Cal un vaga de tot el sector de l’automòbil a nivell estatal

          A principis d’abril, la direcció de SEAT i els sindicats UGT i CCOO van arribar a un acord pel qual es retallarà la plantilla en 1.600 llocs de treball, el 10% del total. A aquest acord s’ha sumat posteriorment CGT. Aquest és el segon retall de plantilla en molt poc temps. Tan aviat com a finals del 2005, es va acomiadar a 645 treballadors, després de les més de mil baixes “voluntàries” i “incentivades”, que en conjunt van implicar ja un retall del 10% de la plantilla en aquell moment. Ara el pacte contempla prejubilacions per als majors de 58 anys, baixes definitives i excedències per un màxim de cinc anys.

         Els dirigents d’UGT i CCOO s’han apressat a assegurar que les mesures són «voluntàries », « no traumàtiques », per justificar el seu suport al pla de retall de plantilla, però ningú pot ignorar l’experiència recent de l’anterior retall. L’acceptació de plans de retall de llocs de treball mitjançant prejubilacions i baixes incentivades no va evitar que la multinacional, en un moment determinat, plantegés 660 acomiadaments forçosos. Avui tornem a sentir les mateixes paraules que aleshores per justificar el suport al pla de destrucció de llocs de treball.

         Per a Erich Schmitt, president de SEAT, l’acord “evita l’adopció de mesures més dràstiques”, mentres que Matías Carnero, president del Comitè d’Empresa (UGT), espera que l’acord “sigui un punt i a part i que s’obri una nova etapa” per als que es queden. Ningú a aquestes alçades pot creure que acceptant el “mal menor” dels retalls “no traumàtics” evitarà nous atacs de la multinacional.

         A tot el sector de l’automòbil, a nivell internacional, s’estan portant a terme atacs i retalls que estan tenint, en molts casos, una resposta important per part dels treballadors. Els directius de SEAT-VW presentaran qualsevol excusa per plantejar “mesures més dràstiques”. En el 2006, per exemple, la planta de Martorell ha produït 408.000 cotxes, 23.000 més que l’any anterior. Aquest increment no és suficient per a la multinacional i ha exigit el present retall de llocs de treball com a condició per portar dos nous models a Martorell (un tot terreny urbà i una berlina). És tan sols qüestió de temps que els directius de SEAT, un cop descomptats els efectes del pla actual, tornin a la càrrega amb nous atacs. El xantatge de la multinacional, que exigeix sacrificis i renúncies a canvi de portar la producció de models aquí, només es pot vèncer amb una política que es basi en la força i en la disposició a la lluita de la classe treballadora. Al contrari, l’acceptació dels plans de retall de plantilla per part dels sindicats és l’avantsala d’atacs propers. 

        D’altra banda, les direccions d’UGT i CCOO han estimat que entre 700 i 800 treballadors es poden acollir en el 2007 a les prejubilacions o a les baixes incentivades. De fet, hi ha més de 600 treballadors que tenen 60 anys o més i que podrien prejubilar-se ja. Per descomptat, no és res estrany que en les actuals circumstàncies, davant la falta d’una perspectiva de lluita i amb el que està caient, els treballadors decideixin anar-se’n a casa al més aviat possible. Però no és això el que haurien de defensar els sindicats. El que haurien de defensar és que per cada prejubilació hi hagi un contracte de relleu, per garantir la continuïtat de cada dels llocs de treball. A nivell més general, haurien de lluitar per la jubilació als 60 anys amb el 100% del salari i amb contracte de relleu a tots els sectors.

 La lluita per la readmissió i l’ocupació de la fàbrica de SAS Abrera

          L’actual retall de llocs de treball es dóna quan encara segueix la lluita per la readmissió de més de 200 treballadors de l’anterior expedient de regulació d’ocupació. Hi ha, a més a més, desenes de treballadors amb sentències d’acomiadament nul als que SEAT no els dóna feina efectiva. Els sindicats haurien d’haver posat com a condició prèvia indispensable per a qualsevol contacte amb l’empresa la readmissió immediata dels acomiadats i l’aplicació de les sentències. De la mateixa forma, també haurien de vincular la lluita dels treballadors de SAS Abrera amb la lluita contra el retall de plantilla a SEAT. Al cap i a la fi, SAS Abrera és una empresa proveïdora de SEAT i el tancament de SAS Abrera és una operació dirigida pel grup SEAT. Els 210 treballadors de SAS afectats pel tancament mantenen ocupada la fàbrica des del passat 3 de març en defensa dels llocs de treball. Una filial d’Adecco ha presentat un pla de recol·locació que és un autèntic frau. El pla no especifica en quines activitats ni en quines empreses es preveu ocupar a la plantilla. El president del comitè d’empresa, Emiliano Jiménez (CGT), ha denunciat que el pla de recol·locació “no garanteix tampoc les mateixes condicions salarials i socials”.

         Mentrestant, SEAT ha traspassat la producció de taulers de control a un altre proveïdor, Peguform, a on no es respecten les més mínimes mesures de seguretat i les condicions laborals són molt pitjors. És ben clar que el futur de la plantilla de SAS Abrera depén de l’extensió de la lluita al conjunt dels treballadors del grup SEAT. Només una mobilització massiva i contundent per part del conjunt dels treballadors pot aconseguir donar-li la volta al tancament i mantenir els 210 llocs de treball. Només davant la perspectiva d’una lluita generalitzada i ferma la multinacional es plantejarà fer-se enrera en els seus plans d’atac.

         Els plans del grup SEAT, com els de Delphi, són inacceptables. La convocatòria d’una vaga de tot el sector de l’automòbil a nivell estatal per part dels sindicats és una qüestió imprescindible per aturar els xantatges de les multinacionals i defensar tots els llocs de treball.  


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01