Després de l'Assemblea de l'empat, la direcció de la CUP ha plantejat una nova ronda d'Assemblees locals, que ja es van pronunciar al novembre majoritàriament contra la investidura de Mas, sent finalment el Consell Polític, màxim òrgan de direcció i amb representació de les 13 assemblees territorials, qui prengui una decisió definitiva. D'aquesta manera es dilueix el vot dels sectors més combatius de la CUP, principalment de Barcelona i les seves zones obreres, donant-se preponderància als sectors més reformistes, favorables a investir Mas i col·laborar amb Convergència, entre els quals s'inclouen el País Valencià i Catalunya Nord, i la Catalunya interior. Els sectors de la direcció de la CUP que prefereixen la col·laboració de classes amb la burgesia catalana, estan entestats a forçar un resultat favorable costi el que costi. Però és precisament aquesta col·laboració de classes allò que la militància més activa no vol perquè, en la pràctica, saben molt bé que això els porta a la subordinació política i a una operació que només serveix per salvar Mas i donar alè al seu programa de retallades i austeritat. La decisió ja ha estat clara i rotunda: 'No a Artur Mas !! 'No a Convergència !!
Després de la derrota de Mas el 20D, la CUP no li pot donar oxigen
Les eleccions generals del 20-D a Catalunya han suposat una derrota històrica per la dreta espanyolista però també per als nacionalistes burgesos de Convergència. Si el PP es col·loca en el furgó de cua amb tan sols 5 escons i Ciutadans passa a cinquena posició amb els mateixos diputats que el partit de Rajoy, la Convergència d'Artur Mas, el partit de l'estabilitat burgesa a Catalunya -que va perdre més de la meitat del seu electorat, gairebé 600.000 vots menys, reduint els seus números d'escons de 16 a 9- s'ha situat en una posició electoral cada vegada més difícil, demostrant que encara no ha tocat fons i que la seva descomposició continua. És precisament en aquest context quan Junts pel Sí presenta una nova oferta d'acord, que no és altra cosa que una fugida desesperada cap endavant per involucrar la CUP a un pacte de govern contra natura i aconseguir mantenir viu a Artur Mas. En definitiva, una autèntica estafa a la militància de la CUP, a la classe treballadora i a la joventut de Catalunya.
Per fer més digerible l'oferta, i donar cobertura als sectors de la CUP que si volen investir Mas, des Junts pel Sí ofereixen canvis cosmètics
que ni tan sols es podran aplicar per raons pressupostàries, com ja ha plantejat Mas-Colell (conseller d'Economia). El pla de xoc "social" contemplat en el possible acord ascendeix a la irrisòria xifra de 270 milions d'euros, un 4% del que planteja la CUP en el seu programa electoral i un 9% del que exigeix posteriorment de cara a la negociació. Les mesures més destacades d'aquest, com el fons per evitar el tall de subministraments de llum o aigua de 10 milions d'euros, representa la mateixa xifra ridícula que ja proposava Convergència per al Fons d'Ajuda a Afectats de la Pobresa Energètica en els pressupostos de 2015. Quant a la suspensió temporal del Barcelona World, un megaprojecte de casinos projectat a Tarragona similar al que a Madrid intent Esperanza Aguirre, cal assenyalar que el conseller d'Empresa i Ocupació de Mas, Felip Puig, ha manifestat que l'acord no suposa que es paralitzi el projecte, sinó que es revisarà, perquè el "BCN World serà una realitat i una realitat magnífica".
Un altre aspecte ha estat la suposada paralització de la privatització del ATLL (Aigües Ter Llobregat), que assorteix d'aigua a 4,5 milions de catalans, acordada pel Govern de CiU el 2012, però que ja està suspesa per una sentència del TSJ de Catalunya que va anul·lar el concurs que va acordar la seva privatització en benefici de la multinacional Acciona per diverses irregularitats. La plataforma Aigua és Vida, contrària a la privatització de l'aigua a Catalunya i que reclama la seva remunicipalització o renacionalització, ha criticat durament aquest aspecte de l'acord, ja que el mateix posposa el debat sobre la gestió privada o pública de l'aigua a un futur indeterminat. Tant la CUP com altres organitzacions d'esquerres (Barcelona en Comunitat, ICV-EUiA i fins i tot ERC) van signar un acord comprometent-se en les eleccions municipals a remunicipalitzar i recuperar l'aigua com un servei 100% públic.
Pel que fa a l'educació, no s'eliminen les taxes introduïdes durant aquests anys pel Govern d'Artur Mas en la Formació Professional, una cosa que ni tan sols se cita. Tampoc es diu res d'acabar amb l'augment de les taxes universitàries, que des de 2010 han estat incrementades pel Govern de Convergència en un 66%, ni es planteja la paralització de les subvencions públiques a l'ensenyament concertat. Respecte a la sanitat es parla de la reducció de les llistes d'espera a través augmentar l'oferta en els "centres sense ànim de lucre", és a dir centres sanitaris privats i concertats que actuen en forma de fundacions.
Aquests són alguns exemples de l'engany i mercadeig barat que suposa aquest acord, que demostra que la burgesia i els seus representants no tenen cap problema a "cedir" en les formes i en aspectes secundaris per mantenir fermament el seu poder polític i econòmic. En última instància, el que està en joc no és la "independència" de Catalunya sinó qui decideix les polítiques a aplicar: Mas, Convergència i els de sempre, o els que hem estat als carrers lluitant contra els seus privilegis.
La CUP ha de trencar defintivamente amb Mas i Convergència. No és una qüestió únicament del líder, al qual a més no renuncien, sinó de les polítiques que plantegen i del domini que volen continuar exercint sobre la majoria de la societat.
La CUP, Ada Colau i la Unitat de l'Esquerra que lluita
En les eleccions generals del 20-D, en Comunitat Podem aconseguir més d'un 25% dels vots, quedant deu punts per sobre d'Esquerra Republicana. El triomf històric de la coalició d'esquerres (Podem, IC, EUiA, Barcelona en comú) ha estat l'expressió acabada del gran moviment de masses que ha recorregut Catalunya en aquests anys, tant a favor del dret a decidir i contra les maniobres de la dreta espanyolista i l'aparell de l'Estat, com contra les retallades socials i la criminalització de la protesta impulsats des del govern de Mas.
Els resultats electorals han demostrat que l'onada de canvi s'estén i continua creixent, i que Catalunya és un actiu central en aquest canvi. Diverses veus de la CUP, que plantegen la seva completa negativa a investir Mas, ja s'han manifestat a favor d'una possible aliança electoral, en cas que hi hagi eleccions anticipades a la Generalitat, amb Ada Colau. Aquest seria un gran pas endavant tant per revertir les retallades i poder aplicar polítiques socials que acabin amb la pobresa i la desigualtat, com des del punt de vista dels drets democràtics nacionals de Catalunya, impulsant un referèndum que permeti el ple exercici del dret de autodeterminació. Una candidatura unitària de tota l'esquerra que lluita, incloent a la CUP, podria obtenir una victòria rotunda en aquestes eleccions convertint-se en un punt de suport per a l'avanç d'una candidatura unitària en la resta de l'Estat, que posi a l'abast de la mà desallotjar definitivament al PP.
La utilització de la qüestió catalana després de les eleccions, tant per part del PP com de la direcció del PSOE, reflecteix clarament la por de la classe dominant davant l'avanç de Podem i de les candidatures unitàries de l'esquerra, els resultats globals sumats als d'IU els situen a un pas de convertir-se en primera força al conjunt de l'Estat. Tot el debat sobre els possibles pactes de govern gira entorn de l'exercici del dret d'autodeterminació a Catalunya, o millor dit contra l'exercici d'aquest dret. Les declaracions deplorables de Susana Díaz o les resolucions del comitè federal del PSOE, indiquen les fortes pressions de la classe dominant per evitar un govern de l'esquerra que reverteixi les contrareformes d'aquests anys i concedeixi la paraula al poble de Catalunya.
A Catalunya, a Andalusia, a Galícia, València o Madrid, hem lluitat tots junts, i ho hem fet per acabar amb el règim del 78 i amb el sistema capitalista que condemna milions a la misèria. Cal continuar organitzant al moviment no només en les urnes, sinó encara més important, als carrers impulsant la mobilització, el factor essencial per fer realitat el ple exercici del dret d'autodeterminació i la convivència fraternal dels pobles, sobre unes bases econòmiques que permetin que tots tinguem "pa, treball i sostre".
