Prou ja de demagògia! Fora les retallades i els atacs a la classe treballadora!

Com ja hem assenyalat en anteriors articles, en aquesta crisi del coronavirus el govern PSOE-UP s'ha agenollat davant els empresaris i ha aplicat mesures centrades en mantenir la seva taxa de beneficis, embolicant-se en el patriotisme espanyol i la unitat nacional. Aquestes mesures estan tenint greus conseqüències per a la majoria arreu de l'Estat, incloent Catalunya, i s'uneixen a les polítiques de retallades aplicades pels successius governs del PSOE i el PP de l'última dècada. En el moment d'escriure aquestes línies, són ja més de 57.000 infectats i 4.000 morts, dels quals més de 12.000 i 800, respectivament, en territori català.

No obstant això, és absolutament escandalós escoltar l'actual President de la Generalitat, Quim Torra, apuntant Madrid i assenyalant el Govern central com l'únic culpable d'aquesta dramàtica situació. Darrere de la seva insistència en confinar Catalunya i les seves declaracions de tipus social o a favor dels treballadors, s'amaga la demagògia putrefacta més recalcitrant de la dreta catalana i la responsabilitat fonamental que aquesta té a Catalunya. L'actual malson que vivim també milions de catalans i catalanes és conseqüència directa d'anys de retallades criminals a la sanitat i els serveis públics i atacs al conjunt dels oprimits i oprimides realitzats per la dreta catalana i els seus acòlits.

La dreta catalana i la destrossa a la sanitat pública

Les retallades a Catalunya van començar abans que a la resta de l'Estat. El Govern del dretà Artur Mas (CiU) va aplicar una retallada global a la sanitat i educació públiques, protecció social, ocupació i habitatge de ni més ni menys que 4.500 milions d'euros. Els successius governs de JxSí, PDeCAT/JxCAT i ERC no han revertit ni molt menys aquestes retallades, fet que situa Catalunya a la cua de l'Estat pel que fa a l’atenció sanitària, com apunta l'estudi de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP): llistes d'espera interminables, massificació, plantilles insuficients i cada cop més precaritzades, tancament o reduccions de serveis a CAPs i hospitals… L’Institut Català de la Salut (ICS) ha passat de 6.600 facultatius a 5.700! De 2010 a 2017, la dreta catalana ha retallat 1.000 milions d'euros el pressupost destinat a la sanitat pública!

Això sí, la sanitat privada ha avançat en època de retallades. Per exemple, la Generalitat va lliurar 300 milions d'euros al hòlding sanitari IDCsalud, controlat per un fons de capital de risc, mentre retallava un 16% el pressupost del CatSalut. I és que el 76% dels hospitals i el 56% dels llits hospitalaris catalans són gestionats per empresaris privats. El 42% del total de llits hospitalaris de Catalunya són propietat del grup Quirónsalud! Catalunya s'ha convertit en el territori que regala més diners públics a les clíniques privades: més d'un 25% del pressupost! És un complet escàndol! La dreta catalana ha dessagnat la sanitat pública!

Els pressupostos de la Generalitat per a 2020 pactats per JxCat i ERC amb els Comuns, presentats com un gran avanç, només destinen 913 milions dels 9.789 milions pressupostats per a sanitat a incrementar la dotació dels hospitals públics! Menys del 10%! Després d'anys de congelació pressupostària això significa una gota enmig del desert. Segons Metges de Catalunya “no permet recuperar els nivells de despesa de l'exercici del 2010, previ a les retallades, i continua alimentant l'infrafinançament crònic del sistema”.

El mateix, o pitjor, ocorre amb un dels grups de risc més mortalment colpejats per la pandèmia: la gent gran. Al 2016, de 57.000 places de residències, només 5.000 (el 9%!) eren gestionades directament per la Generalitat, segons dades de la pròpia patronal del sector. En molts d'aquests centres els ancians es contagien i no hi ha mitjans per a atendre'ls, ni a ells ni als seus cuidadors i cuidadores. Falten mascaretes i no es fan tests al personal ni als altres ancians tret que mostrin símptomes greus, permetent així que segueixi el contagi.

 La demagògia de Quim Torra

És d'un cinisme escandalós que Quim Torra i altres membres del Govern demagògicament atribueixin a Madrid i a la falta de competències l'extensió de la pandèmia a Catalunya, quan no estan garantint els mitjans necessaris per a combatre-la. Al contrari, Torra governa des de fa dos anys i no ha fet res per a revertir les retallades en els serveis públics! I és que fins i tot havent-se ja iniciat aquesta crisi, l’ICS va negar proves diagnòstiques a milers de persones amb símptomes, afavorint l'extensió del contagi! La ràpida propagació i les morts causades pel SARS-CoV2 a Catalunya són conseqüència directa de les privatitzacions i retallades massives en la xarxa pública d'hospitals, centres d'atenció a la gent gran i altres serveis socials realitzats pels representants polítics de la burgesia catalana.

Avui mateix, en plena tragèdia, amb els hospitals públics saturats i falta de personal sanitari, clíniques i empreses mèdiques privades estan aplicant ERTOs, amb la complicitat de la Generalitat, segons informa UGT Catalunya. La falta de voluntat de Torra i el seu Govern per a dotar la sanitat pública de recursos suficients i enfrontar-se als seus col·legues empresaris de la privada és més que evident.

Dir, com han fet Torra, el vicepresident Pere Aragonès i altres dirigents d'ERC i JxCat, que el Govern no pot fer front a aquesta crisi perquè manca de competències i recursos suficients “ja que Catalunya no és un Estat” és una burla. ¡Per a lliurar totes aquestes clíniques, hospitals i residències de gent gran als seus amics de la burgesia catalana no els han faltat competències! Però, a més, quan els treballadors de la sanitat de Catalunya i els usuaris vam ocupar massivament els centres hospitalaris, o quan al novembre de 2018 els metges van fer vaga exigint més mitjans i personal, la resposta dels governs de CiU i JxCat-ERC va ser enviar els Mossos d'Esquadra a reprimir-nos i negar-se a prendre mesures que avui haurien servit per a contenir la pandèmia.

Quin escàndol que, precisament ara, Torra digui que cal parar els desnonaments, ¡quan Barcelona i Catalunya han estat durant anys líders en desnonaments i talls de llum per impagament sense que moguessin un dit per evitar-lo! ¡Quan la seva única actuació era enviar als Mossos a executar aquestes actuacions i reprimir als qui intentàvem evitar-les amb les mobilitzacions als carrers!

Torra emplaça públicament Sánchez a donar “seguretat jurídica” perquè els treballadors de sectors no essencials puguin quedar-se a casa sense por de perdre l'ocupació. Però, ¿què està fent Torra i el Govern per a evitar els ERTOs que afecten centenars de milers de treballadors arreu de Catalunya? ¿Què ha fet Torra i el Govern a favor de la seguretat dels treballadors i treballadores, després que en el primer semestre de l'any passat hi haguessin 60.000 accidents laborals i 57 morts? El mateix que amb l'accident de IQOXE en la petroquímica de Tarragona: mirar cap a un altre costat.

Però és que fins i tot l'argument de “falta de competències” es desfà per si sol. El passat 15 de març el govern central declarava l'estat d'alarma i lliurava a les CCAA la possibilitat d'intervenir la sanitat privada i posar-la sota control públic. Recentment, la Consellera de Salut, Alba Vergés, afirmava que “la Generalitat no distingeix entre sanitat pública i sanitat privada”. La realitat és que des de l'inici de la crisi, i prenent dades de la principal patronal sanitària, ACES, la sanitat privada solament ha cedit 100 llits al Departament de Salut! A més, la sanitat privada farà factures de tot i la Generalitat les hi pagarà! I a sobre exigeixen continuar gestionant els seus centres sanitaris… i el Govern els hi ho permet!

La República catalana que volem no és la de la dreta catalana!

Torra repeteix el que ja van fer Artur Mas i la resta de dirigents de Convergència després de la crisi de 2008/09 i l'esclat social del 15-M. Quan els interessa, els dirigents burgesos i petit burgesos de la dreta catalana, i lamentablement també els dirigents d'ERC, intenten amagar les seves responsabilitats, utilitzant per a això el sa sentiment de milions de treballadors, joves i amplis sectors de les capes mitjanes que volem trencar amb el règim del 78, la monarquia i el seu aparell estatal i judicial ple de gom a gom d'elements franquistes.

Però no ens enganyen. Aquests que avui es neguen a proporcionar els mitjans necessaris per a combatre la pandèmia utilitzant com a excusa que “Catalunya no és un Estat”, són els mateixos que van frenar la lluita per la república, es van negar a aplicar el mandat de l'1 d'Octubre, van enviar els Mossos a reprimir les manifestacions contra la sentència del Suprem o els feixistes. També són els mateixos que mantenen la sanitat en mans privades i emparen la precarietat i els acomiadaments.

Si el Govern de la Generalitat vol de debò enfrontar-se al govern central per a assegurar que s'apliquin en aquesta crisi sanitària mesures a favor de la majoria, el que ha de fer és expropiar sense indemnització el conjunt de la sanitat privada que boicoteja l'atenció integral a les famílies treballadores contagiades per coronavirus i que vol fer negoci d'aquesta crisi. També ha de prohibir qualsevol acomiadament o aplicació d’ERTO per llei, nacionalitzant les empreses que es neguin a acceptar-ho.

Però és evident que la república capitalista que ells defensen, perquè tot segueixi igual, no té res a veure amb la república catalana dels treballadors i el poble per a acabar amb les retallades, les privatitzacions i aquesta barbàrie capitalista amb la qual volem acabar els milions de persones que durant els últims anys hem pres els carrers.

“Unitat nacional”? Només el poble defensa el poble

La crisi del coronavirus ha posat a prova el govern de coalició PSOE-UP, que està cedint de manera escandalosa a la pressió dels grans capitalistes i la dreta. No és casualitat que els primers a felicitar Pedro Sánchez després del seu discurs cridant a la “unitat nacional” fossin Abascal, Casado i la CEOE.

Els capitalistes espanyols i catalans estan aprofitant aquesta situació per a dur a terme una reconversió massiva i encoberta en les empreses, carregant una vegada més la crisi sobre els treballadors. Més de 270.000 treballadors estan afectats ja a Catalunya per ERTOs o EROs finançats amb diners públics. A nivell estatal són més de milió i mig i la xifra no para d'augmentar. Grans empreses com SEAT o Nissan, empreses públiques que van ser privatitzades, multinacionals que mantenen contractes de manteniment i neteja amb la Generalitat i el govern com Comsa-Service i moltes altres fundacions finançades amb diners públics que gestionen serveis socials que mai haurien d'haver estat posades en mans privades pels governs de torn... La resposta dels dirigents de CCOO i UGT ha estat vergonyosa: posar-se al costat de la patronal i acceptar cadascun dels atacs dels capitalistes.

No és la primera vegada que els dirigents del PSOE governen per a la dreta i els rics. Però en un temps rècord els dirigents d'IU i Podem (i dels Comuns a Catalunya) estan actuant de la mateixa manera davant de la crisi del COVID-19 i també davant de l'escàndol que ha revelat la corrupció de la monarquia.

Mentre milions de persones protesten contra Felip VI amb una cassolada massiva, Iglesias, Garzón i Ada Colau estan apuntalant el sistema. Aquests dirigents, igual que els de CCOO i UGT, accepten el capitalisme com l’únic sistema possible, actuant com a còmplices del gegantesc atac que s'està llançant contra els drets, salaris, llos de treball i condicions de vida dels treballadors i el poble.

Enfront de la fallida de l'esquerra reformista estatal i catalana, la CUP, que va entrar al parlament estatal i va augmentar el seu suport el 10-N –perquè sectors significatius del jovent i una capa de treballadors ja veien el gir a la dreta d'ERC i UP i esperaven una alternativa revolucionària– té una enorme responsabilitat. El mateix passa amb els dirigents de sindicats alternatius com la CGT, la IAC, CSC o la COS.

Cal trencar de manera clara i contundent amb el discurs d'unitat nacional que intenten imposar tant la burgesia espanyola com la catalana. Cal rebutjar clarament les mesures que estan plantejant els empresaris, el govern central i el Govern. En lloc de limitar-se a enviar missatges d'ànim o cridar a capejar el temporal, cal organitzar la resistència lluitant a cada empresa, a cada centre de treball, reclamant el tancament dels sectors no imprescindibles mantenint el salari per als treballadors, i condicions de seguretat extremes per a aquells sectors que han de mantenir-se operatius. És necessari batallar i deixar clar quines són les úniques mesures que poden fer front realment a la pandèmia.

Per un pla d’emergència que protegeixi les nostres vides, salut i llocs de treball

- Nacionalització de la banca i els grans monopolis sota control democràtic dels treballadors per a establir un pla de producció que anteposi els drets de la gent i les seves vides als beneficis d'uns pocs.

- Fora la monarquia. Expropiació dels béns i fortunes de la Casa Reial per a posar-les al servei de la lluita contra la pandèmia.

- Mitjans materials i humans suficients per a la sanitat pública. Contractació de professionals sanitaris suficients per a fer front a la crisi. Obertura de totes les instal·lacions hospitalàries públiques, reforç i ampliació de les UCI, compra de material mèdic i quirúrgic necessari. Atenció prioritària a les residències de gent gran.

- Control efectiu i complet de tota la sanitat privada, els seus recursos humans i tècnics, hospitals, clíniques, mitjançant l'expropiació sense indemnització de tots els seus centres, per a atendre a tots els malalts de coronavirus. Posada en marxa d'una xarxa única de sanitat pública amb un pla unificat i amb els recursos suficients per a l'atenció de la població.

- Nacionalització del sector farmacèutic i gratuïtat de totes les medicines necessàries per a enfrontar el coronavirus i la resta de malalties! Fora totes les retallades i el copagament.

- Paralització immediata de tota l'activitat productiva que no sigui essencial per a lluitar contra la pandèmia. Garantir per llei que totes les treballadores i treballadors de fàbriques i empreses no essencials romanguin a casa amb permisos retribuïts, els seus llocs de treball siguin respectats i no es perdi cap dret laboral. Per als treballadors de les empreses essencials el govern central i el de la Generalitat han de proporcionar tots els mitjans de protecció sanitària necessaris (guants, mascaretes, equips…), imposant penes econòmiques molt severes als empresaris que incompleixin aquestes mesures.

- Garantir a totes les treballadores i treballadors amb filles, fills o familiars dependents el dret a absentar-se del treball amb el 100% de la seva retribució i sense que sigui computable com a temps de vacances.

- Cap acomiadament, ERTO o ERO a l'empara del coronavirus. Cap reducció salarial. Que els empresaris posin la seva part de tots els beneficis acumulats aquests anys! Que es retornin els diners dels rescats patronals i bancaris!

- Reducció per llei dels preus dels productes fonamentals per a la vida diària de les famílies treballadores i persecució contundent de l'especulació.

- Cap restricció a la llibertat d'expressió, manifestació i organització. Formació de comitès de personal sanitari, usuaris i delegats sindicals als centres hospitalaris per a controlar la qualitat de l'atenció mèdica i poder reclamar els mitjans necessaris.

- Defensa dels drets d'immigrants i refugiats. Supressió dels CIEs i de la Llei d'Estrangeria.

- Anul·lació per llei de tots els desnonaments i garantia de la suspensió temporal del pagament de lloguers, electricitat, gas, aigua, calefacció i telecomunicacions, mantenint tots aquests serveis per a les famílies treballadores que ho necessitin. Mobilitzar els recursos públics per a assegurar l'alimentació i una vida digna per a tota la població en risc: menjadors públics gratuïts, increment dràstic en la dotació material i humana dels serveis socials.