de domini i opressió. Defensar que en aquestes condicions una dona pot ser lliure, digna i gaudir de drets, reconèixer la feina sexual com “una feina més” i acceptar la prostitució és assumir la lògica del mateix sistema que les condemna.