Una experiència que obre un debat fonamental
Divendres passat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), anunciava públicament la compra per part de l'Ajuntament de Casa Orsola, a un preu escandalós i sense comptar amb la participació del Sindicat de Llogateres en la negociació amb el fons voltor propietari de l'immoble.
Immediatament, la propaganda de l'Ajuntament, el PSC i els Comuns s’intensificà per xarxes socials per a reivindicar-se com a protectors de les persones llogateres i com a lluitadors contra l'especulació. Però també, de manera immediata, nombroses activistes responien molt críticament a aquesta decisió municipal, que implica obtenir aquesta propietat regalant prop de quatre milions d'euros públics al fons voltor. Un negoci rodó que confirma l'estratègia del PSC i els partits que el sostenen.
Sens dubte, la intensa lluita organitzada pel Sindicat de Llogateres amb veïns i veïnes de Casa Orsola des de fa més de tres anys ha obligat l'Ajuntament a moure fitxa. En les últimes setmanes, la solidaritat de milers de joves i treballadors, d'activistes i militants del moviment per l'habitatge de nombrosos barris, s'ha expressat amb força evitant l'execució del desnonament en dues ocasions. Això ha estat la clau, la lluita per baix.
Per això hem de respondre algunes preguntes rellevants. La mesura anunciada per Jaume Collboni suposa realment que el PSC ha decidit enfrontar l'especulació? Hem de reivindicar aquesta compra com un model a seguir?
Un preu escandalós que despulla les polítiques d'habitatge del PSC i del govern central
Jaume Collboni va afirmar pomposament que “Barcelona defensarà el dret a l'habitatge” amb l'objectiu de “canviar les regles del joc del mercat”. També va assenyalar que “l'accés a un habitatge assequible és un problema per a les famílies treballadores i la classe mitjana” i va reconèixer els 300 processos de desnonament registrats a la ciutat comtal al desembre del 2024.
Resulta bastant evident que tota aquesta cínica teatralitat el que pretén ocultar és la política del consistori del PSC, que no ha mogut un dit per a canviar una realitat sagnant i ara, amb tota la demagògia del món, intenta posar-se una medalla i donar-se un vernís social. Molta propaganda i rentada de cara, que els mitjans de comunicació afins estan reproduint amb entusiasme. Tot i que fins i tot a ells els costa ocultar l'escandalós lucre privat que ha implicat aquesta operació.
La compra de Casa Orsola s'ha fixat en 9,2 milions d'euros. Un negoci rodó per al fons voltor. Del total, 4,8M€ els aporta l'Ajuntament i la resta Hàbitat 3, una fundació suposadament privada dedicada a la gestió d'habitatge social, però que obté el seu finançament fonamentalment de subvencions públiques. Hàbitat 3 està presidida per la que va ser directora general d'habitatge i secretària d'habitatge de la Generalitat 2004-2011 (Tripartit) i es queda amb la majoria de la propietat de Casa Orsola. Collboni parla de “compra social col•laborativa amb una entitat del tercer sector”. Un eufemisme refinat per a defensar la privatització d'habitatge públic a costa d'engreixar la cartera dels fons especulatius.
Per molt que l'Ajuntament pretengui destacar que ha adquirit la finca per un import un 30% inferior del preu mitjà del m² del barri de la Nova Esquerra de l'Eixample, el fons voltor Lioness SLU va comprar la finca el 2021 per 5,4 milions d'euros! I ara se li regalen gairebé 4 milions d'euros!
Els Comuns poden parlar de “victòria” contra Collboni i Albert Ollé, el propietari de Lioness. Però la realitat és que ens trobem davant d’una gran operació especulativa finançada amb diners públics, acordada entre el PSC i un fons rendista, d'esquenes al Sindicat de Llogateres i als veïns i veïnes.
Com assenyala el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya: “La política parlamentària ha fet els seus càlculs electorals i davant la gran resposta al desnonament ha preferit acabar amb el conflicte finançant el rentisme”.
Siguem concrets. Quines són les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament i el Govern del PSC en els barris obrers? El més complet abandonament a les famílies treballadores. Absència flagrant d'habitatge públic. Preus desorbitats. Un de quatre desnonaments de tot l'Estat es produeixen a Catalunya, la majoria a Barcelona.
El PSC diu que construirà 50.000 pisos públics a Catalunya, però mira cap a una altra banda respecte dels més de 400.000 pisos buits, 75.000 d'aquests a Barcelona. El PSC i Hàbitat 3 han defensat, en sintonia amb Junts, eliminar la llei municipal que obliga una immobiliària a destinar el 30% dels pisos d'un nou edifici construït o rehabilitat a lloguer social. Una mesura insuficient i en la pràctica freqüentment incomplerta, però l'eliminació de la qual obre la porta a un major negoci per a les grans empreses del sector.
No podem oblidar que va ser l'Ajuntament i Govern del PSC els que van desallotjar a cop de porra l’Antiga Massana, un espai popular del barri del Raval conegut per les seves activitats socials per al veïnat i seu del Sindicat d'Habitatge de Ciutat Vella. I són ells els que un dia, pressionats per la lluita social, fan una barata escandalosa amb uns especuladors, per a l'endemà continuar permetent que el mercat de l'habitatge romangui sota l’aferrissat control dels bancs, les immobiliàries i els rendistes.
Expropiació sense indemnització i habitatge públic amb lloguers no superiors al 20% de l'SMI
Aquest cap de setmana a Granollers s'ha celebrat el II Congrés de l'Habitatge de Catalunya, amb l'objectiu d'unir diferents sindicats i organitzacions combatives del moviment per l'habitatge. Centenars de delegats i delegades de nombrosos col•lectius de l'habitatge han participat, donant llum a la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya. Aquesta és una notícia molt positiva que ha de servir per a rellançar la mobilització de masses, que és la clau.
A finals de l'any passat centenars de milers de joves i treballadores vam inundar els carrers de nombroses ciutats. La manifestació del 23N a Barcelona va ser històrica. Aquest terratrèmol de mobilitzacions va posar damunt de la taula la vaga de lloguers, fent tremolar rendistes i fons d'inversió, fent embogir els tertulians de la dreta.
No hem de demorar-nos més a donar continuïtat a aquestes mobilitzacions i proposar un pla de lluita per reivindicacions clares i que vagin a l'arrel del problema. No podem donar treva.
Necessitem que el moviment de l'habitatge a Catalunya i en tots els territoris es coordini seriosament i es doti d'un programa i una estratègia de classe:
- Per a començar cal exigir que s’expropiïn sense indemnització tots els pisos en mans de bancs, de rendistes i fons voltors, i que aquests milions de pisos passin a constituir un ampli parc d'habitatge social de titularitat pública, impossible d'alienar, i posat a la disposició dels llogaters i llogateres amb lloguers que no superin el 20% de l’SMI. Aquesta és la manera de treure immediatament un dret fonamental del mercat, i fer-lo universal. I aquest parc d'habitatge social i públic ha d'estar sota control i gestió democràtica dels Sindicats, Assemblees i Col•lectius de l'Habitatge implicats en la lluita.
- Prohibició per llei dels desnonaments. Prou empobriment de la classe obrera. Autodefensa veïnal i obrera contra els esquadristes feixistes de Desokupa i el seu negoci immobiliari.
- Rebaixa immediata del 50 per cent del lloguer a tot l'Estat per llei. Ja n’hi ha prou de què els propietaris rendistes ens robin la vida i el salari. Contractes indefinits sempre que les llogateres vulguin seguir amb el lloguer.
- Expropiació de les grans immobiliàries i empreses de la construcció. Creació d'una xarxa estatal d'empreses públiques de la construcció en tots els territoris, sota control obrer. D'aquesta manera es podria donar una puntada de peu a la corrupció sagnant amb les licitacions públiques i apartar la construcció d’habitatge del mercat.
- Cal organitzar mobilitzacions de masses, manifestacions, vaga de lloguers i una gran vaga general. El programa anterior exigeix d'una dura confrontació amb els capitalistes i amb els poders polítics al seu servei. Aconseguir un habitatge públic universal, digne, per a tothom, exigeix d'un moviment massiu. Com en els anys setanta del segle passat, només amb una estratègia de lluita classista, en la qual la classe treballadora posi el seu segell i la seva força paralitzant el país, aconseguirem revertir aquesta situació i conquistar reformes decisives.
La lluita per l'habitatge és part del combat contra el sistema i la dictadura del capital financer. I posa sobre la taula la necessitat d'organitzar la societat sobre altres bases completament diferents. És precisament l'ordre capitalista, el mateix que organitza les guerres imperialistes, que arrasa Gaza, que eleva reaccionaris feixistes com Trump o Netanyahu, que defensa la neteja ètnica i persegueix amb ferotgia els nostres germans i germanes immigrants, el que ens enfonsa en la precarietat i ens roba el dret a un habitatge públic universal, digne i de qualitat.
Activistes de l'habitatge i els moviments socials, militants de l'esquerra i el sindicalisme combatiu… aixequem des de baix la vaga general i la vaga de lloguers!
És el moment de fer un pas endavant. Uneix-te a Esquerra Revolucionària!
