Tots a les concentracions de protesta dels dies 21, 26 i 28 de juiol!!

El passat 14 de juliol el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va fer públic que apartir de l'1 de setembre tancarà les urgències nocturnes en diversos centres de salut del Camp de Tarragona, retallant així greument l'assistència sanitària en el centre de la ciutat i en zones obreres com Bonavista, Sant Salvador, Constantí o El Morell.

Aquesta retallada se suma a la tisorada del 10% al pressupost de l'Hospital Joan XXIII que està suposant el tancament de quiròfans, l'eliminació de 44 llits, la supressió del menjar a les mares en pediatria o la reducció de personal. Enfront d'aquest estat de coses, els treballadors del centre, de la mateixa manera que els seus companys de l'Hospital 2 de Maig de Barcelona (que la Generalitat pretén tancar) porten 14 setmanes consecutives protestant davant de les portes del complex sanitari, reclamant a la Generalitat que doni marxa enrere en els seus plans. En una infinitat de localitats de Catalunya com Terrasa, Castellbisbal, Montcada i Reixac... també està havent-hi protestes del personal sanitari i de la població.

Una altra mesura regressiva és la retallada del Servei d'Emergències Mèdiques, que reduirà els serveis d'ambulàncies en 935 hores en tota Catalunya (78 a Tarragona) el que comportarà segons els sindicats un augment del temps de resposta, que se situarà entre 20 i 50 minuts, amenaçant els llocs de treball de 215 operaris del servei urgent i 270 del no urgent

A aquestes retallades en sanitat cal sumar un altre dur pla de mesures contra els serveis públics, l'educació i les empreses públiques. En educació, la Generalitat ja ha anunciat que afrontarà el creixement de la població escolar amb la instal·lació de més barracons (18 nous en el camp de Tarragona). Pel que fa a la universitat el Govern ha anunciat un tisorada del 16% , per la qual cosa universitats com la Rovira i Virgili de Tarragona (on la retallada és de 13 milions d'euros) han previst una redución important en el funcionament dels centres, en els horaris i pressupost de les biblioteques, o en les beques de col·laboració dels estudiants. Al mateix temps s'ha anunciat un augment considerable del preu de les matrícules universitàries, especialment les taxes d'aquelles assignatures que es repeteixin, la qual cosa afecta especialment als estudiants que es veuen obligats a treballar per poder pagar-se els estudis i que per les seves obligacions no poden portar totes les assignatures al dia. Les intencions d'aquestes mesures són clares, elitizar al màxim la universitat.

Un altre front dels atacs de l'executiu d'Artur Més seran les empreses públiques catalanes, on el conseller d'economia preveu acomiadar a 1500 treballadors entre contractes eventuals i laborals. Gisa, empresa responsable de l'obra pública de la Generalitat, és de les 87 empreses afectades, la primera a ser copejada através d'un ERE que abasta al 30% de la plantilla.

Aquesta onada de retallades en sanitat, educació i serveis públics afecten sobretot a la classe treballadora, als nostres fills i famílies i formen part d'un pla més ampli ideat pels grans capitalistes per fer caure encara més el pes de la crisi sobre les nostres esquenes. La generalitat i el govern de l'estat diuen que no hi ha diners i que hem de fer tots aquests sacrificis fins que l'economia es recuperi. Però no és veritat  que no hi hagi diners, si que n'hi ha, però està en mans dels banquers i grans capitalistes que han acaparat la major part de la riquesa en el seu poder, i en segon lloc, la superació de la crisi econòmica és un miratge. És impossible reactivar l'economia si els treballadors no tenim diners per comprar. Totes aquestes retallades provoquen més desocupació, més precarietat, i en conseqüència menys salaris. Encara així, aquesta només és una part de tots els atacs planejats pel gran capital perquè paguem els plats trencats de la crisi. Dins la màniga tenen guardades mesures tals com:  augment dràstic de les jornades de treball, més retallades de salari,  destrucció de serveis públics, disminució salvatge del dret a l'educació i sanitat,etc. L'única cosa certa en tot el que està passant és que mai en la història de la humanitat, els drets socials han estat un regal del gran capital. Tots els drets que ara ens estan llevant, van ser producte de la mobilització de la classe obrera. Per tant si no lluitem, no hi haurà cap recuperació de drets. Al contrari anirem a una situació cada vegada pitjor.

Tots a les Concentracions els dies 21, 26, 28 de juliol!

Davant el tancament de la urgències dels CAPs, la Plataforma en defensa dels serveis públics (formada per associacions de veïns, sindicats i altres entitats, en la qual el Sindicat d' Estudiants està integrat) juntament amb el moviment 15-M ha convocat concentracions i assemblees públiques davant dels CAPS afectats. Totes les concentracions seran a les 20 hores: El dia 21 a Sant Salvador, el dia 26 en el CAP Muralles i el 28 en el CAP de Bonavista. .Aquestes protestes són l'última acció acordada per la plataforma després de les manifestacions massives del 12 de Maig i 15 de Juny que van reunir a la ciutat a 8000 i 12000 persones respectivament. És molt important que tots els veïns i treballadors dels barris afectats acudeixin a les concentracions, per així sumar més força en la lluita contra les retallades.

Ampliar i estendre la lluita

Totes les assemblees realitzades als barris de Tarragona per explicar les retallades i promoure la manifestació del 19 de juny han estat molt positives, perquè se li ha donat la paraula a la gent normal, als treballadors i jubilats. Seria també molt positiu  que es promoguessin i estenguessin aquestes assemblees a les fàbriques i centres de treball.  Per fer un pas endavant  i implicar al màxim nombre de treballadors i veïns en la difusió de la lluita, en cada assemblea s'hauria de formar un comitè de veïns o treballadors , format per tots els que vulguin participar en ell, per explicar d'una forma organitzada amb el major nombre de mans i veus que ajudin en tasques com pegades massives de cartells, repartiment de fulles, elaboració de pancartes, obtenció de recursos econòmics per finançar la lluita,etc. No n'hi ha prou que les tasques les facin els membres de les associacions o de l'acampada 15-M. Cal implicar al màxim nombre de persones.   Així mateix després de cada mobilització, les propostes de la plataforma haurien de ser discutides i votades en les assemblees, perquè tothom pugui participar democràticament en la presa de decisions.

Aquest mètode de participació sembla molt llunyà en el temps, però va ser el mètode del moviment veïnal i sindical dels anys 70 i 80 que va permetre totes les millores socials que ens estan llevant, un mètode que dificultava en gran manera la burocratització dels dirigents de la lluita.

Parar el país, per parar els atacs

Per fer front a totes les retallades i atacs a la classe treballadora és fonamental ampliar la mobilització, elevar la pressió social a un nivell superior a les manifestaciónes del 12 de maig i 19 de juny, implicar a un major nombre de treballadors i joves en la lluita. La millor forma d'aconseguir aquesta implicació és através d'una vaga general massiva que paralitzi que el país i uneixi en la lluita al moviment 15-M al costat dels treballadors de les fàbriques, el moviment veïnal i la joventut. Aquesta vaga seria un pas important a l'hora d'augmentar la pressió social i crear un clima explosiu que obligui, através d'una mobilització cada vegada major a la Generalitat i al govern de l'estat a fer marxa enrere en tots els atacs. És una tasca urgent de tots els treballadors, moviment veïnal i joventut, pressionar a les direccions sindicals de CCOO i UGT al fet que facin marxa enrere en la seva política de "concertació social", convoquin una vaga general i retornin la paraula i la presa de decisions a les assemblees.

Amb aquesta crisi econòmica ha quedat en evidència una vegada més, que el capitalisme és un sistema econòmic organitzat en funció dels interessos econòmics d'una minoria que ha acumulat en el seu poder la major part del capital, mentre a la majoria de la societat, la classe treballadora, se'ns nega el pa i la sal. Tots els drets que van conquistar els nostres pares i avis ens els estan llevant, conduint-nos a la misèria més brutal. L'única manera de recuperar i garantir el dret a una vida digna a tothom, és lluitant per una societat realment socialista que organitzi la producció, els recursos i la tecnologia en funció de les necessitats de la majoria de la població, i no d'una minoria acaparadora de la riquesa que els treballadors i la naturalesa generem