Actuació brutal dels Mossos d’Esquadra
En primer lloc cal denunciar la salvatge actuació dels Mossos d’Esquadra que, com proven nombrosíssimes imatges que circulen en Internet, han carregat contra manifestants pacífics que darrere d’una pancarta i a cara descoberta, tractaven d’avançar pels carrers de Gràcia exigint la devolució del local desallotjat. Els Mossos han utilitzat armes no reglamentàries i han provocat nombrosos ferits, inclòs un periodista del mitjà alternatiu La Directa, al que han trencat una mà, i un altre ferit que va haver de ser operat d’urgència després de l’impacte d’un projectil policial de foam (amb els quals s’hi ha substituït les pilotes de goma prohibides pel Parlament).
La brutalitat i l’arbitrarietat no són res nou en aquest cos policial. Aquesta mateixa setmana hem conegut que els Mossos que van apallissar fins provocar la mort de Juan Andrés Benítez, un veí del barri del Raval, s’auto-inculpaven per tal d’evitar la presó. Malgrat haver reconegut aquest terrible crim, han estat condemnats a tan sols dos anys de presó i suspensió d’ocupació i sou. Aquesta sentència els permetrà reincorporar-se al cos després del compliment de la sanció amb l’únic requisit de realitzar un curset sobre drets humans. També en aquests dies s’ha produït l’absolució dels Mossos jutjats pel cas d’ Esther Quintana, qui va perdre un ull per una pilota de goma. No hi ha agents condemnats perquè la Conselleria d’Interior, és a dir, l’organisme sobre el qual recau la responsabilitat política d’aquesta agressió, no ha “pogut” identificar els responsables del dispar. Quina vergonya!
La manipulació dels mitjans de comunicació
Malgrat l’abundància d’imatges que hi evidencien la brutalitat policial, els grans mitjans de comunicació han omès sistemàticament els vídeos de les manifestacions i concentracions pacífiques, de les cassolades, i de molts veïns que sense cap tipus de violència han rebutjat la presència i l’actuació dels Mossos al seu barri. Com en molts altres casos, enganyen i manipulen ometent els múltiples testimonis a favor del local ocupat per part dels veïns o les agressions policials a manifestants acorralats en un portal o un carrer que alçant les seves mans nues demanen que no se’ls colpegi.
No res és casual, aquesta escandalosa manipulació persegueix un fi molt concret: abonar el terreny per a què la dreta elevi encara més el to de la seua campanya de criminalització contra tot aquell que s’oposa a les seues polítiques antisocials.
Criminalitzar els que lluiten
Des del primer minut, el PP, Convergència i Ciutadans estan intentant responsabilitzar l’Ajuntament d’Ada Colau de tot allò ocorregut, identificant la violència amb la protesta social, arribant fins i tot a declarar que açò és el que hi ocorre quan hom es recolza en “radicals”. També s’ha dirigit aquesta campanya contra la CUP, acusant aquesta organització de tenir vincles amb el terrorisme. Tant és així, que un responsable dels Mossos ha declarat que aquests fets han de considerar-se “terrorisme de baixa intensitat”.
Tot aquest soroll, totes aquestes calúmnies, neixen de la profunda preocupació amb què els grans poders econòmics observen les perspectives electorals del proper 26 de juny. Conscients de que el rebuig i la rebel·lió social contra els seus abusos no deixa de créixer, hi aprofiten cada esdeveniment per tal de tractar del colpejar l’esquerra que lluita. Exigeixen a Ada Colau que condemni la violència, i la critiquen per demanar proporcionalitat en l’actuació policial, tot això la mateixa setmana en què es coneix el tracte de favor que hi reben els Mossos davant greus casos que han suposat la mort o lesions permanents. Quin cinisme! Si bé l’alternativa a la repressió policial no és la violència individual, la destrossa de mobiliari urbà, d'aparadors i vehicles dels veïns, no podem desviar l’atenció de l’assumpte fonamental: un grup de joves que realitzen una tasca social en benefici del barri ha estat desallotjat brutalment del local que ocupaven i reprimits amb sanya.
¡La CUP ha de trencar amb Convergència!
Cal assenyalar amb claredat els responsables d’aquesta brutal actuació, el Govern de Puigdemont, el Conseller d’Interior Jordi Jane i el Director dels Mossos Albert Battle. Una actuació que en res es diferencia de les que en el passat es van dur a terme en Can Vies, durant les vagues generals o en Plaça Catalunya i el Parlament contra el 15-M. Per això resulta sorprenent l’actuació de la CUP, que mentre condemna l’actuació policial, es desentén del fet que aquesta actuació és impulsada pel Govern que els seus diputats han investit. Com es pot denunciar la repressió dels Mossos i a la vegada sostenir el Govern que els dirigeix? És necessari que la CUP trenqui definitivament els seus lligams amb la dreta. No es pot estar a les dues bandes!
Cal recuperar la ciutat per als seus joves i treballadors
L’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Ada Colau ha de fer front a les pressions que busquen tombar el seu govern, responent en primer lloc amb contundència i sense complexes a la dreta, condemnant amb rotunditat la brutalitat de l’actuació policial. Junt a això, hi ha arguments i fets de sobra per a reivindicar amb fermesa la tasca social dels col·lectius que ocupaven i feien funcionar el Banc Expropiat.
Cal recolzar-se en aquesta i en totes les lluites que s’hi estan desenvolupant en defensa d’unes condicions de vida dignes en els barris per a impulsar la posada en marxa de locals públics municipals per què les famílies treballadores puguin gaudir de tallers, de debats, de la música, del cinema, de l’esport, de la lectura, ...de tot allò que aquest sistema ens nega. Els ajuntaments del canvi no han de dubtar sobre la necessitat d’expropiar pel bé comú locals abandonats propietat de rics empresaris gràcies a tèrbols negocis i corrupteles. Els usurers i els especuladors, arropats per la dreta i els grans mitjans de comunicació posaran el crit al cel i recorreran a la repressió i les calúmnies. La seva brutal envestida serà contestada per la resposta i el recolzament massiu que una política en aquestes línies despertarà entre la classe obrera i la joventut.
¡Sí es pot!
