Publiquem l'article de Ted Grant, publicat el 1966, titulat:"Connolly i la insurrecció de Pasqua de 1916" per primer cop traduït al català. Ted Grant fa un repàs a les idees més destacades de Connolly i ret homenatge al gran dirigent obrer internacionalista irlandès.

El 17 d'abril de 1916 l'exèrcit Ciutadà Irlandès, al costat dels Voluntaris Irlandesos, es van aixecar en armes contra el poderós Imperi Britànic per donar un fort cop a favor de la llibertat d'Irlanda i crear una República Irlandesa. La seva lluita per la llibertat va tenir un ressò a tot el món i va precedir la primera Revolució Russa en gairebé un any.

El brou de cultiu per a la rebel·lió eren els segles d'opressió nacional soferts pel poble irlandès en benefici dels terratinents i capitalistes britànics. Aquests havien comptat amb el suport dels terratinents i capitalistes irlandesos, i amb el de la jerarquia catòlica, que estaven vinculats per llaços d'interès als imperialistes, i s'hi van unir per por dels obrers i camperols irlandesos.

És impossible comprendre l'aixecament de Setmana Santa sense entendre les idees del seu dirigent, James Connolly, el qual es considerava un marxista i es basava en les idees de l'internacionalisme i de la lluita de classes. Igual com MacLean a la Gran Bretanya, Lenin i Trotsky, Liebknecht i Luxemburg i altres internacionalistes, Connolly va presenciar amb horror la traïció dels dirigents del moviment obrer a tots els països quan van recolzar la guerra imperialista. En relació amb la traïció de la Segona Internacional, Connolly va declarar al seu diari La República Obrera: "Si aquests homes han de morir, no seria millor que morissin al seu propi país lluitant per la llibertat de la seva classe i per l'abolició de la guerra, que no anar a països estrangers i morir assassinant i assassinats pels seus germans perquè els tirans i explotadors puguin viure? "

Protestant contra el suport del TUC britànic a la guerra, Connolly va escriure: Hi va "haver un temps en què la veu unànime del Congrés va declarar que la classe obrera no tenia cap altre enemic que la classe capitalista i la del seu propi país en primer lloc! " Connolly defensava la llibertat nacional com un pas cap a la República Socialista irlandesa. Però mentre que avui els estalinistes i els reformistes -50 anys després de 1916- encara murmuren en termes políticament incoherents sobre la necessitat de la revolució nacional contra “l'imperialisme", Connolly era particularment clar sobre la qüestió de classe que era la base del problema Irlandès. Sense estar en contacte directe amb Lenin i Trotsky, va adoptar una actitud similar. "La causa obrera és la causa d'Irlanda, i la causa d'Irlanda és la causa obrera", escrivia. "No es poden separar. Irlanda busca la llibertat. Els obrers busquen que una Irlanda lliure sigui l'única propietària de la seva pròpia destinació, la propietària suprema de totes les coses materials en i sota de la seva terra".

Connolly no tenia il·lusions en els capitalistes de cap país, i menys en els d'Irlanda. Sobre el capitalisme internacional va escriure: "Si veiem com una petita secció de la classe posseïdora està disposada a començar una guerra, a vessar oceans de sang i gastar milions, només per mantenir intacta una petita porció dels seus privilegis, com podem esperar que el conjunt de la classe posseïdora s'abstingui d'utilitzar les mateixes armes i se sotmeti pacíficament quan li exigim que ens lliuri per sempre tots els seus privilegis? ".

Els capitalistes irlandesos

I sobre els capitalistes irlandesos: "Per tant, com més m'agrada la tradició nacional, la literatura, la llengua, més fermament convençuda estic de la meva oposició a la classe capitalista que en el seu inhumà afany de poder i or trituraria les nacions com en un morter". I de nou: "Som per una Irlanda per als irlandesos. Però, qui són els irlandesos? No l'amo rendista posseïdor de suburbis, no el capitalista suós triturador de beneficis, no el pulcre advocat untat, no el prostituït home de la premsa -els mentiders a sou de l'enemic. (...) No són aquests els irlandesos dels que depèn el futur. No són aquests, sinó la classe obrera irlandesa, l'única base sòlida sobre la qual es pot alçar una nació lliure."

Escrivint sobre la necessitat d'una insurrecció irlandesa per expulsar l'imperialisme britànic, va escriure en relació ala Primera Guerra Mundial: "Començant així, Irlanda pot ser que encara encengui la torxa d'una conflagració europea que no s'apagarà fins que l'últim tron i els últims bons i obligacions capitalistes s'hagin consumit a la pira funerària de l'últim militarista".

Com a resposta a la demanda de conscripció (allistament obligatori dels soldats, és a dir servei militar obligatori) que havia estat imposat a la Gran Bretanya i que era recolzat pels capitalistes irlandesos també per a Irlanda, on els empresaris estaven pressionant per forçar els treballadors irlandesos a presentar-se voluntaris, Connolly va escriure: "Volem i hem de tenir conscripció econòmica a Irlanda per a Irlanda. No a la conscripció dels homes per gana per obligar-los a lluitar pel poder que els nega el dret al seu propi país, sinó la conscripció per part d'una nació irlandesa de tots els recursos de la nació -la seva terra, els seus ferrocarrils, els seus canals, els seus tallers, els seus molls, les seves mines, les seves muntanyes, els seus rius i corrents, les seves fàbriques i maquinària, els seus cavalls, el seu bestiar, i els seus homes i dones-, tots cooperant junts sota una direcció comuna que els agrupi de tal manera que Irlanda pugui viure i alimentar amb el seu fruit abundant al major número de la gent més lliure que mai no hagi conegut".

També mirava des d'un punt de vista de crítica de classe als empresaris que s'oposaven a la conscripció: "Si aquí i allà trobem per casualitat un empresari dels que ens van combatre el 1913 (el Gran Tancament Patronal de Dublín en el qual els empresaris van tractar de destruir l'organització sindical, però van ser derrotats en això per la solidaritat dels treballadors irlandesos i també dels seus companys britànics) que estigui d'acord amb la nostra política nacional el 1915, no és perquè s'hagi convertit o perquè aquest estigui avergonyit de la utilització injusta dels seus poders, sinó simplement perquè no veu en la conscripció econòmica els beneficis que esperava veure en negar als seus seguidors el dret d'organitzar-se per si mateixos el 1913".

Responent a les objeccions que es feien al ferm posicionament de classe que ell defensava va declarar: " Pensem que és incorrecte que l'empresari defensi els seus interessos? No. Però tampoc no ens fem il·lusions sobre quines són les seves motivacions. De la mateixa manera nosaltres prenem partit per la nostra classe, obertament pels nostres interessos de classe, però convençuts que aquests interessos són els interessos més elevats de la raça."

Aquesta és la llum sota la qual s'ha d'examinar l'aixecament de 1916. Com conseqüència de les lluites del passat, Connolly, que era el secretari general del Sindicat de Treballadors General i del Transport d'Irlanda (ITGWU), havia organitzat l'Exèrcit Ciutadà amb l'objectiu de defensar-se contra els atacs dels capitalistes i la policia i preparar la lluita contra l'imperialisme britànic. L’Exèrcit Ciutadà tenia una composició gairebé exclusivament obrera: estibadors, obrers del transport, de la construcció, impressors i altres sectors de la classe obrera de Dublín nodrien les seves files.

Va ser amb aquesta força i en aliança amb els Voluntaris Irlandesos, més de classe mitjana, amb què Connolly va preparar l'Aixecament. No tenia cap il·lusió sobre el seu èxit immediat. Segons William O'Brien, el dia de la insurrecció Connolly li va dir: "Serem massacrats. " Ell li va dir: " Tenim alguna possibilitat d'èxit? " i Connolly va respondre: "Cap en absolut".

La Vaga General

Connolly comprenia que la tradició i l'exemple creats serien immortals i establirien les bases per a la futura llibertat i la futura República Socialista Irlandesa. En això rau la seva grandesa. Quina diferència amb els covards i traïdors dirigents estalinistes i socialdemòcrates alemanys, que malgrat tenir tres milions de treballadors armats recolzant-los, i amb la simpatia i el suport de la immensa majoria de la classe obrera alemanya disposada a lluitar fins a la mort, van capitular davant de Hitler sense disparar un sol tret!

Una cop dit això, és necessari veure no només la grandesa de Connolly -heroi dels treballadors irlandesos i un dels mes grans fills de la classe obrera de parla anglesa- i els efectes de la insurrecció en preparar l'expulsió, almenys en el sud d'Irlanda de la dominació directa de l'imperialisme britànic, sinó també els seus errors.

No hi va haver cap intent de convocar una vaga general que hagués paralitzat a l'exèrcit britànic. No hi va haver una autèntica organització i preparació de la lluita armada. No es va fer propaganda entre les tropes britàniques per guanyar el seu suport i simpatia. Els dirigents de classe mitjana dels Voluntaris Irlandesos estaven dividits. Un dels dirigents, Éoin MacNeill va revocar ordres per a la "mobilització" i per a "maniobres" i en la confusió només part dels Voluntaris es va unir a l'Exèrcit Ciutadà Irlandès en la insurrecció. Així, en l'últim minut, la insurrecció va ser traïda per la vacil·lació dels dirigents de les capes mitges, com han traït tantes vegades en la història d'Irlanda i en la història d'altres països.

Les tropes d'ocupació britàniques van suprimir la insurrecció i van executar salvatgement els seus dirigents, inclòs el seu líder, James Connolly, que ja estava greument ferit. Connolly va ser assassinat però, en última instància, l'imperialisme britànic va sofrir una derrota.

Avui en dia tots els sectors de la societat irlandesa als 26 comtats hipòcritament recolzen “l’immortal heroisme de Connolly". Els capitalistes irlandesos pretenen retre-li honors. Connolly els hagués escopit a la cara amb menyspreu. Els va combatre sempre, des que es va fer un home, en interès dels obrers irlandesos i del socialisme internacional. Però el seu menyspreu major l'hagués reservat per a aquells que en el moviment obrer, inclòs els dirigents del Partit Laborista, de l'anomenat Partit Comunista i de les diverses sectes que diuen parlar en nom dels treballadors irlandesos, 50 anys després de la Setmana Santa de 1916, no han comprès que la unitat dels treballadors irlandesos del Nord i del Sud només es pot aconseguir portant la lluita sobre una base de classe per una República Socialista Irlandesa, en unitat indissoluble amb els treballadors britànics en la seva lluita per una República Socialista Democràtica Britànica.

Londres, abril de 1966