La manifestació estava convocada per la Plataforma per l'ensenyament públic de la qual formen part els sindicats de classe STE-PV, UGT i CCOO, conjuntament amb FAPA-València, així com el Sindicat d’Estudiants.
Amb més de 100.000 persones a València i 40.000 a Alacant, aquesta es convertia en una de les majors manifestacions que a el País Valencià hi ha hagut en defensa de l'educació pública, recordant a les manifestacions d'octubre i novembre de l'any 2008. Fet que no va ocórrer a Castelló doncs no va haver-hi una convocatòria de manifestació per part de les organitzacions sindicals STE-PV, UGT i CCOO, limitant la participació de desenes de milers de persones més.
A València, una hora abans de la manifestació els carrers dels voltants del punt d'inici estaven plenes de gent, els mitjans de transport es veien col·lapsats per milers de persones que venien de pràcticament tots els punts de la província, organitzats per col·legis públics i instituts, centenars de pancartes poblaven els carrers. Conforme es va apropant l'hora del començament, des de la plaça Sant Agustí fins a l'estació del Nord quedava col·lapsat, fins al punt que la manifestació no va començar a moure's fins a ben entrades les 19 hores. La massivitat era tal que quan la capçalera de la manifestació arribava a la plaça de la Verge, el lloc on concloïa, a la plaça de Sant Agustí encara romanien milers de persones esperant iniciar el pas.
L'ambient durant tota la manifestació va ser de moltíssima força , gairebé dos quilòmetres del centre de la ciutat presos per desenes de milers de persones de totes les edats i altres centenars de pancartes en defensa de l'educació pública i contra els atacs de la dreta. Els companys del Sindicat d'Estudiants vam intervenir amb un full, defensant la idea que fa falta un pla de lluita contundent amb jornades de vaga en l'ensenyament i la resta dels sectors públics.
En aquesta mateixa setmana, durant els dies 16, 17 i 18 es van celebrar més d'una desena d'assemblees de professors a les principals comarques de Castelló, Alacant i València. Les assemblees van tenir molt bona assistència i en elles molts docents representaven al claustre del seu centre portant propostes i opinions per a la lluita, hi ha una situació d'efervescència als centres. Tot això va ajudar de forma molt positiva al fet que la manifestació estigués ben preparada i que fos un èxit rotund. En algunes d'aquestes assemblees es va discutir sobre la idea de la vaga i en aquests casos les opinions que estaven a favor creien que si hi havia una vaga havia de ser contundent, que no podia ser d'un sol dia.
Dijous que ve dia 26 de gener hi haurà una altra manifestació, aquesta vegada de tot el sector públic i que segurament tornarà a ser tan massiva com la del passat dissabte. Aquesta serà una oportunitat més per fer una demostració de força i aglutinar als sectors més conscients dels treballadors del sector públic, amb l'objectiu de llançar un pla de mobilitzacions i vagues contundent, que concentri totes les ganes de lluita que té el conjunt de la classe treballadora del País Valencià per frenar en sec tots els atacs.
Per un pla de vagues i mobilitzacions en tot el sector el públic!
Si hi ha diners, els tenen els banquers!!
