Quan es compleixen tres anys de les eleccions generals que van desembocar en la formació del govern PSOE-UP, el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2023 suposa un nou gerro d'aigua gelada. El triomfalisme buit dels ministres del PSOE i Unides Podem amb aquests pressupostos no resisteix una anàlisi rigorosa. A mesura que la crisi s'aprofundeix i la recessió s'acosta, partides cada vegada majors sostindran els beneficis de la gran banca i les grans empreses.
Despesa militar disparada, regals fiscals als rics i subvencions als empresaris El primer que destaca és l'increment desmesurat de la despesa militar, conseqüència del seguidisme a la política imperialista dels Estats Units i l'OTAN. De 39.292 milions d'euros de despesa militar en 2021 hem passat a 48.883, un 24,4% més. Des de la constitució del govern PSOE-UP la despesa militar ha augmentat un 41,5%. El lucratiu negoci de la indústria bèl·lica, que basa els seus guanys en la destrucció i la mort, té motius per a alegrar-se.
També la banca i els grans fons d'inversió. Els pressupostos del 2023 reserven 31.330 milions per a pagar interessos del deute, un bonic regal per a bancs i fons d'inversió internacionals, que en els últims anys han obtingut una pluja de milions dels bancs centrals a cost zero, o fins i tot amb tipus d'interès negatiu. El negoci del deute públic va vent en popa amb aquest govern central.
La gran indústria també es frega les mans davant les injeccions de diners públics que se sumen als 140.000 milions del Pla Europeu de Recuperació. L'obscè xantatge al govern dels gegants de l'automòbil com Volkswagen o Stellantis, exigint-li encara més subvencions per a les seves futures plantes de bateries i components del cotxe elèctric, exemplifiquen qui són els principals beneficiaris d'aquests pressupostos.
Respecte als ingressos la situació és similar, consagrant multimilionaris regals fiscals als més rics. Mentre a treballadors i treballadores que cobrin fins a 12.450 euros a l'any se'ls aplica un tipus d'IRPF del 19%, les majors empreses de l'Estat, les que facturen anualment més de 1.000 milions, es beneficiaran en l'Impost de Societats d'un tipus efectiu del 5,11%.
El PSOE, cada cop més a la dreta
Des que va començar la legislatura, el PSOE ha arribat a nombrosos acords amb el PP per a protegir els pilars bàsics del règim del 78.
Sánchez va fer costat els governs autonòmics del PP de Madrid i Múrcia quan la mobilització popular amenaçava amb desbordar-los, a Madrid pels confinaments classistes i a Múrcia per la catàstrofe ambiental del Mar Menor causada per l'actuació criminal de grans empreses agroalimentàries.
Els dirigents del PSOE van arribar fins i tot a unir forces amb PP i Vox per a impedir la comissió d'investigació sobre la corrupció del rei Joan Carles i han tornat a fer-ho aquest setembre per a renovar el consell de la televisió pública andalusa, excloent Por Andalucía i Adelante Andalucía. El “cordó sanitari” contra el feixisme del que tant parlen se’l salten quan els interessa, palesant la seva absoluta inutilitat com a eina de lluita contra la ultradreta.
PSOE i PP coincideixen en tot allò relacionat amb el Poder Judicial, defensant l'aparell de justícia reaccionari i masclista heretat de la dictadura franquista, així com en “qüestions d'Estat” com les accions repressives —i en moltes ocasions il·legals— contra les persones migrants, el cas “Pegasus” i d’altres.
La seva última i més escandalosa actuació conjunta són les maniobres per a retardar l'aprovació de la Llei Trans, amb una campanya violenta i vomitiva de la premsa i els sectors més reaccionaris contra les persones trans. Trencant els seus acords amb UP i abandonant el seu propi programa, el PSOE prefereix consensuar aquest tema amb la dreta, demostrant que els pactes entre tots dos grans partits davant la situació de crisi i commoció social s'accentuaran en el futur.
Lluitar al carrer defensant un programa conseqüent d'esquerres
L'entrada d’UP al govern no ha aconseguit moure, en res substancial, el ferm rumb del PSOE en defensa del sistema capitalista i el règim del 78. Cada vegada més sectors de la classe treballadora són conscients d'això i comprenen que només la més enèrgica mobilització als carrers pot frenar l'onada d'atacs a les nostres condicions de vida i salaris, als serveis públics i als drets democràtics.
Un recent informe de l'OCDE recull que l'Estat espanyol és el segon país del món desenvolupat amb una major caiguda del poder adquisitiu dels salaris, només després de Grècia. Aquest panorama evidencia el fracàs del sindicalisme de despatxos i pau social implementat pels dirigents de CCOO i UGT, que sistemàticament signen convenis amb pujades salarials ridícules, molt lluny dels increments dels preus.
La recent firma del conveni del SAD asturià, com abans el de Mercedes-Benz a Gasteiz, o ara el del metall de Tarragona i Barcelona, sabotejant la mobilització i acceptant les propostes patronals sense més, en són nous exemples. Però, al mateix temps, l’esclat d’aquestes lluites, i d’altres com les del professorat català a finals del curs passat, mostra la força de la classe treballadora quan es posa en marxa i el potencial per a aixecar una alternativa sindical combativa.
La magnífica manifestació de pensionistes del passat 15 d'octubre indica el camí que cal seguir en totes les lluites obreres, el camí d'unir forces i avançar cap a una vaga general. Unificar les lluites al voltant d'un programa conseqüent d'esquerres, que plantegi posar els immensos recursos productius, començant per les empreses elèctriques i la banca amb la seva nacionalització sense indemnització, al servei de les necessitats socials. Aquesta és la tasca del moment.
