El Govern del PSOE-UP i la crisi sanitària

Des del començament de la pandèmia del Covid-19 el Govern de PSOE i Unides Podem ha deixat clares les seves prioritats. Tot i embolicar-se en una fraseologia d'esquerres -el "govern de la gent", “l’escut social", etc.-, no pot amagar que ha cedit a les exigències fonamentals de la banca i les grans empreses, acceptant respectuosament els límits del règim capitalista.

Per a defensar la seva gestió, el Govern central, els mitjans afins, tertulians, experts..., han fet pinya al voltant de diversos mantres, que podríem resumir en tres: "ningú s'esperava això", "tenim la millor sanitat de el món" i, davant qualsevol crítica, "cal anar amb compte amb fer el joc a la dreta".

En primer lloc cal dir que és fals que aquesta pandèmia fos quelcom inesperat. Els governs saben que des de fa anys els especialistes en epidèmies porten avisant d’això a tot el món després dels diferents brots com la SARS, MERS i altres virus. Les serioses advertències del que podria passar si no es prenien mesures preventives, incloent millorar les condicions de vida de la població i enfortir la sanitat pública, van caure en sac foradat. L'escenari que van projectar per a una possible pandèmia va resultar ser gairebé exacte a com s'ha desenvolupat a la realitat.

El ministre Pedro Duque reconeixia el 23 d'abril que no s'havia previst cap tipus de pla per fer front a la catàstrofe actual.

Una gestió desastrosa

A l'Estat espanyol la falta de previsió i la manca de mitjans han marcat l'actuació davant de la irrupció de la pandèmia.

A l'inici de la crisi, els dirigents del PSOE i Unides Podem es consolaven repetint que "tenim la millor sanitat de el món". Una afirmació que ja havia estat negada per la realitat de les retallades i la privatització abans de l'arribada del Covid-19. Però el que hem viscut aquestes setmanes ha estat colpidor.

Per començar, la manca clamorosa de test ha facilitat el contagi i l'absència de mesures efectives de quarantena, de manera que les xifres oficials de morts i malalts disten molt de ser realistes i han estat qüestionades per nombrosos professionals sanitaris, viròlegs, funeràries, registres de defunció i portals d'informació com Maldito Dato, gens sospitós d'estendre les mentides de l'extrema dreta. Això ja és un indicatiu que amagar, dissimular i no dir la veritat ha estat un mètode que el govern ha emprat de manera abusiva amb l'objectiu de tapar la falta de mitjans materials, el desbordament de la sanitat pública i la dimensió de la catàstrofe.

L'escandalosa manca d'EPIs, -màscares, bates, guants, etc.- i el nombre dramàticament insuficient d'instal·lacions, llits, UCI... ha provocat que hagi estat impossible portar a la pràctica les mesures de contenció bàsiques per controlar l'expansió de virus en els hospitals. Això és el que explica que la xifra de sanitaris contagiats a l'Estat espanyol superi els 35.000, un 20% del total -als quals caldria sumar els milers treballadors contagiats en residències. L’Estat espanyol és el primer país del món en aquest rànquing macabre.

Aquesta absoluta irresponsabilitat es pot intentar camuflar de moltes maneres. Però un Govern d'esquerres ha de reconèixer honestament els errors i, el més important, esmenar-los ràpidament. Res d'això ha succeït. Els tests segueixen sense generalitzar-se i els sanitaris clamen per la falta de protecció setmanes després de l'esclat de l'emergència.

El Govern estatal tampoc ha dut a terme altres mesures que podrien haver contingut l'hecatombe. No ha intervingut la sanitat privada ni les residències de gent gran, transformades per les retallades i les privatitzacions en escorxadors. Desenes de milers de persones grans han estat abandonades a la seva sort. Per descomptat, la responsabilitat de la dreta en aquest assumpte és de primer ordre.

El PP de la Comunitat de Madrid és responsable de convertir la regió en la zona zero de la pandèmia: dels 8.105 morts fins al 29 d'abril, al voltant del 73% vivia en una residència. Aquestes són les conseqüències d'haver convertit un servei social essencial, com és la cura de la gent gran, en un fabulós negoci lliurat als fons d'inversió i a les famílies més il·lustres de l'oligarquia econòmica.

Sí, la dreta que ha pres les mesures més importants per privatitzar el sector i ara està abocant llàgrimes de cocodril pels morts en aquestes residències, només pot produir-nos la major de les repugnàncies. Però això no pot amagar que el PSOE també ha participat activament de la política neoliberal, que en moltes comunitats que governa les retallades sanitàries i la privatització de les residències de gent gran ha estat la norma.

Es podrien haver tret conclusions radicals del que ha passat, però el Govern del PSOE-UP no ha pres cap mesura per medicalitzar aquestes instal·lacions i nacionalitzar-les, i que aquest servei passi a ser de titularitat i gestió pública en exclusiva.

El 19 de març Pablo Iglesias va assumir la "coordinació dels serveis socials", el que inclou les residències de gent gran. Sis setmanes després, el seu ministeri encara no és capaç d'oferir tan sols una xifra contrastada dels morts en elles, la situació gairebé no ha variat: segueixen sense realitzar-se test, continuen sense EPI per al personal i amb percentatges inacceptables de plantilles contagiades o en quarantena. La investigació que ha obert la Fiscalia afecta 86 residències, 86 de més de 5.000 centres a tot l'Estat. Això no evitarà que quan es produeixi el desconfinament, l'olla podrida es destapi i esquitxi totes les administracions implicades.

En aquestes setmanes hem tingut una altra amarga lliçó del funcionament del capitalisme. S'han succeït notícies aberrants, com que el Govern ha invertit "116 milions d'euros en tres contractes amb el proveïdor de les màscares defectuoses", que "el Govern va pagar per avançat 2,1 milions per màscares defectuoses" o que "Sanitat adjudica a una firma sense empleats un contracte de 4,2 milions". Aquests titulars han aparegut en mitjans com El País, Público o eldiario.es, que no es dediquen a escampar les falses alarmes de Vox sinó tot el contrari.

Enmig d'una guerra per adquirir material sanitari, el Govern tramita seves compres a través de comissionistes i estafadors. A això cal afegir els costos de milions d'euros en transport que es duen empreses com Globalia i DSV. Aquest espectacle obscè es desenvolupa davant dels nostres ulls mentre es rebutja nacionalitzar cap empresa espanyola, i n'hi ha moltes, que disposen de l'aparell productiu i la tecnologia per fabricar i transportar els nombrosos subministraments que es necessiten en una catàstrofe sanitària com la que patim. Els beneficis empresarials estan per sobre de la vida de la població i, encara que es pretengui aparentar el contrari, aquesta màxima capitalista també és observada pel Govern de coalició.

La repressió sempre, sempre, afavoreix la dreta

Des del minut un va quedar clar el paper destacat que atorgava aquest Govern a la policia i a l'exèrcit en la gestió de la crisi. Com si d'una pseudojunta militar es tractés, el comitè de seguiment ha estat replet d'uniformats. Però el més significatiu ha estat el clima d'Estat policial generat en sis setmanes de confinament: s'ha tret als soldats a patrullar carrers mig buits i s'han imposat 750.000 multes utilitzant la Llei Mordassa, que suposen la mateixa quantitat que totes les imposades des que es promulgar aquesta llei en 2015, una barra lliure d'arbitrarietat policial servida pel mateix Govern que en el seu dia va prometre derogar-la.

Aquest gir repressiu va quedar perfectament exposat quan el general de la Guàrdia Civil, José Manuel Santiago, va assegurar el 19 d'abril que estan treballant per "evitar l'estrès social que produeixen les falses alarmes i minimitzar el clima contrari a la gestió de la crisi per part del Govern". Dies abans havia enviat una instrucció al respecte a totes les comandàncies. Que el ministre de l'Interior Grande-Marlaska sortís ràpidament en la seva defensa al·legant un lapsus no ens estranya. El que és escandalós és que Unides Podem tanqués files amb el general i amb el ministre.

Què té a veure tot això amb una política d'esquerres? Com demostra l'experiència, qualsevol legislació que retalli drets democràtics, sindicals o que obri la porta a la censura serà utilitzada contra les mobilitzacions dels joves i els treballadors.

Qui fa veritablement el joc a la dreta?

Tot el que hem escrit fins ara no és cap exercici de demagògia ni d’infantilisme esquerrà. Es poden cometre errors, ningú està fora d’aquest perill, però el que hem viscut en aquestes sis setmanes no són "errors", és renunciar a la pràctica a una política realment d'esquerres. Els 100.000 milions de rescat públic a l'Ibex35 i la gran banca no és cap invenció, és el que ha aprovat el Govern. Exactament igual que els fets esmentats anteriorment.

Això és precisament el que està donant munició a la dreta. Sí, quan el PP i Vox propaguen falses alarmes i fake news, i utilitzen la demagògia reaccionària per excitar la seva base social, estan complint el seu paper.

Ara bé, qualificar a aquells que exigim una política que trenqui amb els capitalistes i respongui a les necessitats de la població colpejada, de les famílies treballadores i el jovent, com "provocadors que fem el joc a la dreta", és una infàmia. És el mateix discurs utilitzat pels reformistes durant la Revolució espanyola en els anys 30, en la Transició o, més a prop en el temps, quan s'acusa el poble català de "provocar el feixisme" per protagonitzar manifestacions massives a favor de la república.

Hi ha una pregunta molt concreta que haurien de fer-se els diputats i diputades d'UP: què hauria passat si a la Moncloa estigués Pablo Casado al capdavant del Govern i presentés una gestió semblant en els aspectes que hem esmentat? No hi ha dubte que la denúncia i la mobilització de tota l'esquerra haurien estat contundents.

Siguem clars. El PSOE està complint decididament les seves tasques d'Estat, al dictat de la patronal i els grans poders fàctics, com porta fent dècades. Però què han fet els ministres i ministres, diputades i diputats d'UP? Acceptar tot el que els ha posat sobre la taula el PSOE. Han retorçat el seu llenguatge per afirmar que es prohibeixen els acomiadaments quan no és veritat, o que la sanitat no s'ha col·lapsat quan és evident que ha superat tots els límits i només s'ha mantingut per la tasca decidida i valenta dels seus treballadors. I per desviar l'atenció de les seves polítiques, parlen dia rere dia sobre la "unitat nacional". Unitat amb els mateixos als quals acuseu tot el dia de manipular i propagar falses alarmes? Quina classe de burla és aquesta?

Aquesta posició dels dirigents d'UP, i de les cúpules sindicals tan decidides a signar un nou pacte social, només condueix a la paràlisi del moviment obrer, al desconcert, a la desmobilització. Qui ha creat les condicions perquè la dreta estigui agitant "per la llibertat d'expressió" o per les mentides pel que fa a les xifres de morts? Els mateixos que, tot i la retòrica, rendeixen tribut amb la seva política a Amancio Ortega, Ana Patricia Botín, i pretenen salvar els mobles del règim del 78 en lloc d’enviar-lo al museu de la història.

Com en altres situacions excepcionals, només confiant en les nostres forces, les de la classe obrera, el jovent, els oprimits..., podrem enfrontar la burgesia i evitar convertir-nos en els pagans de la seva crisi. Només el poble salva el poble.