Aquest dissabte a Barcelona

MOBILITZACIÓ POPULAR EN DEFENSA DEL BÉ PÚBLIC 

CONCENTRACIÓ DISSABTE 21  DE NOVEMBRE

A LES 6 DE LA TARDA A LA PLAÇA SANT JAUME

Sindicat d’Estudiants, Militant, FAVB, Observatori DESC, IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) , SINDICAT CO.BAS, CGT-CATALUNYA, Ateneu La Torna, Entrepobles, Sodepau, AVV Casc Antic, CAB (Consell d’Associacions de Barcelona), CTD, Justícia i Pau, FCONGD, Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats, ATTAC-Catalunya, Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Fundació Pere Ardiaca, UGT, Avalot.

La lluita contra la corrupció, els arribistes i els mafiosos és la lluita dels treballadors per ser amos del seu futur.

Els casos de corrupció es succeeixen: trama Gürtel, cas Millet, operació Pretòria (alcalde de Santa Coloma de Gramenet més Alavedra i Prenafeta), etc. No hi ha dia en que les notícies no ens presentin un nou escàndol o ens aportin noves dades de la magnitud d’un cas ja conegut.

Durant les últimes dos dècades l’Estat espanyol ha viscut un creixement econòmic que molts pensaven que no tenia final. Mentre que per als treballadors el boom econòmic només va suposar un deteriorament de les condicions laborals, ritmes de treball, jornada, salaris... i un endeutament familiar històric (hipoteques, etc.) per als empresaris la bombolla immobiliària semblava no tenir final. Enlluernats pel que semblava un nou El dorado amb el què "tots" podien enriquir-se, les corporacions municipals van córrer a requalificar terrenys per alimentar aquesta bombolla. Els maletins, comissions, compra-venda de favors, etc., es van convertir inevitablement en ús quotidià de tots els que aspiraven a aconseguir un ràpid enriquiment.

En aquesta voràgine no només es va implicar la dreta (CiU, PP...), sinó, vergonyosament, també els ajuntaments governats per l'esquerra. En lloc d'alliberar espais per a finalitats socials, habitatge social, educació i sanitat pública, biblioteques, etc., o destinar els recursos municipals per ajudar les famílies amb menys recursos, els ajuntaments només tenien ulls per a les constructores i els diners fàcils. Mentre la bombolla continuava inflant-se sempre hi havia forma de tapar els forats, a més hi havia corrupció "per a tots": Ningú no volia veure la palla a l'ull aliè pel risc a què es descobrís la biga a l'ull propi. Però amb l'esclat de la bombolla i el començament de la recessió econòmica, totes les maniobres, robatoris i fraus han començat a quedar-se al descobert.

No solament de forma il·legal és roba els diners públics

Però ben mirat la lògica de saquejar els diners públics per passar-los a mans dels rics no és ni molt menys solament una pràctica il·legal. Empreses que han amenaçat amb tancament i deslocalitzacions (encara que tinguessin beneficis) han rebut diners a fons perdut i sense garanties de l’estat. Els bancs que no produeixen res i que han viscut com a sangoneres amb beneficis espectaculars els darrers anys han rebut importants recursos públics a interessos ridículs amb l’amenaça de fallida financera. Zapatero ha destinat 150.000 milions d'euros (el 15% del PIB) per "salvar" els mateixos bancs que es van inflar de concedir crèdits i hipoteques i blanquejant els diners dels corruptes. Però no solament això. Els diners que reben els alts directius de moltes empreses és escandalós. Recentment va sortir pels mitjans de comunicació l’escàndol legal en que un conseller delegat del  BBVA, José Ignacio Goirigolzarri, de 55 anys d’edat, es jubilava anticipadament cobrant els propers 10 anys 52 milions d’euros. Aquests és només un  exemple d’un funcionament normal i acceptat.

Acceptar la lògica del sistema capitalista és acceptar la corrupció

Les polítiques on ha governat la dreta (PP, PNB i CIU) han estat de transvàs constant de diners públics a empreses, a l’educació i la sanitat privada. Lamentablement també ha estat la política dels partits “d’esquerres” que, en la mesura que accepten la lògica d’aquest sistema: el “lliure mercat” i el màxim benefici privat, han acabat per fer la mateixa política econòmica que la dreta amb pocs matisos.

A més els càrrecs públics de partits que han estat votats massivament pels treballadors i els joves (PSC, IC i ERC) tenen salaris i un ritme de vida personal que no té res a veure, en molts casos, als d’un treballador mig. No és d'estranyar que la "bona vida" associada a ser regidor o diputat hagi atret a les organitzacions obreres a tota una capa d'arribistes que lluny de preocupar-se pels interessos dels treballadors només miren per la seva pròpia butxaca. Per a aquesta gent "socialisme", "classe obrera" o "explotació" només són paraules escrites al seu carnet de partit. No d'estranyar doncs que allunyats per complet dels problemes quotidians dels treballadors, els seus representants polítics hagin corregut els faldons de la burgesia.

Lluitar contra la corrupció i contra el sistema que la genera: el capitalisme

No es tracta d'un problema "moral". Des d'alguns sectors de l'esquerra parlen de "codis ètics" com si es pogués mantenir les seves actuals pràctiques polítiques i no caure en la corrupció. Apel·len a "l'honradesa". Tanmateix, no ens enganyem, moltes d'aquestes declaracions són producte del "compromís " en el qual ara molts dirigents, que "han posat mà a la caixa ", es troben. Mentre que milions de treballadors es troben en l'atur o amb greus dificultats per conservar la seva ocupació i arribar a final de mes, d'altres han robat quantitats insultants de diners, ostentant sense cap pudor la seva nova riquesa. No és d'estranyar que hi hagi hagut mobilitzacions semiespontànies a València o Santa Coloma! A molts corruptes no els importa durant una temporada guardar les aparences i fins i tot fer discursos contundents contra la corrupció en espera de que passi la maror i llavors puguin continuar amb els seus lucratius negocis. Però llavors, què fer?

El capitalisme utilitza totes les eines que té a la seva disposició per obtenir el màxim benefici. Per al capitalisme "el fi justifica els mitjans ", no podem ser ingenus sobre això: no són el tràfic d'armes, de drogues o la prostitució els negocis més rendibles del món? No està potser el sistema financer mundial implicat fins al moll de l’os en tot això de manera més o menys directa? Igual que no hi ha un capitalisme "de rostre humà", no hi ha un capitalisme "legal" o "moral", encara que després aquests mateixos "emprenedors" rentin les seves consciències amb campanyes publicitàries o donatius a ONGs. Igual que el capitalisme no es pot reformar, és utòpic creure que es pot introduir mesures graduals que convencin els capitalistes que no explotin els treballadors, el capitalisme no es pot "moralitzar", per moltes regles que sobre això s'incloguin. Si aconseguir un terreny, enfonsar un competidor, o comprar un polític implicarà ingents beneficis capaços de cobrir qualsevol possible sanció, els capitalistes ho faran. Si els representants de la classe obrera en l'Administració es dediquen a gestionar el capitalisme, a acceptar la lògica del sistema on els paràmetres no són els interessos socials, sinó la rendibilitat o no de les operacions, on per tant, sanitat, educació, etc., no són cap altra cosa que negocis... inevitablement la corrupció estarà a l'ordre del dia.

El cas de Millet, per exemple ha tret a la llum que Catalunya segueix dominada per un petit nombre de famílies, una vertadera oligarquia "financera-industrial" que utilitza l'Administració per augmentar els seus beneficis i privilegis. Per això, la lluita contra la corrupció, per ser conseqüent, només pot ser una part de la lluita contra el sistema capitalista, contra el poder d'aquesta oligarquia i en defensa d'una societat controlada pels treballadors, els vertaders interessats en que els interessos de la majoria de la societat siguin per sobre dels interessos particulars d'una minoria de paràsits

És necessari una resposta contundent a la corrupció, però aquesta resposta a d’estar lligada a altres efectes del funcionament del capitalisme. L’atur, la misèria creixent, la falta de diners per l’educació i la sanitat pública són també aspectes del mateix problema.

Hem de lluitar per:

-       Judici i càstig exemplar contra els corruptes. Comissions d'investigació integrades per sindicats i associacions de veïns que aclareixi les trames i reveli a tots els responsables. Restitució de cada euro robat als treballadors.

-       Control obrer dels diners de les entitats públiques a través de sindicats, associacions de veïns, organitzacions de barri i altres organismes de representació popular.

-       Els càrrecs públics de partits d’esquerres han de tenir un sou similar a un treballador mig. Representant obrer, salari obrer! Els representants dels treballadors en l'Administració pública han de ser elegibles i revocables a tota hora pels treballadors.

-       Expropiació de les empreses constructores. Per una constructora pública controlada pels treballadors, sindicats i associacions de veïns que garanteixi habitatge social en règim de lloguer la mensualitat del qual no superi el 10% del salari del llogater. Condonació de deutes i hipoteques a les famílies de menys renda i aturats.

-       Nacionalització de la banca sota control obrer per poder emprendre tots aquests plans i garantir una economia basada a cobrir les necessitats socials

Uneix-te al Corrent Marxista Militant!