Prou d'atacs contra els nostres germans migrants!
El 4 de març el PSOE i Junts arribaven a un acord per a delegar les competències en matèria d'immigració a la Generalitat de Catalunya. Segons la proposta de llei registrada per tots dos partits al Congrés dels Diputats, mesures repressives i racistes tan brutals com les devolucions en calent, els controls fronterers per a impedir l'entrada de treballadores i treballadors migrants o la gestió dels CIE, que fins ara depenien exclusivament del govern central i la Policia Nacional, seran delegades en alguns casos i compartides en uns altres amb el Govern i els Mossos d'Esquadra.
La dreta i ultradreta espanyolista de PP i Vox han posat el crit al cel, desfermant una campanya d'histèria espanyolista contra aquest acord, titllant-lo de manera demagògica d'una “nova concessió a l'independentisme”. Òbviament no discrepen dels seus continguts racistes, que secunden i pretenen endurir encara més. Estan furiosos perquè, almenys de moment, els burgesos de Junts —fidels representants de la burgesia catalana— mantindran el seu suport parlamentari a Pedro Sánchez, obstaculitzant els seus plans per a arribar a la Moncloa.
No ens enganyen: ni polítiques socials ni defensa del català. És un acord racista!
Els atacs per part del PP i Vox o d'elements de la dreta més rància i espanyolista del propi PSOE, com el president castellanomanxec García-Page, són utilitzats pel PSOE amb l'objectiu de presentar l’acord com un pas imprescindible per a blindar les polítiques del “govern més progressistes de la història”, i per la dreta catalanista de Junts per a declarar-lo “un avanç en l'autogovern i la defensa del català”.
Quin cinisme més menyspreable! Però a qui pretenen enganyar? Totes les mesures recollides en la proposta de llei que han pactat s'inscriuen dins de l'ofensiva reaccionària dels capitalistes a Europa i a escala mundial contra els treballadors migrants. Una ofensiva que a més de colpejar brutalment milions de famílies, separant-les, deportant-les i fins i tot recloent milers als CIE (autèntiques presons) o en camps de concentració com si fossin criminals, pretén sembrar el verí del racisme entre la classe obrera, especialment en els sectors més colpejats per l'empobriment, la precarització i les condicions de vida, la crisi de l'habitatge... per a dividir-nos i explotar-nos més fàcilment.
Paral•lelament a la discussió d'aquest pacte, la Comissió Europea aprovava que mesures proposades per la primera ministra italiana, la feixista Giorgia Meloni, com la creació de camps de concentració a Albània i altres països per a recloure les persones migrants, es converteixin en la política oficial de la UE. Una mesura que no té cap diferència amb les deportacions a Guantánamo o a les brutals presons de Bukele a El Salvador per part de Donald Trump!
La proposta de llei consensuada pel PSOE i Junts manté i reforça totes les restriccions per a accedir el permís de residència o la nacionalitat i els mateixos atacs racistes contra els migrants que recull la Llei d'Estrangeria. Però a més introdueix idees que resulten més indignants i escandaloses, si això és possible, perquè s'utilitza una conquesta tan important per a la classe obrera com és la defensa de la llengua catalana —arrencada amb la lluita conjunta de treballadors nascuts a Catalunya i arribats de l'exterior— per a justificar l’acord i tractar d'ocultar el seu caràcter de classe i reaccionari.
L'escandalosa utilització del català per part de Junts i el PSOE
En el seu preàmbul, la llei que proposen PSOE i Junts planteja, ni més ni menys, la necessitat de “protegir la cohesió de la societat d'acolliment, la seva llengua i la seva cultura” enfront de l'impacte negatiu que, segons els seus signants, la immigració “representa per a la llengua catalana”.
Les argumentacions dels dirigents del PSOE i Junts sobre aquest punt i altres com que “no hi ha recursos per a tots” són senzillament escandaloses, reproduint fil per randa l'argumentari de la ultradreta. Clar que hi ha recursos perquè totes i tots els treballadors, nascuts a Catalunya i arribats de fora, puguem accedir a feines, pensions, habitatge, sanitat i educació públiques dignes. El problema és que aquests recursos estan en mans dels grans capitalistes i banquers, que acumulen milions de beneficis cada any explotant-nos, mentre el govern central i la Generalitat de Catalunya retallen les despeses socials i es degraden les condicions de vida als barris obrers o es destrueix la sanitat i educació públiques, inclòs l’aprenentatge del català.
De fet, els signants de l'acord s'omplen la boca parlant de la necessitat de defensar la llengua del “perill” que segons ells suposa l'afluència massiva de migrants, però no contemplen cap increment pressupostari ni mesura concreta per a garantir un ensenyament públic gratuït, de qualitat i en català que permeti l'aprenentatge i normalització de l'ús de la llengua catalana per part de migrants i no migrants.
De fet, Junts i el PSC-PSOE no han dubtat a retallar durant dècades els pressupostos per a l'educació pública i la cultura, colpejant l'aprenentatge en català. Han permès als seus amiguets dels grans grups empresarials mediàtics i editorials de l'entreteniment, cinema, etc. marginar el català. Continuen acceptant i aplicant els atacs dels tribunals espanyols contra el model d'immersió lingüística, així com frenant i reprimint els intents d'organitzar mobilitzacions tant en defensa del català com pel dret d'autodeterminació i la república.
Però a qui pot sorprendre que els hereus de CiU i el PDeCAT, representants de l'empresariat català, que sempre han utilitzat la retòrica nacionalista per a ocultar el seu veritable paper com un dels pilars més ferms del capitalisme espanyol, la monarquia i el règim del 78, coincideixin amb PP i Vox en les seves polítiques racistes i antisocials?
Junts i el PP han aixecat la mà junts al Congrés dels Diputats defensant els interessos de la gran banca, els fons voltors i els rendistes contra qualsevol mesura progressista en el terreny de l'habitatge, han secundat totes i cadascuna de les reformes laborals que han precaritzat les condicions laborals, i defensat aferrissadament les privatitzacions i retallades socials. El vot de Junts al costat de PP i Vox també va ser decisiu per a derrotar la iniciativa presentada per Podemos plantejant trencar relacions diplomàtiques i comercials amb Israel, mantenint així els estrets vincles i negocis que des de fa dècades té la burgesia catalana amb el règim sionista.
Les polítiques antiimmigració del govern alimenten a la ultradreta
La realitat és que a tots els països veiem que els partits conservadors tradicionals fan seus els arguments de la ultradreta, llançant-se a una guerra de rampinya per veure qui defensa més els interessos patris i ataca amb major fúria els migrants. Catalunya no és una excepció, com vam veure amb el sorgiment d’Aliança Catalana el 2020, formació ultradretana obertament xenòfoba i islamòfoba, admiradora de Trump i Netanyahu, que es disfressa d'independentista i va obtenir dos escons al Parlament en les últimes eleccions catalanes. O amb el gir cap a posicions cada vegada més dretanes, racistes i reaccionàries dels dirigents de Junts.
Junts no sols comparteix els mateixos interessos de classe que el PP, també competeix amb ells i amb la ultradreta espanyolista de Vox i d’Alvise, o amb els racistes islamòfobos d’Aliança Catalana, pel suport electoral de rendistes, empresaris i petits empresaris que basen els seus beneficis en l'explotació de la mà d'obra dels treballadors migrants, l'especulació immobiliària, etc.
L'avanç de la ultradreta es veu asfaltat per la xerrameca buida de la socialdemocràcia i l'esquerra reformista sobre solidaritat i integració i els “cordons sanitaris contra el feixisme”, cridant a pactar amb la dreta suposadament moderada, mentre en la pràctica compren la seva retòrica xenòfoba i pacten acords racistes com aquest amb Junts.
Mentre Pedro Sánchez dóna discursos contra l'extrema dreta als fòrums internacionals, en la pràctica, no sols no la combat, sinó que li aplana el camí, abraçant els seus postulats referents a la immigració i subcontractant amb règims com el marroquí de Mohamed VI el treball brut per a perseguir i reprimir els migrants. Encara ressonen en la memòria els morts a la tanca de Melilla i les excuses i mentides sobre aquest tema.
De fet, el pacte subscrit amb Junts ja està sent utilitzat pel PP i Vox per a portar l'aigua al seu molí, esgrimint els mateixos arguments sobre l'amenaça de la immigració a la identitat, la seguretat… que recull l'acord, però afegint la histèria espanyolista que el PSOE també ha contribuït a alimentar. Començant pel seu suport al 155, que va suspendre l'autonomia de Catalunya, i tots els atacs i criminalització contra el moviment de masses pel dret d'autodeterminació de Catalunya.
Al racisme no se’l discuteix, se’l combat amb la lluita i l'organització
Enfront d'aquesta ofensiva reaccionària i enfront de la política de la socialdemocràcia de plegar-se davant ella, l'alternativa no pot ser la crítica puntual al parlament per a després dir amén a tot el que planteja Pedro Sánchez.
No es pot frenar l'avanç de la ultradreta amb les polítiques de pau social, desmobilització i renúncia a plantejar una veritable alternativa dels dirigents sindicals de CCOO i UGT i l'esquerra reformista que ha substituït fa molt la lluita als carrers per la gestió del sistema. Només se’ls pot frenar amb la lluita decidida contra l'extrema dreta als carrers, fent valer que som majoria i defensant un programa revolucionari que doni solucions reals als problemes apressants de l'habitatge, els llocs de treball, la defensa de les pensions, la sanitat i educació públiques, combatent aquesta barbàrie que condemna a la misèria milions de persones. Aixequem a Catalunya i a la resta de l'Estat la bandera de l'internacionalisme i el comunisme revolucionari per a acabar d'una vegada per sempre amb aquest sistema criminal.
Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera!
Sempre antiracistes, sempre antifeixistes!
