No obstant això, molts militants de l'esquerra que hem escoltat aquestes declaracions, i que hem lluitat sempre contra el patriarcat capitalista, contra l'opressió de l'església, contra la família burgesa, ens preguntem si contribueixen realment a defensar els drets dels més febles, dels oprimits. En definitiva, quina posició defensa Anna Gabriel en aquest assumpte? La posició de la classe treballadora o les postures individualistes de la petita burgesia?

Som milions els treballadors i treballadores que a hores d'ara lluitem en condicions francament difícils pel present i el futur dels nostres fills i filles. El perill immediat que amenaça i fa patir als nostres nens i nenes no prové del conservadorisme que irradiem a través de les nostres famílies nuclears, sinó de les retallades que el Partit Popular des del govern central, així com CiU i el PNB des de Catalunya i Euskadi, i també la direcció del PSOE on governa, porten anys executant.

A Catalunya, per exemple, gairebé un terç dels nens i nenes viuen en la pobresa. Per això sorprèn aquesta lliçó, aquesta crítica vetllada, aquesta actitud de autosuficient superioritat cap als pares i mares de famílies treballadores per part d'una dirigent política que sosté amb el seu vot al govern de la Generalitat. La Convergència de Mas i Puigdemont, la formació de la burgesia catalana, roman en el poder gràcies als vots de la CUP. I és aquest govern el responsable dels desnonaments, de les retallades en beques de menjadors i llibres de textos, de la privatització de la sanitat pública, de la impossibilitat econòmica de finançar estudis superiors, l'atur i la precarietat laboral, de les dificultats per atendre éssers estimats en situació de dependència, de la pobresa energètica, dels salaris miserables ...

¿Nens "conservadors" o arrogància petit burgesa?

I no es tracta només de les polítiques socials que la dreta, catalana, basca o espanyola, posa en pràctica. Es tracta també d'identificar els responsables que volen inculcar el conservadorisme ideològic en els nostres nens i joves, i que tant l'Anna Gabriel, com milions de persones que ens considerem d'esquerres, volem eradicar de la seva educació. De veritat creu Anna Gabriel que una mare treballadora és tan responsable d'aquest assumpte com el senyor Carles Puigdemont, encara que tots dos crien als seus fills biològics en una família nuclear?

En el primer cas, es tracta d'un individu que pertany a l'elit econòmica i social, que disposa d'incomptables recursos materials i propagandístics per perpetuar la seva ideologia conservadora destinada a què res canviï, és a dir, a garantir els seus privilegis. Com molt bé va denunciar el Sindicat d'Estudiants, i moltes de les organitzacions convocants de les mobilitzacions contra la LOMCE i el decret 3 + 2, les retallades educatives com a part de les retallades pressupostàries en despeses socials porten aparellat un cap molt concret: vetar l'accés al coneixement dels fills de les famílies treballadores i condemnar-los a la ignorància, una de les millors companyes de la ideologia conservadora i la submissió.

A l'altra banda, tenim a homes i, fonamentalment a dones, que lluiten cada dia per arribar a final de mes, per robar temps a jornades laborals extenuants per estar amb els seus nens i nenes, que fan tot tipus de sacrificis perquè els seus fills i filles visquin millor que no pas ells. I no es tracta tan sols de l'exemple quotidià de lluita individual que donen en el marc de la seva família nuclear. Centenars de milers, milions de mares i pares, ensenyen a la joventut a rebel·lar-se contra el poder establert i les injustícies participant en les marees ciutadanes, donant suport als joves del 15-M davant de la repressió, participant en vagues, votant a partits de l'esquerra que defensen el dret a decidir del poble català, basc i gallec, paralitzant desnonaments ...

No estem d'acord amb aquesta taula rasa, amb aquesta equiparació de responsabilitat. Aquells que pertanyen a la tribu Puigdemont, a la tribu de la burgesia, mereixen ser expulsats dels governs. Els que pertanyen a la tribu de la classe obrera, els que fan un esforç dia a dia per garantir el benestar dels nens i les nenes afectats per la crisi capitalista, mereixen un reconeixement i no un comentari desdenyós. Aquest és precisament el to arrogant amb què la petita burgesia tracta qüestions que afecten la majoria de la població oprimida, i de les quals pensen que és fàcil evadir-se amb "sortides individuals".

La lluita col·lectiva per transformar la societat, i no la col·laboració amb la burgesia, és l'únic camí per lluitar contra l'opressió

Es tracta llavors de defensar el model de família que aquesta societat estableix com a majoritari, és a dir, la família burgesa? No. Les pitjors i més cruels xacres que perpètua l'organització social capitalista, el masclisme, l'homofòbia, la prostitució o el maltractament infantil i de gènere, enfonsen les seves arrels en aquest model. El problema és que lluitar contra elles a través de sortides individuals, com és la de la "criança en tribu", és completament estèril i impotent. No només no combat el fons del problema, l'opressió capitalista que es reprodueix en l'àmbit familiar, sinó que representa una simple via d'escapament individual, factibles només per a la petita burgesia, i que no evitarà que tots els rols patriarcals i els prejudicis socials segueixin sent predominants, fins i tot dins de la "tribu". Tan sols pensar en les dificultats físiques d'aquest tipus de criança en habitatges de 40 o 60 metres quadrats, en què les modestes famílies nuclears tenen ja grans dificultats per garantir espais adequats per a l'estudi, per no parlar de la dificultat de mantenir la casa calenta a l'hivern, n'hi ha prou per entendre el caràcter petitburgès i idealista d'una proposta que només serveix per satisfer la consciència d'alguns i algunes, però que amaga una càrrega reaccionària molt profunda. Si el camí és aquest tipus de sortides ¿Per què llavors la lluita col·lectiva i organitzada contra el sistema capitalista en crisi que és la causa de la degradació que pateix la família?

No es tracta que aquell qui pugui es construeixi la seva particular illa de benestar, encobrint les seves favorables condicions econòmiques després d'un mantell de progressisme "radical". Per acabar amb l'opressió, amb els models conservadors, repressors i reaccionaris cal emancipar al conjunt de la població. Hi ha formes de lluitar contra el masclisme, contra el racisme, contra la persecució de la llibertat sexual molt més eficaços i amenaçadors per al capitalisme. Per exemple, amb bugaderies i menjadors públics de qualitat que ajudin a la dona treballadora a lliurar-se del jou de les tasques de la llar. Amb reduccions de la jornada laboral i ampliacions de la baixa per maternitat i paternitat sense reducció salarial, que permetin als pares i mares participar més activament en la criança dels seus fills. Amb escoles infantils i col·legis públics de qualitat, que permetin que els nens i nenes es socialitzin des d'edats molt primerenques, i que involucrant mares i pares en les decisions educatives permetin ampliar els seus coneixements sobre pedagogia i formació emocional. Traient la religió dels centres públics i desenvolupant programes d'educació sexual que permetin als joves gaudir sana, natural i lliurement de la seva sexualitat. Amb una universitat pública, gratuïta, democràtica, a la qual puguin accedir tots els joves, no només els de les famílies petit burgeses o burgeses, també els que provenen de la classe treballadora.

Totes aquestes mesures colpegen els plans econòmics i la ideologia conservadora dels Mas i els Puigdemont, dels Rajoy, i debiliten el conservadorisme de la tribu de la dreta.

Alhora, l'organització i la lluita de la classe obrera i la joventut al voltant d'aquestes reivindicacions despulla els autèntics responsables del patiment que existeix en la societat, ens eleva de la submissió ideològica a les que els explotats estem condemnats, facilitant el camí cap a una nova societat igualitària i justa. Una societat sense explotació, sense opressió, sense classes. Una societat en què tots els éssers humans han de ser iguals en drets, seran cuidats, atesos i estimats sense importar a qui pertany l'òvul i l'espermatozoide que els va engendrar. Una societat que il·luminarà un altre tipus de família. En la consecució d'aquest ambiciós objectiu, la tribu Puigdemont, a la qual s'han aliat els diputats i diputades de la CUP, presentarà la més rabiosa de les oposicions. I, per contra, els homes i les dones de la classe treballadora, nascuts i criats en famílies nuclears, seran els protagonistes indiscutibles de la lluita que acabarà amb aquest sistema criminal.