Retallades immediates i salvatges

 La formulació de la consulta del 2014 no és una casualitat. En qualsevol circumstància CiU i ERC podran ajornar la seva celebració. De moment, la perspectiva de la seva convocatòria li ve molt bé a CiU per desviar l'atenció de la seva política social i per ERC la concreció de la data era molt important, encara que fos així de condicional, per poder justificar els pressupostos com uns “pressupostos de transició cap a la independencia”.

Malgrat els nou nous impostos, s'admet que dels 4.000 milions d'euros de retallades pel 2013 que va anunciar el Govern just després de les eleccions, 3.000 milions són “inevitables”. A més, la recaptació d'aquestes noves taxes dependrà de l'evolució de l'economia, que segueix ancorada en la depressió, així que és molt probable que després de la retallada de 3.000 milions d'euros nous atacs se succeeixin a l'educació, la sanitat públiques, les condicions laborals dels funcionaris i les empreses públiques .

 Pocs canvis en la composició del govern

 A més, només cal fer un cop d'ull a la composició del nou govern per comprovar que el anomenat “gir social” del govern que suposadament ha aconseguit ERC es queda en res: Boi Ruiz i Irene Rigau, responsables de les salvatges retallades que han sofert la sanitat i l'educació pública respectivament, es mantenen en els seus càrrecs. El nefast Felip Puig, responsable de la brutalitat policial dels Mossos, continua en el Govern, encara que en un altre departament. El seu substitut en Interior, Ramon Espadaler, és un conegut reaccionari d’Unió. Sense oblidar que el cervell de la política econòmica de l'anterior Govern, Andreu Mas-Colell, es manté al capdavant d'Economia i augmenta el seu pes polític dins del nou executiu. Les paraules d'Artur Mes sobre un gir social, o la cerca del benestar social és pura demagògia. Els dirigents d'ERC són els responsables que CiU pugui continuar emmascarant-se com la defensora dels interessos de tota Catalunya.

 L'esquerra davant el nou govern

 Encara que el PSC ha votat en contra de la investidura d'Artur Mas (amb els vots d'ERC era suficient), Pere Navarro ha estès la mà a un futur acord amb CiU, en honor de la “unitat nacional”. Els ponts entre CiU i el PP tampoc estan del tot trencats, encara que pugui semblar el contrari. De fet, finalment ERC no ha exigit a CiU que trenqués els seus acords amb el PP en la diputació de Barcelona, a Badalona o en altres ajuntaments.

El govern de CiU recolzat per ERC va a estar sacsejat per la crisi, les retallades i la resposta social al carrer, la qual cosa inevitablement portarà més inestabilitat. Les crosses de CiU, per desgràcia, es troben en l'esquerra. Els sindicats segueixen estenent la mà a CiU per aconseguir un acord social. En les cúpules dels sindicats existeixen molts vincles amb la burgesia que pressionen cap a l'acord: la consellera de Benestar Social, dirigent de Convergència és també dirigent de la UGT, fins a 2010 secretària de Política Institucional del sindicat.

No és casualitat que, mentre a Madrid s'ha vist una mobilització històrica de la sanitat pública contra la privatització, a Catalunya els sindicats han evitat donar qualsevol resposta unificada, a pesar que a diversos hospitals (Sant Pau, Parc Taulí, Clinic…) els seus treballadors van protagonitzar tancaments durant aquest Nadal.

 Un govern feble

 A més, els constants atacs del PP en el terreny nacional són utilitzats per CiU per atorgar-se una aurèola progressista que no tenen. Els atacs del ministre Wert al català van permetre a la consellera Rigau presentar-se com una fèrria defensora de l'idioma quan amb la seva gestió en el Departament d´Educació l'ensenyament públic ha sofert la major reculada de tot l'Estat. Artur Mas va convocar una cimera de partits en defensa de la immersió lingüística i tant el PSC i ERC com ICV van oblidar la política educativa de CiU per abrigallar al Govern. El mateix està succeint amb el dret a decidir. Les CUP, que amb un discurs marcadament d'esquerres han denunciat de forma bastant clara i rotunda la política social de CiU, així com el suport donat per ERC a Mas, han defensat no obstant això un front comú amb CiU en la qüestió lingüística i han estès la mà a Mas per aconseguir l'autoderminació, la qual cosa ens sembla un greu error. CiU és el representant de la dictadura financera mundial a Catalunya. Quina classe d'autodeterminació pot venir de mans d'aquesta gent?

La perspectiva per a Catalunya, com per a la resta de l'Estat, és d'intensificació de la lluita de classes i el govern de Mas seguirà desgastant-se, com en l'anterior legislatura. De fet, si tots els partits els dirigents dels quals es denominen d'esquerra neguessin qualsevol tipus de suport a CiU, directe o indirecte, el govern de Mas cauria immediatament, la qual cosa constituiria un pas molt important en la lluita contra les retallades socials a Catalunya i en la resta de l'Estat.