A Catalunya s'ha passat de 800 EROs l'any 2008 a 2.700 de gener a octubre del 2009. La majoria d'ells, fins ara, han estat temporals (de suspensió de contractes), però s'estan incrementant d'una manera molt apressada els expedients d'acomiadaments. Si fins al moment la major part de l'ocupació destruïda (325.000 llocs de treball en aquesta crisi, només a Catalunya) era fora de la via dels EROs, a través de la no renovació d'eventuals i els acomiadaments individuals, ara els acomiadaments col·lectius van creixent en percentatge.
Només en els processos de fusió entre les caixes d'estalvi a Catalunya, per exemple, es preveu més de 2.800 acomiadaments. Tenim l'anunci de tancament de Lear a Roquetes (Baix Ebre), 515 llocs de treball directes, el que ha provocat una de les majors mobilitzacions que es recorden a Tortosa. Més de 20.000 manifestants contra el tancament i els acomiadaments. Un altre cas més: tancament d'Utymat, subministradora de Nissan, a Santa Margarida i els Monjos (144 treballadors). El president del comitè d'empresa, Fernando Herrera, es queixava, amb tota la raó, que "les administracions no han fet res per evitar el tancament".
Enèsim ERO a Roca Sanitaris. Aquesta vegada amb 713 llocs de treball amenaçats. Els treballadors de les diferents plantes de l'estat es van traslladar a Madrid per manifestar-se davant del ministeri. Més de 2.500 treballadors. I van tornar a fer-ho el 4 de desembre. Més del mateix a La Seda (El Prat), amb 45 acomiadaments, i a Honda (Santa Perpètua), amb 180. I la llista no para de créixer.
I en la mateixa línia, tenim el quart ERO temporal a SEAT que es presenta des del 2008. És el més nombrós, ja que afectarà 7.484 treballadors. La consellera de Treball, Mar Serna, defensa aquest nou expedient amb l'argument del que es tracta del "model alemany" per evitar acomiadaments. Un model que consisteix a subvencionar a les poderoses multinacionals de l'automòbil amb les cotitzacions que han realitzat els treballadors i que, a més, no solament no evita els acomiadaments, sinó que prepara el terreny per a nous atacs, nous retalls i més acomiadaments, com ha quedat més que demostrat en aquests últims 18 mesos.
La mateixa consellera de Treball presumeix que el 95% dels EROs circumscrits a Catalunya es resolen amb acord empresari-sindicats. Però això no és més que el resultat d'una política que en res no beneficia els treballadors, sinó que afavoreix clarament els empresaris. L'actitud aparentment neutral del departament de Treball en realitat és una pressió no dissimulada i clara sobre els treballadors, que es veuen sense cap tipus de sortida ni suport per part d'un govern que es diu d'esquerres i que s'ha elegit gràcies als vots principalment dels treballadors. Els empresaris acudeixen a les taules de negociació assegurant que el "seu" pla l'aprova l'administració. I els comitès d'empresa veuen amb impotència i frustració una actuació per part de Treball que sembla donar-los la raó.
És aquesta la política que els treballadors esperen d'un govern d'esquerres? Els dirigents del PSC, ERC, ICV es troben tan lluny de la situació de les fàbriques i dels barris obrers, que ni tan sols no perceben la situació explosiva que s'està creant als fonaments de la societat, amb l'endeutament rampant de les famílies obreres, l'increment dels desnonaments...
Fa falta un gir en la política de CCOO i UGT
CCOO i UGT van convocar el 3 de desembre una manifestació a Barcelona i el 12 està prevista una marxa a Madrid, en defensa de l'ocupació i de la protecció social. Aquest és el camí, el de la mobilització general contra els atacs de la patronal, contra els acomiadaments i els EROs. Però aquestes mobilitzacions han de representar un gir en la política duta a terme fins ara per les direccions sindicals. No han de continuar acceptant els plans d'acomiadaments i EROs, limitant-se a negociar les condicions de l'acomiadament o de l'ERO temporal. No es pot seguir mantenint els conflictes aïllats empresa a empresa, sinó que cal fer-los confluir, generalitzant i estenent les lluites, a tots els sectors. Aquests són els prerrequisits per dur a terme una política decidida i combativa en defensa dels drets i els interessos de la classe treballadora. Les direccions sindicals estan sent el principal punt de suport del govern de Zapatero i del tripartit a Catalunya, però a canvi no n'estan obtenint d'aquests més que una promesa, cada vegada menys ferma, de no dur a terme cap reforma laboral que comporti nous retalls de drets. Això és clarament insuficient davant de la sagnia d'acomiadaments i la destrucció d'ocupació que estem patint.
Cal pressionar tant el govern de Zapatero com el de Montilla perquè duguin a terme la política que els joves i treballadors necessitem, no la que pretenen els empresaris i capitalistes: eliminar els contractes precaris i les ETTs, augmentar el Salari Mínim Interprofessional SMI i les pensions, un subsidi d'atur indefinit i digne, i sens dubte, rebuig taxatiu dels EROs i els acomiadaments.
