Filòleg i historiador de 46 anys, porta exercint en la política des de 1991. Delegat de CCCO, ha ocupat el càrrec de regidor a l'Ajuntament de Villaverde del Rio fins que en 2011 la seva formació (IU) aconseguís la majoria absoluta. Ara dirigeix un consistori «en favor dels treballadors».
Iraia OIARZABAL | DONOSTIA
Sota la premissa que l'activitat d'un ajuntament ha de tenir com a objectiu atendre les necessitats dels ciutadans mantenint una relació directa amb el carrer, Santiago Jiménez dirigeix des de fa un any l'alcaldia de Villaverde del Rio. Aquesta setmana ha visitat Euskal Herria en el marc de l'Aste Iraultzailea organitzada a Tolosa i ha explicat les claus de la seva política d'organització obrera.
Quin és la situació actual de Villaverde del Rio?
Villaverde del Rio està situada a la comarca de la Vega del Guadalquivir, una comarca fèrtil que viu de l'agricultura. No té pràcticament indústria, i el que ha mantingut l'economia ha estat l'agricultura i la construcció. Aquesta última tenia un paper molt important i ara la situació és catastròfica.
A quant ascendeix la taxa d'atur?
No és excessivament superior a la de l'entorn. Estem entre el 22 i el 25% de la població. És la joventut la que més afectada s'està veient. Una joventut formada acadèmica i professionalment, però que no té expectatives de cap tipus. És una gran tragèdia, la generació més preparada de la història és la que no té res.
El seu Ajuntament aposta per una gestió participativa amb els treballadors com a base...
Nosaltres ja veníem utilitzant aquests mètodes abans d'arribar a l'alcaldia. El que hem fet ara és aplicar-ho des d'una institució. D'alguna manera, són els mètodes que ens han portat fins a on estem ara. Treballem en contacte directe amb els treballadors i amb els veïns intervenint en els seus problemes i defensant les seves reivindicacions.
Treballant braç a braç amb ells, hem creat les condicions per tenir una autoritat i una confiança per part dels treballadors. No entenem que calgui canviar els mètodes perquè estem en un ajuntament. L'activitat municipal gira entorn del carrer, no entorn del despatx o al saló de plens.
Com funciona dia a dia el seu Govern municipal?
Nosaltres convidem als veïns al fet que participin en les assemblees públiques on poden debatre i exposar els seus problemes. Són assemblees de debat però també de lluita, perquè hi ha vegades que es tracta d'organitzar un servei o de resoldre un problema, i altres vegades es tracta de reivindicar un dret.
Han dut a terme diferents accions com l'ocupació d'habitatges protegits la construcció dels quals està parada. Quins resultats han obtingut?
El pilar sagrat d'aquesta societat en la qual vivim, del capitalisme, és la propietat privada. Al moment en el qual passem aquesta línia, la resposta dels poders econòmics i polítics contra nosaltres va creixent. Per a ells la propietat privada és inalienable. Nosaltres creiem que ha de tenir alguna funció social. No és una estructura amb un valor econòmic que està condemnada a ser demolida. Nosaltres proposem un projecte per acabar aquests habitatges i oferir treball i habitatges als treballadors.
S'estan trobant amb molts obstacles per part d'altres poders institucionals?
És inevitable. Aquest tipus de polítiques són alternatives i l'ordre social no les admet perquè posen en qüestió els pilars en els quals es basa per mantenir el seu control. Aquí hi ha una classe dominant que té la propietat dels mitjans de producció. Hi ha gent que decideix que han de retallar el nostre salari, els nostres drets educatius i sanitaris, que hem de sacrificar-nos i sofrir. Els que manen no volen que els obrers s'organitzin amb mètodes democràtics.
Aquesta política va més enllà d'una resposta puntual a la crisi?
Nosaltres, de fet, en temps del boom econòmic manteníem tot això. Encara que parlessin de plena ocupació, les contradiccions capitalistes no són superades. Aquesta plena ocupació en quines condicions es va produir?. Ja ho hem vist, amb hipoteques impagables, amb salaris que creixien molt menys que els beneficis de l'empresa, amb unes condicions laborals molt dures... La classe treballadora, fins i tot en les millors condicions que li pot oferir el capital, no està exempta de contradiccions, opressió i malestar.
Creiem que és molt important conscienciar als treballadors també en èpoques de desenvolupament capitalista. Perquè no són més que l'avantsala del desastre en el qual ens trobem.
Estem davant un canvi de sistema?
Nosaltres lluitem per a això, el nostre punt de suport són els problemes concrets dels ciutadans, com pot ser l'atur o la reducció del salari. Intervenim en la lluita sobre qüestions concretes. Però també cal elevar el nivell. No solament cal lluitar a la fàbrica; hem d'organitzar-nos per lluitar per canviar la societat i el sistema que desestabilitza l'ordre mundial. Aquests irresponsables no poden seguir mantenint el control de la societat. No podem estar en mans d'aquests criminals.
Quin és la seva proposta?
Proposem un altre ordre social. Els elements de producció, la terra, l'energia i la riquesa que han generat els treballadors han d'estar en mans públiques. Això vol dir que ha de comptar amb la participació dels treballadors, no que uns reformistes il·lustrats dirigeixin d'una forma jeràrquica una nova societat.
Per exemple, la banca ha de ser nacionalitzada i la mateixa activitat de crèdit es pot mantenir sota propietat de l'Estat, sota el control públic i sobretot, sota el control dels treballadors. Ja no hi hauria una burgesia dominant que utilitza aquests recursos meravellosos per al seu propi benefici, per especular, per invertir en les hipoteques subprime o per endeutar als treballadors amb hipoteques impagables. Totes aquestes pràctiques mafioses a les quals estem acostumats han de desaparèixer.
