El passat divendres 27 de març, Yolanda Díaz, militant del PCE i ministra de Treball del Govern PSOE-UP, declarava solemnement en roda de premsa que gràcies a les mesures que acabaven de ser aprovades en el Consell de Ministres d'aquest mateix dia, no es podria utilitzar el Covid-19 com a excusa per acomiadar.

Per la seva banda els mitjans de comunicació es feien ressò de la notícia anunciant que el Govern acabava de prohibir els acomiadaments objectius com a resposta al Coronavirus.

Poc després el vicepresident segon de Drets Socials, Pablo Iglesias, manifestava a través de les xarxes socials: "Avui hem aprovat noves mesures per protegir la gent treballadora de la crisi del coronavirus. Una d'elles: Prohibit acomiadar per causes econòmiques, tècniques, productives, organitzatives i de força major mentre duri l'emergència sanitària". Al mateix temps desenes de càrrecs i dirigents d’Unides Podem insistien en la mateixa idea.

Res d'això és cert. El Reial decret llei 9/2020, en el qual es concreten aquestes mesures, diu el següent: "La força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en què s'emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada previstes en els articles 22 i 23 de Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març no es podran entendre com a justificatives de l'extinció de el contracte de treball ni de l'acomiadament".

El Govern no prohibeix per llei els acomiadaments. L'única cosa que fa és deixar en mans d'un jutge si els declara procedents o improcedents. Fins i tot si la majoria del milió d'acomiadaments que en aquests dies s'han produït fossin declarats improcedents pels jutges, aquest milió de treballadors seguirà al carrer només que en el millor dels casos amb una indemnització de 33 dies a l'any en lloc de 20. La pròpia ministra de Treball ha reconegut que això és així.

Per tant és completament fals que no es pugui acomiadar. Acomiadar es pot fer i sense problemes. Aquest anunci no és més que propaganda buida i mentidera, per intentar respondre a la indignació que està creixent imparablement.

Amb un aparell judicial al servei dels capitalistes, on els acomiadaments declarats nuls suposen una insignificant minoria, els treballadors seguiran sent enviats a l'atur amb una indemnització que amb aquesta mesura passaria de 20 dies per any treballat a 33 en el cas que l'acomiadament sigui declarat improcedent. Aquesta "compensació" que per als milions de treballadors amb contractes precaris es concretaria en un petit grapat d'euros, suposa una cruel broma de mal gust.

A més, la reforma laboral de 2012, la qual el Govern PSOE-UP ha renunciat a derogar, atorga a la patronal multitud de mecanismes als quals pot recórrer perquè els acomiadaments que realitzin els hi puguin sortir fins i tot gratis.

Per exemple l'empresari pot al·legar “una ineptitud sobrevinguda dels seus empleats, o una manca d'adaptació d'algun d'ells”, de manera que l'acomiadament podrà ser considerat com disciplinari, no rebent cap indemnització i tenint el jutge un cop més l'última paraula.

El Govern de PSOE-Unides Podem tampoc ha restablert el pagament dels salaris de tramitació per als acomiadaments improcedents, quelcom que és un gran regal per als empresaris.

Per la seva part el president del Govern Pedro Sánchez va anunciar dissabte que a partir del dilluns 30 de març i fins al dia 9 d'abril "Tots els treballadors d'activitats no essencials hauran de quedar-se a casa". A l'espera de conèixer la lletra petita d'aquesta mesura, per exemple quines són les activitats que el Govern considera no essencials, el primer que volem deixar clar és que aquesta mesura arriba molt tard. Milions de treballadors de serveis no essencials porten setmanes, en plena expansió del virus, acudint al seu lloc de treball havent de prendre mitjans de transport massificats i desenvolupant la seva tasca sense mesures de protecció, exposats a contagiar-se i a infectar a les seves famílies.

D'altra banda es tracta d'un "permís retribuït" que els treballadors hauran de recuperar quan acabi l'aïllament. Això és absolutament inacceptable. Un cop més les mesures adoptades pel Govern tenen com a principal objectiu vetllar per la butxaca dels empresaris. Exigim la immediata paralització de tota l'activitat no essencial fins que passi la pandèmia (fer-ho només fins al 9 d'abril és un acudit de mal gust) amb el 100% de la quantia dels salaris i sense que calgui recuperar els dies no treballats per aquest motiu.

Estem acostumats que la socialdemocràcia tradicional, és a dir el PSOE, recorri a les mentides més descarades per intentar ocultar la seva política a favor dels grans poders econòmics. Però el que no havíem vist encara era als ministres i ministres de Podemos i Izquierda Unida sumar-se a aquesta estratègia de manera tan deplorable.

Centenars de milers d'acomiadats i milers de ERTOs facilitats pel Govern i avalats per CCOO i UGT

Des que va esclatar la crisi del coronavirus les mesures adoptades pel Govern PSOE-UP, han tingut com a principal objectiu defensar els interessos dels empresaris i preservar els seus beneficis. No existeix aquest "escut social" a què contínuament al·ludeixen els ministres del Govern, tant els del PSOE com els d'UP, per intentar dissimular la realitat. Les úniques mesures de calat que ha adoptat l'Executiu presidit per Pedro Sánchez són els milers de milions d'euros posats a disposició dels bancs i els grans capitalistes, Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTOs) dissenyats a mida de les grans empreses, etc. . Mentrestant, per als treballadors només hi ha engrunes.

Tot això amb la complicitat activa dels principals sindicats, sobretot de CCOO i UGT, que han fet front comú amb el Govern i la patronal i amb conseqüències dramàtiques per a la classe obrera.

Es calcula que els acomiadaments poden arribar al milió durant aquest mes de març, als quals podrien sumar 750.000 rescissions de contractes temporals.

Els ERTOs causats per crisis del coronavirus ascendeixen ja a 242.139 i afecten 1.273.230 de treballadors, segons les dades oficials recollides per RTVE.

La xifra real és indubtablement molt més gran tenint en compte que a Madrid, Múrcia i Melilla no han revelat el nombre de treballadors afectats per ERTOs i que el Ministeri de Treball no ha actualitzat dades oficials sobre aquests des del passat 24 de març.

El Govern central, la patronal i els sindicats insisteixen que els ERTOs són la mesura per evitar acomiadaments i mantenir els llocs de treball quan passi la pandèmia.

Una nova mentida. Molts d'aquests ERTOs, com l'experiència demostra, sobretot en un context de profunda recessió econòmica com en la qual ja ens trobem, es convertiran en EROs i en centenars de milers de llocs de treball destruïts.

«Estem desil·lusionats i sorpresos per la quantitat d'acomiadaments que hi ha al nostre país. No són necessaris. Hem pres mesures perquè no sigui necessari l'acomiadament» declarava Pepe Álvarez, secretari general de la UGT. Això és tot el que han de dir els dirigents tant d'UGT com de CCOO davant aquesta dramàtica situació i la perspectiva de malson que plana sobre milions de famílies obreres.

Ja n'hi ha prou de governar per als capitalistes: les nostres vides són més importants que els seus beneficis

Mentre milions de treballadors i les nostres famílies ens enfrontem a un autèntic drama social, a perdre el nostre lloc de treball o veure retallats dràsticament els nostres ja minsos ingressos; mentre ens veiem exposats a contagiar i a infectar als nostres éssers estimats perquè som obligats a treballar encara que la nostra tasca no sigui essencial, i a més ho hem de fer sense les mesures de protecció adequades, els grans sindicats i el Govern enforteixen la seva col·laboració amb els empresaris.

Pedro Sánchez i els seus ministres estan governant per als grans poders econòmics i volen encobrir-ho amb xerrameca buida i mesures innòcues embolicades en una ensordidora campanya de propaganda.

Ja n'hi ha prou! El Govern del PSOE-Unides Podem ha de deixar d'actuar en benefici dels grans capitalistes, i adoptar urgentment mesures extremes per garantir l'ocupació, la vida i la salut de la classe obrera i de la població en general.

Implantar un autèntic escut social passa per l'aplicació de les següents mesures:

1.- Derogació immediata de les reformes laborals de 2010 i 2012.

2.- Prohibició real de qualsevol ERTO o ERO sota l’excusa del coronavirus. Cap reducció salarial. Que els empresaris posin la seva part de tots els beneficis acumulats aquests anys! Que es tornin els diners dels rescats patronals i bancaris

3.- Paralització immediata de tota l'activitat productiva que no sigui essencial per lluitar contra la pandèmia. El Govern del PSOE-Unides Podem ha de garantir per llei que totes les treballadores i treballadors de fàbriques i empreses que no siguin essencials han d'estar a casa amb permisos retribuïts, sense que calgui recuperar el temps no treballat, que tots els seus llocs de treball siguin respectats i que no es perd cap dret laboral. Per als treballadors de les empreses essencials el Govern ha de proporcionar tots els mitjans de protecció sanitària necessaris (guants, màscares, equips...), imposant penes econòmiques molt severes als empresaris que incompleixin aquestes mesures.

4.- A totes les treballadores i treballadors que tenen al seu càrrec filles, fills o familiars dependents se'ls ha d'aplicar l'article 37.3 d) de l'Estatut dels Treballadors. D'acord a aquest, quan es té un deure inexcusable, com és la cura d'una persona dependent, el treballador té dret a absentar-se de la feina amb el 100% de la seva retribució i sense que sigui computable com a temps de vacances.

5.- Reducció per llei dels preus dels productes fonamentals per a la vida diària de les famílies treballadores i persecució contundent de l'especulació. Ja prou que les grans cadenes de supermercats i les multinacionals del sector alimentari es facin d'or!

6.- Cap restricció a la llibertat d'expressió, manifestació i organització. Formació de comitès de personal sanitari, usuaris i delegats sindicals en els centres hospitalaris per controlar la qualitat de l'atenció mèdica i poder reclamar els mitjans necessaris.

9. Defensa dels drets dels immigrants i refugiats. Supressió dels CIEs i de la Llei d'Estrangeria.

10. Anul·lació per llei de tots els desnonaments, i garantia de la suspensió temporal del pagament dels lloguers, electricitat, gas, aigua, calefacció i telecomunicacions, mantenint tots aquests serveis per a les famílies treballadores que ho necessitin. Mobilitzar els recursos públics per assegurar l'alimentació i una vida digna per a tota la població en risc: menjadors públics gratuïts, increment dràstic en la dotació material i humana dels serveis socials.

11.- Dotar de forma immediata a la sanitat pública dels mitjans materials i humans necessaris. Contractació immediata de 20.000 professionals sanitaris per fer front a aquesta crisi. Obertura de totes les instal·lacions hospitalàries públiques, reforç i ampliació de les UVI i compra de material mèdic i quirúrgic necessari. Atenció prioritària a les residències de gent gran: no podem permetre que morin impunement i en soledat. Que l'Estat prengui el control complet de tota la sanitat privada, dels seus recursos humans i tècnics, hospitals i clíniques, per atendre de forma gratuïta a tots els malalts de coronavirus. Aquelles empreses, clíniques i hospitals que es neguin seran expropiats automàticament i passaran a titularitat pública.

12.- Nacionalització del sector farmacèutic, gratuïtat de totes les medicines necessàries per enfrontar el Coronavirus i la resta de les malalties! Fora totes les retallades i el copagament.

13.- Per comptar amb els recursos necessaris per portar aquest pla a la pràctica cal la nacionalització de la banca i els grans monopolis sota control democràtic dels treballadors per establir un pla de producció que posi per sobre dels drets de la gent i els seus vides. Fora la monarquia: expropiació de tots els béns i fortunes de la Casa Reial per posar-la al servei de la lluita contra la pandèmia.