L’impressionant mobilització de masses de les Diades del 2012 i el 2013, amb més d’un milió de persones als carrers, expressava el desig d’àmplies capes de la població d’un canvi polític i social radical. Aquesta mobilització, especialment entre amplis sectors de la joventut, expressa una voluntat de canvi que va més enllà dels límits on pretén situar-la la dreta nacionalista de Convergència (ara PDeCAT), vinculant-se a la lluita contra la repressió dels drets democràtics nacionals, contra les imposicions espanyolistes del PP i de l’aparell de l’Estat i defensa del dret d’autodeterminació amb la batalla per acabar amb les retallades i la lògica del sistema capitalista.
Les desigualtats a Catalunya es situen entre les majors de la UE. Les rentes del 20% de la població amb més ingressos són 6 vegades superiors a les del 20% més pobre. La població en pobresa extrema va augmentar un 28,5% entre el 2013 i el 2014, segons un informe de les Entitats Catalanes d’Acció Social. El malestar social que provoca aquest abisme entre la riquesa d’uns pocs i el patiment de la majoria va tenir un primer reflex polític al desenvolupament de l’Assemblea Nacional de Catalunya i l’explosió de participació a les Diades. També al creixement electoral d’ERC a les eleccions del 2015 i la forta irrupció d’una organització independentista i anticapitalista com la CUP.
La immensa majoria de les bases i votants independentistes esperaven que el resultat electoral fos utilitzat per impulsar una lluita massiva al carrer fins a derrotar les polítiques privatitzadores i antisocials del PP i de Convergència, i que fos l’inici d’un moviment que conquistés l’alliberació nacional i social de Catalunya. No obstant, la direcció de la CUP ha defensat el pacte amb Convergència, el que a la pràctica significa abandonar els carrers, avalar la política de retallades i privatitzacions, i impedir qualsevol avanç a l’exercici del dret d’autodeterminació: és a dir, cordar-se de peus i mans a la burgesia catalana. Després de nombroses consultes on les bases es van manifestar clarament en contra de recolzar a Mas i Convergència, finalment la direcció de la CUP, de forma completament antidemocràtica, va recolzar el Govern de dretes encapçalat per Puigdemont, fa ara un any.
La pregunta que es fan milions de joves i treballadors a Catalunya és: ha servit el recolzament al Govern de Junts pel Sí per avançar a l’alliberació nacional de Catalunya i forçar a Convergència a acceptar algunes polítiques socials, tal i com plantejaven els dirigents de la CUP? La resposta és clara: No!
Dret a l’autodeterminació SÍ, subordinar-se a la dreta NO
A tots els assumptes centrals Convergència no ha dubtat en votar al Parlament juntament amb el PP o Ciutadans: han rebutjat eliminar els concerts educatius a col·legis que segreguen per sexe; han impedit debatre una ILP a favor d’una nova llei educativa que eliminés progressivament els concerts; han aplicat (abans que a la resta de l’Estat) el 3+2 a les universitats públiques catalanes; han rebutjat la formació d’una banca pública o aprovat una nova norma “anti-desnonaments” completament descafeïnada... Al mateix temps que Convergència confronta públicament al Partit Popular, el seu grup parlamentari al Congrés ha arribat a acords amb el PP per la conformació de la mesa del Congrés o manté el seu vot a favor de la reforma laboral. I és que, per sobre de tot estan els seus interessos de classe! No és casualitat l’intent de restablir els ponts entre el PP i Convergència per garantir “l’estabilitat” del seu sistema.
El recolzament a Convergència per part de la CUP i ERC no només és negatiu des d’un punt de vista social, sinó des d’un punt de vista dels drets democràtics i de l’exercici del dret a l’autodeterminació. Convergència, necessitada del recolzament de la CUP per l’aprovació dels pressupostos torna a omplir-se la boca d’independentisme, però el seu veritable objectiu és comprometre a aquesta formació amb els seus vots a uns pressupostos continuistes amb les retallades socials. A la vegada que es fan aquests discursos, fins i tot per part d’ERC cridant a la desobediència, els Mossos d’Esquadra detenen a l’alcaldessa de Berga de la CUP per negar-se a treure l’estelada de l’Ajuntament o més recentment a cinc activistes independentistes per cremar fotos del Rei durant la Diada. Què més necessiten els dirigents de la CUP per convèncer-se que per Convergència la sobirania i la seva suposada intenció de desobeir a l’Estat espanyol no són més que paraules amb les que desviar l’atenció de les masses i intentar mantenir la pau social als carrers?
De la mà de la burgesia és impossible aconseguir cap millora social o democràtica per la majoria de la població. La CUP ha de rectificar i trencar amb la dreta! Cal formar un front d’esquerres a Catalunya amb l’objectiu immediat de revertir totes les retallades socials i defensar el dret a decidir de forma conseqüent!
