El govern del PP s'ha desentès del problema afirmant, a través del ministre d'Energia, Álvaro Nadal, que els fets són un assumpte de competència autonòmica i municipal. Quin cinisme! Per al govern del PP, que al seu dia va impugnar la llei catalana sobre desnonaments i pobresa energètica o la llei andalusa, garantir el dret a uns recursos de vida mínims no és de la seva competència, però defensar els interessos de les multinacionals energètiques i dels bancs sí que ho és. També s’ha rentat les mans Convergència, que governa la Generalitat i l'Ajuntament de Reus. Les dues administracions han declarat públicament que actuaran amb severitat contra Gas Natural per tallar la llum, però al mateix temps coresponsabilitzen a Rosa, acusant-la de pertànyer a una "família desestructurada" i de no deixar-se auxiliar, deixant caure que l'anciana havia rebutjat algunes ajudes municipals. El que és evident és que una dona gran pobra, que rep assistència de l'Ajuntament per pagar l'aigua, l'expedient de la qual figura en els serveis socials, també és pobre per pagar la llum i altres necessitats vitals.

Tant la Generalitat com l'Ajuntament han escenificat en els mitjans de comunicació una dura baralla amb Gas Natural pel succeït, però Convergència és còmplice al costat del PP de les multinacionals elèctriques per consentir els talls de subministrament i ser executora directa de la política que ha portat a milions de persones a empobrir-se, i a les multinacionals a enriquir-se: aprovant al costat del PP la reforma laboral, retallant els pressupostos en protecció social un 17% des de 2011 o reduint les ajudes d'inserció mínima a les persones més vulnerables (de 33.000 beneficiaris el 2011 a 29.500 el 2015).

440 talls de subministrament diaris mentre les elèctriques es folren

Des de l'inici de la crisi la població en risc de pobresa ha augmentat del 20% el 2008 al 29% el 2015. Segons un estudi de l'Associació de Ciències Ambientals (ACA), 5 milions de persones viuen a l'Estat espanyol en una situació de pobresa energètica que comporta problemes de salut i fins i tot, com el cas de Reus, la mort. De fet, els Bombers de la Generalitat han alertat que 6 de cada 10 incendis als quals acudeixen estan relacionats amb la pobresa energètica.

Només a Catalunya les companyies elèctriques porten a terme 440 talls de subministrament diaris, i ho fan sense preguntar si en l'habitatge hi viuen persones grans, nens o malalts. El govern de la Generalitat va assegurar fa sis mesos que estava prenent mesures i multant les empreses que tallen el subministrament sense avisar els serveis socials, però la realitat és que menteixen: les úniques decisions que prenen són en favor de les grans empreses.

Aquesta situació contrasta amb els escandalosos beneficis de les elèctriques i amb els salaris milionaris dels seus directius, alguns antics presidents, ministres o consellers. Uns sous que procedeixen de les butxaques de milions de famílies a tot l'Estat, saquejats mitjançant un augment exagerat de l'electricitat: un 73% des del 2008, segons Eurostat, el gas un 67% i l'aigua un 44%. Al mateix temps que Endesa, Gas Natural o Iberdrola ens pujaven les factures, subcontractaven massivament tots els serveis a empreses auxiliars, retallant personal i salaris de forma generalitzada. Ens exploten com a consumidors, i com a treballadors!

Fruit de tot això, l'any passat les elèctriques van tenir un benefici de 4,2 milions d'euros (un 18% més que el 2014) i entitats financeres com Caixabank (accionista majoritària de Gas Natural) van obtenir 814 milions en beneficis. D'altra banda, el sou dels directius d'aquestes empreses arriba a xifres incomprensibles, com els 2,6 milions d'Isidre Fainé de Gas Natural i La Caixa o els 2,9 milions de Borja Prado d'Endesa.

Els drets es conquisten lluitant

En aquests vuit anys de crisi, els resultats són més que evidents: la majoria de la societat, treballadors, joves i gent gran som cada vegada més pobres i ens costa més arribar a final de mes, mentre les grans fortunes es queden amb tota la riquesa que generem. Però ni a nosaltres, ni als nostres pares i avis els han regalat res. Tots els drets que vam tenir van ser arrencats al carrer, lluitant durament contra la misèria i la carestia de la vida. I aquesta és la tasca que tenim per davant. La política conciliadora de les direccions de CCOO i UGT amb el PP i Convergència ha posat la catifa vermella a tots els retrocessos que patim. A això s'uneixen les polítiques de col·laboració de classes i desmobilització de diferents forces d'esquerra i les polítiques que, malauradament, estan aplicant molts dels ajuntaments del canvi que no estan suposant una diferència clara per l'esquerra. Hem vist el vergonyós suport de la direcció del PSOE a Rajoy, o el recent pacte del PSE amb el PNB a Euskadi, però a Catalunya el govern convergent, responsable de totes les polítiques de retallades abans esmentades no se sostindria sense el suport d'ERC i la CUP.

Cal aturar ja el procés de degradació social a què la crisi capitalista està empenyent a la majoria de la població. Si les direccions de CCOO i UGT continuen ancorades en la seva política de pau social que només interessa als rics cal substituir-les per altres disposades a lluitar. La mobilització és l'arma més poderosa per canviar les coses. Les manifestacions convocades al desembre, entre elles les del dia 21 contra la pobresa energètica, han de ser l'inici d'un pla contundent de lluita.

La llum, el gas i l'aigua han de ser del poble

Tant l'electricitat, l'aigua o el gas són subministraments bàsics generats per la natura que no han de servir per a enriquir a quatre multinacionals, sinó que han de ser un dret elemental de totes les persones. Per a això és fonamental lluitar per la nacionalització de les elèctriques i restants empreses multinacionals que ofereixen serveis bàsics, i que fins fa no gaire eren en la major part dels casos companyies públiques. Avui més que mai és necessari organitzar-se i lluitar amb força per aconseguir:

• Expropiació de les elèctriques i empreses de subministraments essencials.

• Treball i jubilació digna per a tothom. SMI de 1.100 euros.

• Nacionalització de la banca i els sectors estratègics de l'economia, per rescatar les persones i elevar el benestar de la majoria.