Els barris obrers de Sevilla estan en peu de guerra. Abandonats durant dècades per la Junta i l'Ajuntament de Sevilla, la situació ha arribat a un punt límit aquest estiu. Sota una calor abrasadora, ENDESA segueix tallant diàriament el subministrament de llum, portant a que milers de veïns visquin en unes condicions insuportables.
A més de patir una desocupació crònica, de no tenir una sanitat i educació públiques dignes, equipaments socials, esportius i culturals, de viure en cases que són caixes de llumins, ara suportem la dictadura de les elèctriques i ens fregim vius als nostres habitatges sense poder tenir ni tan sols accés a la xarxa elèctrica amb tot el que això suposa.
Actualment es calcula que més de vint mil veïns i veïnes dels barris obrers de Sevilla pateixen aquests talls de llum, i pertanyen majoritàriament al districte Cerro Amate: Su Eminencia, Padre Pío, Palmete, Candelarias, Santa Teresa, etc. Però també es donen i d'una manera molt dura a Torreblanca, Polígon Sud, Las 3000 viviendas i fins i tot s'han estès recentment a barris que no estaven afectats com San Gerónimo, Bellavista i Ciudad Jardín. Això contrasta amb la situació de les zones burgeses de la ciutat, com Los Remedios o el centre turístic on mai no s'ha patit un sol tall.
Les veïnes i veïns estem protagonitzant una lluita exemplar
La situació és dramàtica: famílies obreres que no poden fer menjar o escalfar un biberó, menjar que cal llençar perquè es trenquen les cadenes de fred, persones que depenen de respiradors i tenen limitacions per carregar-los. El mer fet de treballar durant hores i arribar a casa un dia darrere l'altre i no tenir llum ja suposa un gran efecte psicològic. El més difícil de suportar són els més de 40ºC a què s'arriba durant les onades de calor sense poder encendre un ventilador miserable o l'aire condicionat (en aquests barris això ja és un luxe inaccessible). Diversos dels nostres veïns han mort i molts altres han estat hospitalitzats per cops de calor. Moltes de les cases d´aquestes barriades són antigues, construïdes amb materials de mala qualitat i no estan adaptades, i en aquestes circumstàncies es tornen autèntics forns on es poden superar els 50ºC amb facilitat.
Tot i que les mobilitzacions veïnals han visibilitzat aquesta problemàtica, la situació ni de lluny és nova. Es remunta a fa més de set anys quan van començar els talls de llum, que s'han anat succeïnt cada estiu i cada hivern, cada any d'una manera més urgent. L'última nit de Cap d'Any es va haver de patir a les fosques, sense poder escalfar el sopar o cantar una miserable campanada.
Anteriorment s'han produït lluites veïnals, però han estat aquests dos últims mesos quan ha començat una acció encara més ferma i decidida. Els veïns hem tallat les avingudes dels nostres barris de manera diària, carreteres principals com la SE30, irromput al ple municipal i marxat fins a la porta d'Endesa.
Després de tots aquests passos, l'única resposta institucional ha estat enviar la policia a reprimir-nos, i en una de les marxes que vam convocar van propinar una pallissa contra un dels nostres companys que va ser detingut i acusat d'“agressió a l'autoritat”. Però la violència policial no ens acovardirà.
Els barris obrers de Sevilla hem decidit respondre amb contundència i ocupar diferents centres cívics per necessitat i per reivindicació. A La Plata portem més d'una setmana i a Torreblanca, que n'ha pres exemple i s'ha unit a la lluita, quatre dies. I estem disposats a continuar fins que ens donin una solució.
Endesa n'és responsable, però l'Ajuntament del PSOE i la Junta del PP són còmplices d'aquesta situació
Però a què es deu aquesta situació? Per a Endesa i els mitjans de comunicació del sistema la culpa és dels cultius de marihuana i les connexions il·legals. Quina vergonya!! S’intenta criminalitzar els barris que s'aixequen i lluiten per la seva dignitat!
Si preguntes a un veí la resposta serà ben diferent. Les instal·lacions elèctriques són de l'època de la dictadura franquista, tenen més de 40 i 50 anys. L'abandonament total en inversions i renovació de la xarxa està darrere de tot això, per alguna cosa cada estiu acaba cremat un transformador diferent.
És un autèntic despropòsit que una empresa privada, que es lucra de la misèria de les famílies obreres pujant les factures, que presenta gairebé dos mil milions d'euros en beneficis l'últim any, no hagi invertit ni un sol euro als nostres barris.
Però aquí hi ha altres institucions que estan jugant un paper molt negatiu. L'Ajuntament, que és la més propera i per tant té una enorme responsabilitat, que està governat pel PSOE i recolzat pels regidors de Podem i IU, s'ha negat a reunir-se amb els veïns fins que vam irrompre al Ple, i només ha obert (que no habilitat) espais de refugi contra les altes temperatures després que nosaltres els ocupéssim contra la voluntat i impediments del Govern municipal.
És cert que representants d'IU, Podem i Adelante han fet diferents declaracions de suport, però es tracta més de gestos que no pas d'involucrar-se seriosament en una lluita que hauria de ser una obligació per a l'esquerra que governa localment. A les mobilitzacions veïnals som treballadors que van votar el PSOE, Podem i IU en les diferents convocatòries electorals. Per descomptat també hi va haver molta abstenció als nostres barris, cosa que és lògica tenint en compte el grau d'abandó que patim. Però la qüestió és concreta: per què no obliguen ENDESA a acabar amb aquesta situació límit si les seves instal·lacions estan en sòl municipal, si paguen els impostos a l'Ajuntament de Sevilla, i aquest té l'obligació de vetllar perquè els veïns i veïnes tinguin condicions d'habitabilitat dignes?
La nostra lluita interpel·la clarament els regidors de l'esquerra a Sevilla: deixar les paraules, deixar els gestos i la demagògia i donar suport als veïns d'una vegada per totes.
Pel que fa a la Junta d'Andalusia governada pel PP, tot i que ha trigat a posicionar-se, ens ha declarat la guerra obertament. Vergonyoses són les declaracions d'Antonio Sanz, número dos de Moreno Bonilla, criminalitzant els veïns i la nostra lluita. Es posa de part de l'empresa i dels beneficis, assumint el discurs amb total complicitat. Repeteix com una cacatua que el problema són les connexions il·legals associades al cultiu de marihuana i els “narcopisos”. Fins i tot el Govern central, malgrat la seva incapacitat per resoldre el problema, ho ha desmentit, afirmant que el problema resideix en l'antiguitat de les instal·lacions. Els treballadors tenim poc a veure amb la delinqüència, de fet volem la màfia de la droga fora dels nostres barris ja, que deixin d'usar-la d'excusa i que se'n desfacin. Antonio Sanz ha de dimitir immediatament per criminalitzar el poble.
A aquestes institucions, que encara no ens han donat resposta, els exigim que instal·lin generadors provisionals com els de les fires i obliguin ENDESA a emprendre ràpidament les obres d'adequació que són necessàries. Junta i Ajuntament tenen la responsabilitat de fer-ho.
Per la nacionalització d'ENDESA i la resta d'elèctriques, sense indemnització, i sota el control de la classe obrera
Tenim un Govern que es declara progressista i d'esquerres, i si ho fos de debò, el que hauria de fer amb ENDESA i la resta d'elèctriques és nacionalitzar-les, revertir la privatització duta a terme pels Governs de Felipe González i Aznar. Aquesta empresa ofereix un servei essencial, i per això ha de ser pública, subministrar electricitat de forma assequible i ser controlada pels treballadors i comitès veïnals perquè decideixin les inversions i millores necessàries.
Als barris obrers de Sevilla es va construir un fort teixit polític i associatiu que lluitava per millorar les condicions de vida. Aquí l'asfaltat, l'aigua, l'electricitat, les escoles i els centres de salut s'han obtingut mitjançant la lluita obrera conscient. Malauradament, gran part d'aquest teixit va ser comprat i corromput institucionalment, si no desmantellat directament. Avui, prenent el testimoni dels que ens van precedir i van lluitar pels nostres barris, vam intentar reconstruir i reorganitzar el moviment veïnal.
Fa quatre anys van néixer Barrios Hartos i diverses plataformes per fer front a la degradació i abandonament de les barriades obreres. A cada districte s'han donat diferents lluites en defensa dels serveis públics i la demanda d'equipaments socials, i ara han esdevingut un referent per a molts barris d'Andalusia, amb els quals hem d'unificar la mobilització. No és només Sevilla, a Granada, a Màlaga i a tot Andalusia es viu una situació similar.
Avui tenim una gran lluita contra la multinacional ENDESA i els talls de llum, i fins i tot arribem a l'ocupació dels centres cívics. No els hem ocupat únicament per resistir la calor, atès que a casa nostra no hi ha electricitat. Ni ens limitem a reivindicar de manera aïllada. En aquestes ocupacions ens coordinem, establim torns i equips de reguarda, preparem pancartes i cartells i realitzem assemblees diàries on discutim com continuar.
Tenim la força per guanyar aquesta batalla. Amb una orientació de classe clara i la unitat dels nostres barris podrem vèncer, acabar amb els talls de llum, aconseguir els generadors i els transformadors i conquerir la dignitat que mereixem.
L'abandonament dels barris obrers és crònic i l'atac a les nostres condicions de vida (inflació, retallades, desocupació, precarietat, salaris baixos…) estan a l'ordre del dia. És fonamental reforçar el moviment veïnal, enfortir les diferents plataformes i construir-ne de noves en aquells barris on no n'hi ha. Venen temps durs i de lluita, i la nostra classe s'ha d'organitzar i defensar. Els militants d'Esquerra Revolucionària estem completament decidits a lluitar-hi.
