El canvi climàtic s'ha convertit en una realitat que posa en greu perill el futur del planeta i de la pròpia humanitat. Ens diuen que la catàstrofe ecològica que avui viu el nostre ecosistema és producte directe de "l’acció de l'home", però per ser rigorosos cal ser específics: aquesta situació d'emergència és el producte de la lògica i del funcionament del sistema de producció capitalista que arrasa tot el que troba, inclòs el medi ambient, per garantir els beneficis econòmics d'un grapat d'empreses. Tal com publica la revista Science, la probabilitat que els canvis observats en les estacions es deguin a processos naturals i no a l'activitat humana és tan sols de cinc sobre un milió.

Paradoxalment, els avenços científics permetrien començar a frenar el canvi climàtic i garantir un món sostenible ecològicament. No obstant això, la situació d'emergència climàtica s'ha agreujat alarmantment. La raó és òbvia: sota el capitalisme, un sistema que es basa en la producció per al màxim benefici d'una minoria encara que això suposi retallades, opressió i barbàrie, frenar la destrucció del planeta es converteix en una tasca impossible.

El planeta no es mor, l'estan assassinant

La lluita contra el canvi climàtic s'ha convertit en una qüestió de supervivència vital. En l'últim informe mediambiental de l'ONU s'estima que "la humanitat té 12 anys per evitar un desastre ambiental catastròfic". L'any passat ha estat el quart any més càlid des de 1850 i en els propers cinc anys es preveuen temperatures rècord a les grans ciutats, on ja viu més de la meitat de la població. Els oceans estan perdent oxigen a passos de gegant a causa de l'escalfament marítim. El nivell global del mar pujarà més de mig metre durant els propers 80 anys, quelcom que provocarà seriosos problemes a moltes ciutats costaneres. Recentment, coneixíem un informe de l'Institut alemany Max-Plank que al·legava que la contaminació atmosfèrica ha pogut causar al voltant de 8,8 milions de morts a tot el món en 2015 i que aquesta representa una reducció en l'esperança de vida de més de dos anys al continent europeu.

La pujada de temperatures que provoquen desertitzacions (1) i sequeres (2), la desforestació dels nostres boscos o les catàstrofes naturals que s'incrementen a un ritme accelerat, estan provocant un fenomen social que està augmentant de forma alarmant a tot el món: la crisi dels refugiats climàtics, que a dia d'avui superen els 64 milions de persones, però que en els propers 20 anys arribarà als 1.000 milions.

Els responsables d'aquesta destrucció mediambiental tenen noms i cognoms: es calcula que el 63% de les emissions de CO2 a nivell mundial són conseqüència de l'activitat de 90 multinacionals, i tan sols a Europa el 60% de la contaminació és produïda per 5 de elles.

Davant d'aquesta realitat, molts experts i mitjans de comunicació es posen les mans al cap i es pregunten que com és possible que no "hi hagi voluntat política" per a abordar el problema climàtic. La resposta és senzilla: els interessos dels capitalistes són totalment antagònics als de la majoria de la societat. Les accions que s'haurien de dur a terme per salvaguardar el benestar del planeta xoquen frontalment amb els interessos de les burgesies dels diferents estats nacionals i els seus interessos vinculats a la propietat privada de la terra, els mitjans energètics i productius. Per això, en una època d'absoluta decadència del sistema capitalista, on la guerra comercial i la competència pel mercat mundial marca el to de les relacions econòmiques internacionals, la catàstrofe ecològica s'ha elevat a l'enèsima potència, tot i les declaracions d’intencions de polítics i governs o les convocatòries de cimeres climàtiques i protocols ambientals que són una autèntica farsa.

El canvi climàtic: un negoci per al sistema

Els Protocols tant de Rio, com el de Kyoto o París, o les multitudinàries cimeres climàtiques celebrades han estat presentats com "grans passos endavant" en la lluita contra la contaminació. Però res més lluny de la realitat: són una autèntica cortina de fum amb el qual els responsables directes la degradació que enfronta la Terra s'intenten rentar la cara.

La hipocresia dels governs capitalistes a tot el món no té fi i han convertit el fenomen del canvi climàtic en una font de negoci i especulació molt rendible. Totes les 'mesures adoptades' no frenen en res la degradació del medi ambient i al seu torn omple les butxaques de molts capitalistes: incentius fiscals, subvencions i ajudes a empreses 'verdes', mercats d'emissions, crèdits de carboni, exportació de la contaminació a països en vies de desenvolupament (on la normativa ambiental és inexistent), els "futurs climàtics" -valors especulatius amb els quals poder negociar en borsa- i un llarg etcètera.

L'exemple de la Xina és molt significatiu al respecte. A principis de 2016, com a part d'un dels acords del Protocol de París, el règim Xinès aprovava l'inici d'una campanya de protecció del medi ambient. Uns mesos més tard, es publicava la notícia que el govern xinès utilitzava països més pobres amb lleis de protecció mediambiental ridícules com a paradisos fiscals mediambientals.

És possible un 'capitalisme verd'?

El canvi climàtic no és aliè a l'existència de la lluita de classes. Un grapat de capitalistes, tot just diversos centenars, són els que determinen què i com es produeix, únicament amb l'interès de seguir obtenint més beneficis privats, condemnant-nos a la majoria de nosaltres a les retallades, les privatitzacions, salaris de misèria, a l'opressió ia la catàstrofe ecològica. Per això, per a solucionar i extirpar l'arrel de tots els problemes que ens colpegen, hem d'acabar amb el capitalisme, no transformar-lo o 'convertir-lo en ecològic'.

De fet, el discurs sobre la possibilitat de construir un capitalisme 'verd' és una autèntica utopia i desvia el centre del debat, focalitzant només en el consum responsable i la conscienciació individual, culpant a la societat de la dramàtica realitat mediambiental. Però la veritat és concreta: és totalment impossible solucionar la situació de risc que viu el nostre planeta sense enderrocar les relacions de producció capitalistes i sense planificar de forma democràtica l'economia. I per això no podem empassar-nos la campanya propagandística d'individus com Angela Merkel que tracten de sumar-se al carro de l'ecologisme per rentar-se la cara mentre defensen polítiques que li estenen una catifa vermella a les empreses responsables d'aquesta brutal contaminació perquè segueixin fent el que vulguin .

En molts països d'Europa els anomenats partits verds han tractat de presentar-se com una solució i una alternativa per frenar aquesta barbàrie ecològica. Però la veritat és que acceptant les regles del sistema és completament impossible fer marxa enrere a aquesta tragèdia i protegir el nostre planeta. Això s'ha posat de manifest de manera concreta en països com Alemanya o Irlanda, on aquests partits s'amaguen darrere del verd de la seva bandera per a defensar els interessos de l'establishment, aplicant mesures neoliberals de retallades, votant a favor dels plans d'austeritat de la troica contra la majoria social i, per descomptat, sense avançar ni un mil·límetre en la lluita contra el canvi climàtic.

Un altre món és possible... amb el socialisme

Des del passat mes de novembre, estem sent testimonis d'un aixecament del jovent a nivell internacional contra el canvi climàtic. Aquest moviment, que va posar damunt de la taula una vaga educativa europea per al 15 de març, és un reflex de la radicalització i l'ambient d'explosivitat que viu el jovent a nivell mundial i s'està convertint en una via d'expressió per a milers de joves per denunciar el carreró sense sortida que suposa el capitalisme, també respecte al medi ambient. Per això, des del Sindicat d'Estudiants contribuirem amb totes les nostres forces a aixecar una alternativa revolucionària enfront de tots aquells que pretenen confondre sobre els veritables motius i responsables de la situació que travessem: aquesta no és una rebel·lió contra "els adults" en general, ni en què demanem als "polítics", també en general, que reflexionin i prenguin mesures. Sabem de qui és la responsabilitat: dels grans propietaris i poders econòmics i dels governs còmplices, que donen via lliure a la fam voraç de diners d'aquests individus encara que signifiqui desforestar, intoxicar mars, utilitzar energies contaminants ... Són els mateixos que amb el mateix fi -fer encara més rics- apliquen polítiques de retallades i trepitgen els drets de les persones. Tampoc demanem a aquests polítics que reflexionin i rectifiquin. Pensar que PP, Cs o Vox puguin enfrontar-se a les grans multinacionals en defensa del planeta és simplement ridícul. Sabem que la resposta i la solució són al carrer i en la mobilització.

És fonamental aixecar un moviment de masses que defensi un ecologisme revolucionari i anticapitalista, que uneixi la lluita del jovent i la classe treballadora per una vida digna per a la majoria, amb un programa que plantegi la nacionalització immediata de les palanques principals de l'economia, de les grans elèctriques, que acabi amb l'energia nuclear, que faci realitat una xarxa de transport públic eficaç, ecològic i gratuït, que prohibeixi l'explotació capitalista dels nostres oceans i boscos, entre moltes altres mesures, per lluitar contra la contaminació i per un planeta sostenible. La lluita per la transformació socialista de la societat és més urgent que mai.

(1) Es calcula que el desert de Gobi (entre la Xina i Mongòlia) avança a una velocitat de 10.000 quilòmetres quadrats a l'any.

(2) El llac Txad ha perdut en mig segle prop del 85% de la seva superfície a causa de la sequera. Aquesta situació està generant fams i epidèmies que colpegen als 20 milions de persones que viuen en la seva conca.