A finals de juliol el nou executiu del govern balear format pel PP ha anunciat una sèrie de possibles mesures per pal·liar la despesa que afecta a l'àmbit sanitari.

A les seves declaracions, el PP ha anat dibuixant un panorama econòmic de fallida, herència de l'antic govern a causa de la mala gestió dels recursos públics. Sobre la base d'aquest argument justifiquen la necessitat d'afrontar les retallades que siguin necessàries per salvaguardar l'economia. L'absència d'una política d'esquerres per part de l'anterior govern del PSOE i les seves constants concessions a la dreta han fet que minvés la confiança de la seva base social i ha establert un clima de desesperació que  permet justificar els atacs als drets més fonamentals dels treballadors per part de la dreta.

Aquesta política plantejada pel PP, que pretén donar pas al procés de privatització dels serveis públics com la sanitat, educació, serveis socials,… està en sintonia amb la d'altres comunitats autònomes on governa la dreta com és el cas de Madrid i més recentment el cas de Catalunya, on el govern de CIU ha plantejat una sèrie de retallades en l'àmbit sanitari en els quals s'inspira l'executiu balear.

El IB-SALUT ha anunciat que té un deute de 490 milions amb els proveïdors i que veurà reduït el seu pressupost per a l'any que ve en un 29%.

Si bé és cert que no s'han concretat les retallades que es duran a terme, ja que el nou executiu maneja un discurs ambigu i poc clar, sí s'han donat indicis de quina direcció prendrà la política sanitària tant en declaracions públiques com en les reunions mantingudes amb els principals sindicats del sector CCOO, UGT, USAE i CSIF.

Després d'aquestes trobades els sindicats implicats han manifestat la seva preocupació pel futur de la sanitat i plantegen fer una campanya d'informació a la població perquè coneguin les repercussions d'aquestes retallades i de quin futur espera a la sanitat

Els principals eixos de les retallades plantejades són:

• La possibilitat de suprimir la gerència d'atenció primària a Mallorca
• El tancament o la reducció horària de PACS que no aconsegueixin un nombre determinat d'urgències, que afectarà principalment als pobles en els quals la població haurà de dirigir-se als dos únics hospitals de referència (Inca i Manacor) per la part forana.
• L'eliminació de l'empresa pública de GESMA que suposaria la reducció de plantilla de personal sanitari i afectaria a la qualitat del servei dels diferents hospitals que gestiona en la comunitat.
• La possible subhasta a entitats privades del recentment desmantellat hospital de Son Dureta en lloc de destinar-ho com a centre sociosanitari.
• L'eliminació d'un percentatge per determinar d'alliberats sindicals, argumentant la necessitat de reduir costos davant la imminent reducció pressupostària per a sanitat. 
• La implantació del model Alzira que pretén la externalització dels serveis sanitaris que suposa el primer pas a la privatització d'un dels serveis públics més cobejats per la dreta per les possibilitats de capitalitzar beneficis a costa d'un ben públic.

Aquesta falta de concreció i claredat pretén establir un clima de confusió ja que la dreta és conscient de la reacció social que pot provocar un plantejament clar i obert de nous atacs als treballadors. La burgesia té molt present les mobilitzacions que s'estan produint a Catalunya en contra de les retallades sanitàries, l'ombra del moviment 15M i la mobilització social que va explotar i va canalitzar el seu malestar a través d'aquest moviment.

El panorama que s'obre segueix posant l'accent en què el pes de la crisi recaigui sobre els treballadors. La destrucció d'ocupació, l'augment de la taxa de desocupació, la reforma laboral i de les pensions, els atacs a la sanitat i educació,… és la fórmula de la burgesia per pal·liar els efectes de la crisi, mentre que els grans capitalistes, veritables responsables de la crisi, s'estan veient beneficiats per tota aquesta situació.

La mesura plantejada pel govern central del PSOE en coalició amb el PP de la reforma constitucional del sostre de la despesa pública pot ser el desencadenant d'un altre repunt de convulsió social que torni a posar en dubte la ineficàcia de l'actual sistema. 

La necessitat d'una resposta clara i contundent per part dels sindicats CCOO I UGT és més evident que mai davant la situació que més clarament es planteja. La direcció d'aquests sindicats ha de confluir obertament amb el moviment 15M. Ja no poden utilitzar-se arguments com “la gent no es mobilitza” ja que hem estat testimonis recentment d'una gran explosió social fruit del descontentament acumulat pels constants atacs als treballadors i la joventut. S'ha obert un escenari en el qual és imprescindible abandonar la política de negociacions i plantejar un pla de lluita continuat per fer front als atacs que estem sofrint a les nostres condicions de vida i els que venen en el proper període.