El marc en que es produeix la proposta de Pacte Fiscal

CiU a pesar de no comptar amb majoria absoluta governa amb força estabilitat. CiU té el recolzament total del PP, el partit que a nivell estatal ha ostentat més clarament el seu espanyolisme visceral. De la mateixa manera el PP compta amb el recolzament de CiU a nivell estatal. Amb el que té a veure amb mesures antiobreres i antisocials es donen la mà completament. Sols alguna picabaralla puntual per no semblar que són parella de fet. Cap sorpresa, ambdos són els representats directes dels rics.

L’estabilitat també ve d’una altra banda. L’anomenada “oposició” dóna recolzaments parcials al govern de Mas amb determinats moment en que el PP no ho fa. Aquesta política de pactes amb tots s’anomena eufemísticament “geometria variable”.

Ara bé, com ha passat amb tots els governs de CiU des de la “transició” la burgesia nacionalista té una coartada per amagar o justificar la seva política de dretes. Aquesta coartada consisteix en presentar-se davant de la seva base electoral com els defensors dels interessos de tots els catalans en contra dels atacs de Madrid.   En aquest marc és en el que s’ha d’entendre la proposta de Pacte Fiscal feta per Mas i que ha estat recolzada gairebé acríticament per l’oposició d’esquerres i fins i tot els sindicats.

Pacte Fiscal: més diners per la burgesia catalana

Què és i com es ven el Pacte Fiscal? El Pacte Fiscal seria un acord que arribaria la Generalitat de Catalunya amb l’Estat per a què els diners que es recaptessin a Catalunya es gestionessin a Catalunya. D’aquesta forma, ens diuen, com fins ara la els diners que dóna Catalunya a la resta de l’Estat són més que els que rep Catalunya de la resta de l’Estat es comptaria amb més diners que ajudarien a que no s’hagués d’aplicar unes estisorades tan fortes. El que ens ven Mas és que Pacte Fiscal seria igual a millors prestacions socials.

Així, amb uns arguments de sumar i restar, com tots els arguments de les polítiques antisocials que s’estan aplicant des de la crisi, sembla que tots els catalans en sortim guanyant.

Rera la hipocresia parlamentaria, de la que Mas és el rei, hi ha una altra realitat. La burgesia catalana, a través de CiU, vol més diners de l’Estat. Si la Generalitat rebés més diners no serien per “tots els catalans”, seria per a les rendes més riques. Aquesta és la política universal davant la crisi tant dels governs de dretes com dels socialdemòcrates que es pleguen a les lleis del capitalisme. Si quan hi ha menys diners es retalla als més pobres, perquè hem de pensar que si hi ha més diners es repartiran equitativament? Ja és de coneixement públic la cobdícia sense aturador de la burgesia i la banca.

Això és així fins i tot a països més rics i amb estat propi. Una Catalunya autonòmica o independent sota el capitalisme no serà diferent. El Pacte Fiscal en aquest context és la darrera cortina de fum de CiU per passar la culpa al govern central (amb el que pacta) de les seves retallades.

Cap consens amb CiU!  Cal impulsar una rebel·lió social per aturar la seva política antisocial

El més preocupant de tot plegat és el seguidisme dels partits d’esquerres. No és tan d’estranyar que ho faci ERC ja que la seva direcció s’ha convertit a la pràctica amb un apèndix de CiU. El gir cap a la dreta d’ERC és infrenable. Si no que també recolzin l’estratègia del Pacte Fiscal de CiU Iniciativa per Catalunya i els sindicats majoritaris. El que haurien de fer és trencar qualsevol relació amb CiU, no negociar res amb el seu govern i plantar cara de forma totalment contundent als convergents denunciant la seva política salvatge de dretes i també les seves cortines de fum, entre altres el Pacte Fiscal. Han de denunciar durament les declaracions de menyspreu (com les de Duran i Lleida) amb que els representants de CiU tracten als treballadors i camperols d’altres pobles, com els andalusos, amb arguments d’una demagògia vomitiva. Ni Ciu, ni la burgesia catalana defensen els interessos de cap poble. Els seus aliats son els rics i els terratinents de tot l’Estat. Sols la classe treballadora unida pot defensar els seus propis interessos i els drets democràtics nacionals de les nacionalitats oprimides.

Sota el capitalisme no hi ha fiscalitat justa. La relació entre els països i entre les classes és necessàriament injusta. El primer mon li déu molt als països del tercer mon. El països capitalistes més avançats ho han estat a costa de l’explotació i el saqueig dels més pobres que a sobre els deuen interessos. La classe més rica ho és per l’acumulació del sou no pagat als treballadors i per una fiscalitat que no és proporcional a la renda. Cap burgesia, ni la catalana ni la basca, ho faran més just. El repartiment just no és possible sota aquest sistema, sol ho és amb el socialisme.

-Cap acord amb CiU! Per un pla de lluites continuat i ascendents contra el govern de CiU i el PP.

-Sí hi ha diners, els tenen els bancs. Nacionalització de la banca sota control dels treballadors.

-Per una reforma fiscal estatal progressiva per a què els capitalistes i banqueres efectivament paguin impostos. Ni amnistia fiscal, ni pacte fiscal. Ni un euro pell deute al banquers i especuladors. Que els recursos públics siguin controlats pels sindicats i organitzacions d’esquerres per garantir que es destinen a inversió social (sanitat, educació pública, pensions, etc.).

-Prou retallades! Que la crisi capitalista la paguin els capitalistes.