Són les vostres guerres, són els nostres morts
Durant la tarda del dissabte 26 d’Agost i deu dies després del terrible atemptat terrorista a les Rambles de Barcelona i a Cambrils, mig milió de persones vam abarrotar els carrers de la ciutat per mostrar el nostre rebuig i condemna al terrorisme gihadista i la nostra solidaritat amb les víctimes. Centenars de milers de joves i treballadors vam mostrar amb els nostres cartells fets a mà, els nostres crits i consignes i la nostra indignació un missatge que anava més enllà del de la pancarta de capçalera “No Tinc Por”.
La vibrant acollida que van rebre bombers, metges, comerciants i taxistes no va tenir res a veure amb la del Rei Felip VI i el president Rajoy. Ambdós van ser rebuts amb una gran xiulada, esbroncades, amb crits de “fora!, fora!” i amb cartells i pancartes que denunciaven amb claredat la seva hipocresia, la dels qui mercadegen i trafiquen amb la vida de persones innocents pel seu propi benefici. Imatges del Rei durant les seves reunions amb alts mandataris de l’Aràbia Saudita, pancartes gegantines que omplien tot l’ample de la calçada juntament amb altres més petites, casolanes i fetes a mà: “Felipe, qui vol la pau no trafica amb armes”, “les seves guerres, els nostres morts” omplien els carrers de la capital catalana.
Els grans mitjans de comunicació van intentar ocultar fos com fos el que estava succeint mentre retransmetien la manifestació, però una vegada van veure que no era possible amagar-ho, van decidir presentar-ho com un “boicot” de l’independentisme al que se suposava que era una manifestació “unitària” contra el terrorisme. Més enllà de la interpretació que han fet el PP, C’s, el PSOE i els mitjans de comunicació del règim, si alguna cosa va mostrar la mobilització a Barcelona és que els joves i treballadors de Catalunya estem fermament en contra de la violència gihadista i el fanatisme, però també sabem perfectament perquè hem d’afrontar avui aquests terribles assassinats. Sabem que tots els dies a l’Orient Mitjà, a Síria, a l’Iraq, a l’Afganistan... moren assassinats nens, dones i homes innocents per guerres de rapinya que els governs occidentals promouen; que darrere d’aquestes guerres hi ha interessos econòmics de persones amb noms i cognoms, les vides dels quals no tenen res a veure amb les nostres. Sabem que és hipòcrita condemnar el terrorisme i demanar la pau mentre es venen armes a governs com el Saudita, que financen al Daesh. Sabem que Rajoy y Felip VI són una clara representació d’això i és clar que no els volíem a la manifestació.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va poder passar més desapercebut, fins i tot apareixent com una certa “oposició” a Rajoy i al Rei per la repressió desencadenada des de les institucions de l’Estat contra el referèndum de l’1-O. Quan va parlar davant els mitjans ho va fer per referir-se a la campanya que molts mitjans i dirigents del PP han fet utilitzant l’atemptat com una excusa per atacar el dret a decidir dels catalans. Sense cap mena de dubte aquesta campanya ha estat vergonyosa. Però també és cert que Puigdemont no pot ocultar el seu gran oportunisme i hipocresia: ell i els seus col·legues no tenen problemes amb les guerres imperialistes, ni amb els negocis del Rei amb l’Aràbia Saudita, ni amb les retallades, ni les batudes racistes o els desnonaments. El govern de la Generalitat aplica els mateixos plans que el PP des del govern central i defensen el mateix sistema capitalista que condemna a la majoria.
Les vostres guerres, els nostres morts
Molts mitjans de comunicació recordaven que era la primera vegada que Felip VI anava a una manifestació com a monarca, però que ja havia estat a una altra: la de repulsa als atemptats de l’11M a Madrid a l’any 2004. Efectivament, tots recordem aquell moment. Va ser tota una experiència en molts sentits. La resposta de centenars de milers de persones que sense por van prendre els carrers per denunciar les guerres imperialistes, per lluitar contra el terrorisme i per assenyalar als responsables va ser impressionant. Va ser una resposta rotunda a aquells que volien ocultar les seves responsabilitats fent crides a la “unitat”, al·legant que en moments així cal deixar banderes i ideologies a un costat. Exactament igual que hem escoltat aquests dies de boca dels dirigents del PP, de Ciutadans o del PSOE. Però ja no enganyen a ningú. No som iguals. Uns pocs privilegiats fan negocis, mentre uns altres, la gent normal i corrent, treballadora, enterren als seus fills, germans i amics.
La resposta dels que vam omplir els carrers de Barcelona va ser rotunda respecte a un altre aspecte que la dreta ha intentat aguditzar i explotar aquests dies: les proclames contra la islamofòbia, contra el racisme i en suport als refugiats també va ser una nota destacada de la mobilització.
La mobilització del dissabte 26 d’Agost va ser una gran demostració del profund rebuig generalitzat al govern del PP, no només en la seva política exterior, sinó en la seva essència: atacar els drets de la majoria perquè els de sempre s’omplin les butxaques, dividir-nos als que som iguals amb racisme, espanyolisme franquista... i fer-ho a qualsevol preu. El que ha succeït a Barcelona revela que aquest rebuig no és només cap a Rajoy i el seu govern sinó cap a tots aquells que defensen i representen aquest sistema social que no és res més que barbàrie per a la immensa majoria.
