Prou mentides, manipulació i repressió!

La suspensió dels presos polítics catalans escollits com a diputats i senadors en les eleccions del 28-A confirma el caràcter antidemocràtic del règim de 78. Els jutges del Tribunal Suprem, actuant com a braç executor de la dreta espanyolista i amb la complicitat del govern del PSOE, impedeixen que diversos dels representants electes que van rebre major suport en les eleccions generals puguin complir amb les seves funcions, violant els drets democràtics del conjunt del poble de Catalunya.

Aquest atac s’uneix a altres com la petició de processar per organització criminal a alts càrrecs del Govern, TV3 i Catalunya Ràdio que ha realitzat la Fiscalia, i la farsa judicial que segueix contra els processats per organitzar el referèndum de l’1-O.

La matusseria d’un judici-farsa polític

Aquest judici polític cada cop recorda més els que organitzava el Tribunal d’Ordre Públic franquista, en què la sentència ja està decidida per endavant i té una única finalitat: alliçonar tot un poble i infligir-li un càstig exemplar per haver-se atrevit a desafiar el règim reaccionari del 78 i exercir el dret d’autodeterminació.

El tracte absolutament desigual donat pel Tribunal Suprem als testimonis i proves presentades per la defensa i l’acusació durant els últims dies ha tornat a mostrar el veritable caràcter d’aquest judici i com la justícia de l’Estat espanyol és un instrument al servei del règim capitalista del 78. Mentre el jutge Marchena impedeix visualitzar imatges de les càrregues de l’1-O i talla, assetja i fins i tot amenaça amb “conseqüències penals” a testimonis de la defensa que intenten detallar la violència policial salvatge dels cossos repressius l’1-O, tolera i dóna suport amb entusiasme el relat destraler i fals que hi han construït els advocats de Vox i l’Estat i fiscals de l’acusació.

Les patinades i mentides de l’acusació són constants i descarades: la “trampa del Fairy” d’Enric Millo; el “reflex de l’odi en les cares de les persones” i la seva “proximitat extrema” que testimoniava un guàrdia civil; un altre parlant que mai havia vist tanta “ràbia descontrolada” en 25 anys treballant contra el narcotràfic i el crim organitzat; la invenció dels falsos mails de Jordi Sánchez incitant a la violència, i un llarg etcètera. L’acusació construeix un discurs fraudulent que es basa en la inexistent violència dels votants i així justificar la imputació de rebel·lió, intentant dissimular que digui el que digui i faci el que faci, la sentència caurà al seu favor.

L’Estat ha generat curosament una trama de judicis i acusacions coordinades per tal de reforçar les condemnes dures i injustes que estan cuinant i que pretén en aixafar les aspiracions de milions d’un canvi social profund. També suposa una vergonyosa cessió del govern del PSOE a les pressions de Vox, l’extremadreta i els sectors més reaccionaris de l’Estat.

La resposta als carrers

La resposta del moviment d’alliberament nacional no es va fer esperar. El mateix dia d’inici del judici milers d’estudiants van secundar la vaga i les mobilitzacions convocades pel Sindicatd’Estudiants, i milers per la tarda les concentracions d’ANC i Òmnium a desenes de localitats; aquell dissabte més de mig milió de persones omplíem de gom a gom la Gran Via de Barcelona; la següent setmana una exitosa vaga general buidava les aules i llocs de treball i paralitzava el país; i el 16M més de 120.000 persones abarrotàvem el Paseo del Prado a Madrid en una manifestació històrica. Totes aquestes mobilitzacions demostren la força que tenim, la debilitat del règim capitalista del 78 i que l’única manera de derrotar la repressió, aconseguir la llibertat dels presos polítics i fer realitat la república és mantenint la mobilització massiva en els carrers. Cap pas enrere!