Hi ha hagut grans mobilitzacions a Escòcia en solidaritat amb el moviment a Catalunya, particularment entre el jovent i els treballadors involucrats en la campanya pel SÍ durant el 2014. Molts estan indignats per les mesures repressives de l'Estat Espanyol i també inspirats per la mobilització massiva de treballadors catalans i del jovent en les vagues generals i mobilitzacions. La declaració d'independència de Puigdemont i el Govern català -pressionada des de baix pel moviment de masses- també ha provocat una reflexió sobre quina ha estat la resposta del govern escocès al respecte.
Tot i que la direcció del SNP (Partit Nacionalista Escocès) ha expressat correctament la seva solidaritat amb els presos polítics a Catalunya en resolucions del Parlament Escocès i d'Ajuntaments, ha condemnat la repressió de l'Estat i ha declarat que el poble català té dret a decidir el seu propi futur, el Govern escocès liderat pel SNP no ha reconegut a Catalunya com una república independent. Això malgrat que 22 diputats de l'SNP signessin una moció a aquest efecte.
L'última declaració del Govern escocès del 28 d'octubre diu: "Entenem i respectem la posició del Govern català. Mentre Espanya té el dret a oposar-se a la independència, el poble català ha de tenir la capacitat de determinar el seu futur. La declaració d'independència d'avui es dóna després del rebuig a molts intents de diàleg. Ara, més que mai, la prioritat de tots aquells que es consideren amics i aliats d'Espanya ha de ser encoratjar un procés de diàleg per trobar una sortida que respecti la democràcia i el principi de legalitat. La imposició del domini directe no pot ser la solució i hauria de ser una preocupació per als demòcrates de tot arreu. La Unió Europea té la responsabilitat política i moral de donar suport al diàleg per identificar com resoldre la situació de manera pacífica i democràtica."
La UE dóna suport a Rajoy i al PP
Mentre l’SNP reclama a la UE una intervenció per defensar els drets democràtics dels catalans, no hi ha hagut una condemna per part de la direcció de l'SNP a la postura real defensada per l'establishment de la UE: donar suport a la repressió del l’Estat espanyol. Diverses declaracions de la UE han exposat la seva posició pro-Rajoy. "Això és un assumpte intern d'Espanya que caldrà abordar dins de la línia constitucional de l'ordre espanyol", "Si un referèndum fos organitzat d'acord amb la Constitució Espanyola això significaria que el territori sortint es trobaria a si mateix fora de la Unió Europea ","Més enllà dels aspectes purament legals d'aquest assumpte, la Comissió creu que aquests són moments per a la unitat i l'estabilitat, no per divisions i fragmentació ".
Per descomptat, aquesta és la mateixa UE que la direcció de l'SNP ha defensat com una alternativa progressista i democràtica a les institucions de l'Estat Britànic. Una Unió Europea en la qual l'SNP vol quedar-se a tota costa després de la votació del Brexit del 2016. La crisi catalana ha exposat també a la UE com un club de caps autoritaris i repressius davant els ulls de molts defensors de la independència a Escòcia, i ha demostrat que era correcta la campanya del Socialist Party d'Escòcia defensant una sortida socialista de la UE.
La posició de la direcció de l'SNP sobre Catalunya pot portar a una desil·lusió entre el jovent i els treballadors més radicalitzats. Les declaracions de Sturgeon i els líders del SNP ni tan sols han plantejat la necessitat de donar suport a la vaga general i les mobilitzacions de masses a Catalunya, vagues que han involucrat a milions de persones (la més gran el dia 3 d’Octubre) i vagues estudiantils on han participat desenes de milers de joves. Les organitzacions germanes del Socialist Party (Scotland) a Catalunya, Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants, han jugat un paper important en aquestes mobilitzacions.
La reticència de l'SNP a l'hora de reconèixer la independència de Catalunya es deu al potencial revolucionari d'un moviment que amenaça al sistema capitalista. Puigdemont i el Govern català van vacil·lar en la qüestió d'una declaració d'independència i van ser forçats per la repressió de Madrid, l'aplicació de l'article 155 i els empresonaments, però també i, fonamentalment, per la pressió del moviment de masses que amenaçava el poder dels capitalistes catalans i el seu propi.
Ràbia
La mateixa convocatòria del referèndum va ser un intent de desviar la pressió i malestar creixent contra el govern de Puigdemont per portar endavant les mateixes polítiques d'austeritat que el govern central de l'Estat Espanyol. Els líders del SNP han vist el potencial i la "independència" proclamada per un moviment de masses que lluita contra l'austeritat a Catalunya i que desafia el capitalisme, i s'identifiquen més amb els interessos del capitalisme de la UE i l'Estat Espanyol que amb els treballadors i el jovent que lluita per alliberar-se dels salaris de misèria, els desnonaments i l’atur.
Això reflecteix les polítiques pro-capitalistes de la direcció de l'SNP, que ha volgut mantenir una relació cordial amb la classe capitalista britànica, fins i tot sota una suposada Escòcia independent. Un escenari així a Catalunya i l'Estat Espanyol és radicalment diferent, com hem explicat. Mentre que la classe dominant britànica va arribar a un acord per dur a terme el referèndum a Escòcia reflectint una tradició de cedir fins a cert punt per alleujar pressions, la classe capitalista espanyola, contenint encara elements franquistes i enfrontant-se al perill de la separació d’un dels territoris de l'Estat de major importància econòmica, ha decidit reprimir i després trobar-se amb les conseqüències polítiques.
La forma en què la direcció de l'SNP va abordar el referèndum de la independència del 2014 té una relació directa amb la seva postura davant els esdeveniments a Catalunya avui. A quinze dies del referèndum, les enquestes mostraven un suport al SÍ del 51%. Aleshores es va posar en marxa la campanya mediàtica de la por, impulsada per la classe capitalista a través dels caps en els llocs de treball i també internacionalment incloent les institucions de la UE. Els principals bancs i institucions financeres d'Escòcia com el RBS i Standard Life van amenaçar amb marxar i els titulars de tots els principals diaris advertien del col·lapse econòmic si guanyava el SÍ.
Però la direcció del SNP no va ser capaç de respondre a aquesta campanya, reflectint la seva posició pro-capitalista. Això va provocar una gran inseguretat entre una capa de la classe treballadora escocesa sobre la viabilitat d'una independència capitalista. Com va explicar el Socialist Party escocès, l'única resposta al xantatge de les grans empreses era la reivindicació de la nacionalització dels bancs i les grans indústries en una Escòcia socialista independent.
Una victòria del SÍ a Escòcia hagués provocat una crisi per a la classe dominant britànica i els capitalistes internacionalment. El govern de l'SNP també s'hagués vist enfrontat a les aspiracions que el referèndum havia despertat entre els treballadors i el jovent. La seva agenda pro-capitalista en una Escòcia independent hagués entrat en conflicte amb un moviment de masses a favor de l'esquerra radical i les reivindicacions contra l'austeritat.
Un segon referèndum a Escòcia?
La classe dominant britànica, havent extret les lliçons del 2014, lluitarà contundentment contra un altre referèndum a Escòcia. Però la qüestió que ara està sobre la taula és: l'SNP buscaria confrontació si Westminster s'oposés a un segon referèndum i alhora hi ha un suport massiu al mateix a Escòcia? El suport a un referèndum a Escòcia ha minvat darrerament. Nicola Sturgeon (primera ministra del parlament escocès) ha aparcat els plans per a un segon referèndum, almenys a curt termini. Això està lligat al rebuig i sentiment de traïció que sectors significatius dels treballadors i el jovent estan desenvolupant davant de les polítiques de l'SNP en benefici de les grans empreses.
Podem veure els paral·lelismes entre l'errònia estratègia mantinguda per molts dels socialistes d'esquerres que defensaven la independència a Escòcia - que des del 2014 han actuat en gran part donant una cobertura d'esquerres a l'SNP i les seves retallades - i la situació actual a Catalunya. L'esquerra radical independentista - la CUP - participava d'un pacte parlamentari amb el PDeCAT i Puigdemont. Tot i així el govern de Puigdemont va dur a terme mesures d'austeritat salvatges, les quals van ser recolzades en la pràctica per la CUP.
Esquerra Revolucionària a Catalunya i a tot l’Estat espanyol fa una crida a la construcció d'un front de masses d'esquerres a Catalunya amb la classe treballadora i el jovent, els sindicats, els sindicats estudiantils, la CUP, els CDRs i altres forces de l'esquerra anticapitalista: separar-se dels partits capitalistes catalans i lluitar per una república socialista.
A Catalunya i a Escòcia la lluita pel dret a l’autodeterminació per a la classe treballadora i el jovent ha de ser independent de les organitzacions que desitgen mantenir el fallit sistema capitalista, aquesta és la lliçó central del 2014 i de l'actual rebel·lió a Catalunya. L'actual exili de Puigdemont, el Govern duent a terme polítiques d'austeritat o la determinació de l'SNP per implementar les retallades dels Tories ens demostra que no podem esperar res ni confiar en els líders capitalistes per arribar a la "independència".
També és la lliçó de la Revolució Russa fa 100 anys, on una "presó de nacions" va ser alliberada pels bolxevics que van acabar amb el capitalisme i els terratinents, i que van implementar el dret a l’autodeterminació. Avui, a Escòcia i a Catalunya, vol dir lluitar per una Escòcia socialista independent i una república socialista catalana, però com a part de la lluita per una confederació europea socialista voluntària i en igualtat i per un món socialista.
