Només sota el socialisme podrem evitar-ho!
L'onada de calor extrema que ha assotat el Canadà i els EUA a finals de juny ha deixat el món en xoc, posant damunt de la taula la greu amenaça que planeja sobre la humanitat producte del canvi climàtic impulsat per la manera de producció capitalista.
Amb temperatures extremes de fins a 49,5ºC, i pujades de fins a 5º més sobre rècords anteriors (una autèntica fita que ha deixat bocabadada la comunitat científica), aquest devastador fenomen ha causat prop de 800 morts a la Columbia Britànica, la zona més colpejada, i més de 200 en els estats d'Oregon i Washington als EUA, la mort de 1.000 milions d'animals marins al Canadà, i desenes d'incendis -gairebé 300 només en territori canadenc- que han arrasat desenes de milers d'hectàrees de bosc. El cas més dramàtic ha estat el de Lytton, un petit poble habitat que ha quedat reduït a cendres pel foc. Una situació inèdita mai vista des de 1850, any des que existeixen registres.
Aquesta onada de calor extrema és conseqüència de l'anomenat "estrangulament" del corrent en jet polar [1]. L'escalfament global redueix la diferència de temperatures entre aquests corrents, provocant el seu debilitament i fent possible que es produeixin esdeveniments cada vegada més extrems. La mateixa Sibèria, a l'altura del Cercle polar àrtic, ha viscut temperatures en determinades zones de fins a 48ºC, desfermant tots els temors sobre la fosa del permafrost [2]. En aquest moment, una nova onada de calor arrasa el sud-oest dels Estats Units, havent-se assolit els 54,4ºC en el desert de la Vall de la Mort a Califòrnia.
La farsa dels "negocis verds"
Fa molt que els efectes de la crisi climàtica i de l'augment de temperatura, i la responsabilitat del capitalisme en el seu agreujament, són innegables. Però l'última dècada, i especialment des del 2015, la velocitat a la qual es produeixen els esdeveniments està sent salvatge. Els 6 anys més càlids mai registrats s'han produït des de 2015 [3]: amb 2016, 2020 i 2019 com els tres anys més càlids de la història (en aquest ordre). La realitat concreta és que l'Acord de París ja és paper mullat, i que les emissions de gasos d'efecte hivernacle no només no s'han reduït, sinó que no paren de créixer. De fet, ja s'assumeix que a aquest ritme s'arribarà al màxim global de temperatura que s'havia fixat en l'Acord de París (1,5ºC) en el termini de 5 anys.
L'extrema gravetat de la situació, ja evident en el dia a dia per a milions de persones, ha obligat bancs, grans multinacionals i governs capitalistes al seu servei a sumar-se al carro de la "revolució verda", les "energies verdes" i el "cotxe verd". No obstant això, assistim a una autèntica farsa teatral on l'únic que preval són els beneficis d'aquests grans monopolis capitalistes i una estratègia propagandística per encobrir la seva completa responsabilitat en la degradació mediambiental. Segons un recent informe, cap dels índexs borsaris de les economies del G7 s'ajusten als índexs de l'Acord de París, cosa que contribueix a una pujada de les temperatures de 2,95ºC, i en el cas de les borses dels EUA i Canadà per sobre dels 3ºC. [4]
Un bon exemple d'això han estat els anomenat "bons verds", emissions de deute que fan bancs i gran multinacionals per finançar projectes mediambientalment sostenibles. La realitat, tal com ha plantejat el BCE, és que només l'1% dels actius dels fons d'inversió europeus s'ajusten realment al que podrien denominar-se unes "finances ecològiques", i que la relació d'aquests "bons verds" amb la reducció d'emissions de CO2 "no està clarament establerta". El mateix BCE critica que això només ha servit com una estratègia de "greenwashing", perquè bancs i multinacionals es presentin com actors implicats en frenar el canvi climàtic. De fet, fons d'inversió i bancs han incrementat les seves inversions en sectors contaminants en els últims 6 anys, passant de 700.000 milions d'euros a 1,3 bilions [5]. Òbviament el BCE, que cínicament ho critica, és un dels majors responsables d'aquesta situació.
El president canadenc Justin Trudeau (Partit Liberal) s'autoproclama el model a seguir en la lluita contra el canvi climàtic, però la realitat desmenteix la seva propaganda. Les emissions de CO2 a Canadà van augmentar el 2019 un 0,2% interanual i només s'han reduït un 1,1% en els últims 15 anys. Canadà és el quart major productor de petroli del món i disposa de grans reserves a les províncies occidentals de Saskatchewan i especialment Alberta, on s'ubiquen terres bituminoses que són explotades de forma salvatge pels magnats de la indústria petroliera, gràcies a la qual cosa pasten veritables fortunes. Trudeau no solament permet tot això, sinó que ho fomenta. Aquest any un informe publicat pel grup ecologista Environmental Defence va revelar que el 2020 el govern canadenc va lliurar 18.000 milions de dòlars canadencs (més de 12.000 milions d'euros) en ajudes als oligarques petroliers. A més, Trudeau ha donat suport de manera entusiasta a l'expansió de l'oleoducte TransMountain i va acordar amb Trump la construcció de l'oleoducte Keystone XL per transportar petroli a refineries nord-americanes, que va ser contestat amb nombroses mobilitzacions als carrers.
Per la seva banda, fruit de la pressió social Biden ha frenat alguns dels projectes més descarats de Trump i ha subscrit l'Acord de París, però és evident que de les cimeres del clima no només surten mesures insuficients, sinó que són incomplertes sistemàticament pels diferents governs, i especialment el nord-americà. Joe Biden és un fidel representant de Wall Street i governa també per oligarques que estan destruint el planeta. Molts d'ells, tanmateix, veuen una enorme oportunitat de negoci en l’ "economia verda" i sense necessitat de cap compromís per part seva.
Sota el sistema capitalista, només hi ha una llei per a la banca i els grans monopolis capitalistes: la maximització de beneficis a costa del que sigui, ja sigui el medi ambient o l'explotació extrema de la classe treballadora. Tractar d'aplicar o imposar criteris socials i ambientals a la producció, esperant que aquestes grans empreses renunciïn voluntàriament a part dels seus beneficis és una utopia reaccionària que ni s'està complint ni es complirà. Cada dia és més evident la completa impotència dels governs, del signe que sigui, per fer front a la catàstrofe climàtica que s'acosta.
Per a planificar ecològica i socialment l'economia, cal expropiar els capitalistes!
En el cas de l'Estat espanyol, el Govern "progressista", i especialment els ministres d'UP, no deixen de omplir-se la boca parlant de la transició ecològica i el canvi de paradigma econòmic de cara a garantir una economia sostenible, però no s'ha adoptat ni una sola mesura eficaç i seriosa en aquest sentit. La pròpia normativa per distribuir els fons europeus ha reduït els terminis i controls mediambientals. Però a més, se segueixen aprovant projectes monstruosos que agreujaran encara més la crisi mediambiental, com la mina de potassa Muga (entre Saragossa i Navarra), la major mina subterrània de l'Estat denunciada per ecologistes i veïns com un autèntic atropellament ecològic. [6]
Recentment hem assistit a una polèmica per la campanya impulsada des del Ministeri de Consum d'Alberto Garzón de conscienciació en relació al consum de carn. És cert que la indústria ramadera, en mans d'un grapat de grans monopolis, és una de les més contaminants del món. Òbviament, la resposta de Pedro Sánchez a la campanya, dient que on hi hagi un "buen chuletón al punto" es tregui tota la resta, és una autèntic insult i una burla. No obstant, assenyalar, com fa Garzón, els consumidors, és a dir, les i els treballadors, quan moltes famílies obreres ni tan sols tenen accés a menjar carn de qualitat, és una autèntica presa de pèl.
El canvi climàtic té noms i cognoms. Per enfrontar aquesta autèntica hecatombe climàtica, no n’hi ha prou amb aprovar declaracions al Parlament o fer campanyes publicitàries de conscienciació, sinó que cal anar a l'arrel del problema i organitzar la societat en equilibri amb la natura. Una cosa que només és possible expropiant la banca i els grans capitalistes, i planificant l'economia, no sobre la base de l'interès a curt termini d'un grapat de multinacionals, sinó prestant atenció a la necessitats socials de la població i a les necessitats ecològiques del planeta. Sí, el socialisme és l'únic camí!
Notes:
[1] La ola de calor en Canadá y EEUU, propia de Oriente Medio, es un aviso climático del Planeta
[2] Capa de sòl permanentment congelada, però no permanentment coberta de gel o neu, de les regions molt fredes o periglaciars, com la tundra.
[3] El año 2020, el más cálido de la historia empatado con el 2016
[4] Ni un solo índice bursátil de los países del G-7 cumple el Acuerdo de París
[6] El Gobierno aprueba la mayor mina subterránea de España a pesar de su impacto ambiental
