Som molts els que periòdicament ens reunim en les places dels municipis, barris i ciutats per trobar una sortida a la fatídica situació que ens ha propinat aquesta invisible dictadura del capital. Avui són més evidents les incoherències i ignomínies contínues dels nostres capatassos i suposats dirigents sindicals. I producte de la seves malintencionades paraules i decisions sorgeix aquesta antagònica posició amb seu als carrers.
Davant d'aquestes últimes i enriquidores experiències, si hagués d'anomenar aquell aspecte que més m'ha cridat l'atenció d'aquest moviment, seria, sens dubte, la participació ferma de moltes persones que fins ara sempre havien defugit dels temes i les accions de caire polític. I que, com si de sobte fos, comprenen que aquell grup reduït de personatges amb els que mai s'havien sentit identificats són, exactament, els que controlen la realitat de les seves pròpies vides i les de tothom. Són companys, amics i molts desconeguts que han deixat enrere el tedi rutinari d'unes vides precàries per colpejar amb la gran força d'unes armes tals com la paraula carregada de mans alçades.
L'actualitat està colpint les nostres consciències tornant-se ineludible. Els missatges demagògics inunden els mitjans de comunicació. Les retallades socials ja s'han instal·lat a les esquenes de la classe treballadora. I la sensació d'impotència està trencant els murs de la individualitat per estrènyer cada cop més les mans del rebuig col·lectiu. És jove aquest moviment i som molts, i la virtut que posseïm es que podem ser fàcilment molts més: si aconseguim un escenari on tots puguem participar conjuntament; un escenari que bé podria ser una vaga general.
Des de dintre del moviment estem estudiant com aconseguir aquesta fita. Els companys del El Militant creiem que s'hauríem de dirigir més esforços cap a la concreció d'aquesta idea. Així que, si establim contacte amb el màxim nombre de treballadors a traves de pamflets i circulars. Si intentem portar aquest moviment a les grans empreses i a les més petites. Si ens omplim d'energia per treballar i fer pedagogia en el nostre entorn. Si convoquem conseqüentment accions de pressió dirigides a denunciar la nefasta política de les direccions sindicals. Si cridem amb força i amb raó. Podem tenir a tocar de dits una vaga general que paralitzi el funcionament quotidià d'un sistema que ens ofega i no ens ofereix res més que silenci i cops de porra.
Creiem que aquest seria un pas adient per encoratjar encara més a la població en aquesta lluita. Per que és en jornades de vaga on ens sentim capaços de tot i assaborim la llibertat; aquella que sorgeix, com va dir el poeta Joan Margarit, quan arrenca l'alba en un dia de “Vaga General”.
S'aproxima una tardor que es preveu més calenta que l'estiu. Hem d'agafar forces debatent sense prejudicis ni sectarismes el camí que vulguem caminar. Hem de donar una resposta contundent, tots plegats, contra aquest sistema. Y hem de lluitar per la vinguda, segons el parer que defenem des de aquesta organització, del socialisme.
