“Agressiva i sense complexos”, una patronal que quan “digui que no, l'administració s'agenolli”. Així és com defineix Pere Barrios, membre fundador i president, el que vol que sigui Patronal Catalana. Aquesta nova entitat empresarial, sorgida a finals de maig, pretén ser l’organització principal per a “defensar els interessos generals dels empresaris”, al considerar que estan desprotegits per les patronals ja existents. Pretén ser una nova eina al servei de la burgesia catalana per a demanar “coses que fins ara no s’han atrevit a demanar mai”.

Què vol dir “defensar els interessos dels empresaris”?

Entre els objectius que planteja Patronal Catalana, per exemple, hi ha abaixar el cost dels acomiadaments, “si pot ser, a zero”. Amb el pretext que la COVID ha provocat la necessitat de reestructurar les plantilles, i que “els ERTO no són suficients”, defensen la “flexibilitat de contractació total” i que el treball sigui una mercaderia més al servei dels beneficis empresarials.

Alternativament, defensen la “motxilla austríaca”, un sistema segons el qual l’empresa reserva una quantitat de diners cada mes per al treballador i, en cas d’acomiadament, aquesta quantitat es converteix en el seu subsidi. Aquesta mesura, que també va defensar el Banc d’Espanya recentment [1], significaria avançar en la privatització del sistema de Seguretat Social i acabar amb la cobertura integral (“només cobraràs el que prèviament has pagat”).

També volen generalitzar els contractes de pràctiques i de becari a totes les franges d’edat i habilitar un sistema perquè les start-ups puguin contractar parats perquè treballin per elles sense pagar-los cap salari. La línia entre això i legalitzar l’esclavitud és molt fina.

Defensen la reducció dels impostos per als empresaris, endarrerir l’edat de jubilació fins que l’empleat físicament no pugui treballar, que les empreses defineixin els plans d’estudis a la universitat i FP segons les seves necessitats, associar el salari a la productivitat, endurir la reforma laboral, carregar-se el dret a vaga i l’impost de successions i eliminar els sindicats. [2]

L’oligarquia catalana independentista no és cap aliada

Pere Barrios representa un sector dels empresaris catalans que són independentistes amb l’anhel de ser l’Ibex-35 d’una Catalunya independent i fer-se d’or a costa de l’explotació més salvatge de la classe obrera catalana. Tot i que àmplies capes empresarials catalanes s’han oposat a la independència per por a un moviment de masses que lluita per la república catalana per posar fi a la repressió dels drets democràtic-nacionals però també per a acabar amb l’atur i la precarietat, és evident que el que diu Pere Barrios ho pensa tota l’oligarquia catalana. I també l’espanyola i l’europea, com recullen les exigències de la CEOE i de la UE. La burgesia es prepara per al nou període post-COVID i reclama més mà dura contra els treballadors a fi d’apuntalar els beneficis empresarials en un context de crisi orgànica del sistema econòmic.

Pere Barrios és un empresari del sector metal·lúrgic que dirigeix una trama de 16 societats, que el 2019 van remetre-li un benefici net de 2,4 milions d’euros, fet que suposa més que doblar la quantitat de l’exercici anterior. Veient les mesures de Patronal Catalana no costa gaire comprendre que si és ric no és precisament per la seva “capacitat d’emprenedoria”. Barrios va ser president de la PIMEC Metall, de PIMEC al Vallès Oriental i membre de la pròpia junta directiva fins aquest mateix any. Des de 2019 és vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona. És amic personal de Joan Canadell, empresari del sector de l’embalatge i del petroli i número 2 de Junts en les últimes eleccions al Parlament, conegut pels seus ideals ultranacionalistes i racistes i les piulades en elogis a Trump [3]. Barrios té molt clar quins són els interessos de la seva classe.

La Catalunya que defensa Pere Barrios no té res a veure amb la que defensem milions de joves i treballadors i treballadores que ens hem mobilitzat en els últims anys per una república catalana que serveixi per a posar fi a la catàstrofe social a què ens condemna el sistema capitalista. Quan els dirigents de l’ANC li donen suport amb l’argument de què és independentista [4], el que fan és allunyar la consecució de la república catalana per la que lluitem la majoria.

La dreta independentista és implacable en la defensa del capitalisme, els beneficis empresarials i la opressió de la classe treballadora. La seva defensa de la independència estarà sempre subordinada als interessos estratègics de la burgesia, a fi d’habilitar un marc estatal on dur a terme els seus negocis criminals amb més llibertat i impunitat. Donar-los suport només fa que allunyar amplis sectors de treballadors que miren amb reticència la lluita per la independència justament pel paper de direcció que s’atorga a aquests sectors tant reaccionaris.

Cal trencar amb la dreta catalana! Per una República catalana socialista!

L’únic camí per tombar el règim capitalista del 78, posar fi a la repressió i aconseguir una República catalana al servei de la majoria és defensant un programa genuïnament socialista. Que lluiti per acabar amb la precarietat que patim els treballadors i el jovent, per acabar amb les retallades als serveis públics i per acabar amb els desnonaments. Seria d’aquesta manera com aconseguiríem el suport de la gran majoria de la població a Catalunya i la simpatia dels treballadors i treballadores de la resta de l’Estat i d’arreu del món.

Trencar amb la dreta catalana i els representants de la gran burgesia és bàsic. Necessitem una organització que així ho defensi en les paraules i en els fets. Uneix-te a Esquerra Revolucionària per a defensar aquesta alternativa!

Notes

[1] “El Banco de España ve factible crear la mochila austriaca sin sobrecoste empresarial con las ayudas europeas”, per Juande Portillo, a ElPaís, 13 maig 2021.
https://cincodias.elpais.com/cincodias/2021/05/12/economia/1620846308_928790.html

[2] https://patronalcatalana.cat/objectius/

[3] “Els twits més polèmics de Joan Canadell”, per Roger Palà, a ElCrític, 14 desembre 2020.
https://www.elcritic.cat/noticies/els-tuits-mes-polemics-de-joan-canadell-75748

[4] https://assemblea.cat/einespimec-la-candidatura-per-guanyar/