Les vostres guerres, els nostres morts!
El dijous 17 d'Agost, les Rambles de Barcelona es van convertir en el centre d'un brutal atac terrorista: una furgoneta va recórrer més de mig quilòmetre i va atropellar a centenars de persones. El saldo macabre d'aquest atac ha estat la mort de 13 persones, més de 100 ferits (alguns d’ells en estat molt greu) i la commoció entre la població de la capital catalana, que va veure impotent com una jornada de vacances es podia transformar en un veritable malson.
L'atac, reivindicat immediatament per Estat Islàmic a través de la seva agència Amaq, va tenir la seva rèplica unes hores més tard en els carrers de Cambrils (Tarragona), on cinc terroristes que preparaven un nou atac van ser abatuts i una dona apunyalada per un d'ells moria un dia després. Des d'Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants volem manifestar tot el nostre dolor, suport i solidaritat amb les víctimes, amb els seus familiars i amics i amb tots aquells que van viure moments de veritable terror i van patir per les seves vides.
Som milions de persones a tot el món, de joves i treballadors, que ens sentim units amb aquells que en aquesta ocasió han patit en carn pròpia l'horror del terrorisme gihadista i també amb les milers de persones que han protagonitzat la gran onada de solidaritat amb ells: aquells que han aguantat llargues cues per a fer donacions de sang, aquells que han ofert les seves tendes, cotxes, cases, taxis i robes per tal d'ajudar a les víctimes. Una mostra de la veritable solidaritat amb aquells que en aquesta ocasió a Barcelona han viscut de prop la barbàrie que en els darrers mesos i anys han sacsejat els carrers de París, de Niça, de Brussel·les, de Manchester, d'Orlando..., l'horror del qual és de sobra conegut per a milions de persones innocents en altres parts del món, com a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica.
Per descomptat, en aquesta ocasió tampoc han faltat els actes d'Estat, les lamentacions i les crides a la unitat podrides d'hipocresia, de part d'aquells que han instigat i donat suport a guerres i intervencions imperialistes que han arrasat països sencers per a omplir les butxaques d'un grapat de multinacionals i per a garantir els interessos estratègics de les grans potències. La seva aparent consternació per la matança a Barcelona sembla no ser merescuda per les milers de persones que moren cada dia en guerres de rapinya com les de Síria, l'Iraq i l'Afganistan, guerres a les quals el Partit Popular i els dirigents de la dreta a l'Estat espanyol han donat suport juntament amb els "defensors de la pau i la democràcia" d'Europa i dels EUA. Merkel, Hollande, Macron, Theresa May, Trump o Rajoy... tots persegueixen el mateix objectiu que en el seu dia van perseguir Aznar, Blair i Bush quan van llançar la intervenció militar a l'Iraq fa ja 14 anys. Des de llavors el resultat és clar. Totes aquestes guerres impulsades per les potències occidentals no han portat ni pau ni llibertat per a aquests països, sinó barbàrie, mort i destrucció, a més de milions de refugiats que, fugint d'una realitat insuportable, són tractats d'una manera inhumana a les portes d'Europa.
Utilitzar el terrorisme per a sembrar el verí del racisme i la islamofòbia
Ja hem vist en moltes altres ocasions com els defensors d'aquest sistema han tractat de treure profit dels terribles episodis que han provocat els atacs terroristes en diferents ciutats. Sempre, amb les paraules "Llibertat", "Democràcia" o "Estat de dret", han utilitzat aquest atac com a excusa per a justificar mesures contra els joves i els treballadors: retallant els nostres drets democràtics o sembrant el terror i el verí del racisme i la islamofòbia.
En aquesta ocasió els portaveus de la dreta en els mitjans de comunicació s'han pronunciat en el mateix sentit, impulsant el racisme i l'odi contra els musulmans. Personatges com Alfonso Rojo han afirmat que "potser caldria ara demanar comptes als polítics que van potenciar l’emigració a Catalunya de no hispanoparlants", i Isabel San Sebastián ha relacionat directament terroristes amb musulmans i ha dit "ja us vam fer fora un cop i tornarem a fer-ho". Sens dubte aquestes declaracions tan lamentables no són només l'expressió de persones individuals, sinó que representen l'opinió, tant en aquest com en d'altres qüestions, del Partit Popular i la dreta.
Per als dirigents del PP, Ciutadans, la Casa Reial i per a tots aquells que fan negoci a través de la guerra, el seu clamor contra el terrorisme és una màscara que amaga interessos de classe molt concrets. Cap d'ells té problemes amb els grans negocis armamentístics entre el govern de l’Estat espanyol i de l’Aràbia Saudita, tot i quan és públic i notori que el govern de l'Aràbia Saudita finança a Estat Islàmic, autor d'aquests atemptats, i que una gran part de les armes venudes pel govern espanyol són utilitzades en la guerra del Yemen. Tampoc tenen problemes amb el govern d'Erdogan, protector de l'Estat Islàmic durant molts anys, i amb el quals han format un acord de vergonya a propòsit dels refugiats.
Els seus arguments i la seva hipocresia per a justificar guerres criminals, assassinats d'innocents i l'odi racista, tot i que ho embolcallin d’indignació "antiterrorista", no ens enganyen. Sabem de sobres els motius de les seves polítiques, de les seves retallades, de la seva austeritat, dels seus atacs a les llibertats democràtiques, i així ho denunciem. I els treballadors i joves de Barcelona també ho saben, i per això han expulsat els grups feixistes de les concentracions de repulsa vers els atemptats. Són les vostres guerres, són els nostres morts!
L'atac terrorista i el Procés
Els portaveus de la burgesia no només s'han pronunciat d'aquesta forma tan hipòcrita, racista i repugnant a nivell individual. Al dia següent de l'atac, l'editorial del diari El País agafava aquesta ocasió amb les dues mans per carregar contra el Procés, fent "una crida al Govern i a les forces polítiques catalanes perquè es posin al servei dels problemes reals de Catalunya" i que així s'acabi amb la "quimera secessionista". Per increïble que sembli, és cert. També aquests terribles successos poden servir com a excusa per a justificar l'eliminació d'un dret legítim i democràtic d'un poble a decidir sobre el seu futur.
Els arguments més grotescos han entrat en escena contra el dret a l'autodeterminació i la criminalització de tots aquells que el defensem. No hem llegit cap editorial de El País parlant dels "problemes reals de Catalunya", com ells diuen, que són aquells que afecten a la majoria, com les retallades a la sanitat i educació públiques, els acomiadaments de professors, la repressió a les mobilitzacions socials o els desnonaments. La seva hipocresia no té límits. Si no era suficientment lamentable el verí racista inoculat per la dreta front aquests atemptats, també volen impulsar les divisions i la confrontació entre els joves i treballadors catalans i els de la resta de l'Estat. Per als capitalistes qualsevol excusa és bona per a dividir als oprimits. Ja sigui a través de la tàctica de la por, de la xenofòbia o de qualsevol altra excusa. Però sempre amb el mateix objectiu de confrontar-nos entre nosaltres, a aquells que som iguals, a aquells que hem sortit als carrers contra els atacs tant de la dreta franquista del PP com de la burgesia catalana que també busca únicament defensar els seus privilegis. A aquells que hem demostrat la força que tenim quan sortim junts a lluitar, ens volen dividits i enfrontats.
Capitalisme és barbàrie
Els terribles assassinats als carrers de Barcelona i la repugnant reacció dels capitalistes i els seus mitjans de comunicació tornen a mostrar de forma clara la hipocresia i la moral podrida en la qual es basa aquest sistema i els seus representants. De la mà de la dreta, de la burgesia espanyola, catalana o de qualsevol altra part del món, els treballadors i joves mai hem aconseguit ni millores i avenços. Els interessos de classe dels capitalistes no entenen de drets ni de llibertat ni de dignitat. Per això, aquells que realment paguem els plats trencats de les seves polítiques, aquells que patim el terrorisme, la guerra, l'atur i la pobresa hem d'unir-nos contra aquells que ens condemnen a un sistema de barbàrie. Només els oprimits sota la bandera del socialisme internacionalista, per sobre de fronteres nacionals, religions, color de pell i llengua, podrem acabar amb l'horror i el desastre que el capitalisme significa per a la immensa majoria de la humanitat.
