El sionisme genocida i els seus còmplices occidentals ara maten de fam el poble palestí

La barbàrie genocida del sionisme continua sense treva, i ara més de mig milió de palestins a Gaza s'enfronten a una fam atroç amb la infància com a víctima immediata. El 80% dels afectats a nivell mundial per la fase 5 de fam, la màxima, són actualment palestins. Israel utilitza la fam com a arma de guerra, amb el ple suport d'EUA i la UE.

Malgrat les hipòcrites deliberacions del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU per decidir si hi ha o no genocidi, o sobre si s'estan cometent o no crims de guerra, les evidències no deixen lloc a dubtes. L'últim exemple, l'atroç massacre perpetrada pels soldats sionistes a la Ciutat de Gaza, disparant a una multitud de gent que buscava desesperadament un sac de farina per poder alimentar-se. Cent morts.

Solidaritat internacionalista

El genocidi és un fet. No hi ha discussió possible. El Tribunal Internacional de Justícia ho sap, EUA i la UE ho saben, els Governs àrabs ho saben, i la comunitat internacional ho sap. Però només pronuncien discursos plens de xerrameca barata, de justificacions vomitives, demanant amb la boca petita a Netanyahu que es contingui una mica i massacri a la població palestina però seguint una suposada llei humanitària internacional que no existeix.

Quin descens a la barbàrie i a la justificació de la barbàrie. Perquè alhora que intenten enganyar l'opinió pública mundial, continuen assortint massivament d'armes el règim sionista, continuen fent-hi negocis i alimentant la seva enorme indústria de guerra, gairebé el 20% de totes les seves exportacions [1], i mantenen tots els llaços econòmics i diplomàtics.

El genocidi del poble palestí és una condemna sense pal·liatius de la classe dominant occidental i la seva democràcia podrida. Però alhora ha posat de nou sobre la taula el poder dels oprimits per escombrar-la de la faç de la Terra. El moviment de solidaritat amb Gaza, amb milions als carrers a tot el món, continua combatent amb força els sionistes i els seus còmplices.

El cap de setmana del 2 i 3 de març a Nova York, Washington, Los Angeles i més de 100 ciutats nord-americanes; a Londres, Manchester i desenes de ciutats del Regne Unit; a Toronto, Berlín, Viena, Pisa, Rabat, El Caire o l'Havana. Més de 200 ciutats a tot el món. I el cap de setmana anterior, 24 i 25 de febrer, a més de 100 ciutats de l'Estat espanyol, contra Netanyahu i la complicitat del Govern de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz.

Aquesta pressió des de baix amb mobilitzacions de masses, bloquejant empreses i ports des d'on surt el material militar cap a Israel o realitzant accions davant multinacionals occidentals que fan lucratius negocis amb l'apartheid israelià, és el que està darrere de les llàgrimes de cocodril de Borrell, o de la patètica demagògia de Biden i el seu Govern, i ara de Pedro Sánchez, plantejant com a alternativa al bloqueig israelià el llançament de packs d'ajuda humanitària mitjançant paracaigudes. Mentrestant, centenars de camions romanen bloquejats a la frontera egípcia al costat de Rafah, a escassos metres de la fam, deixant que es podreixin tones d'aliments.

L'infern és aquí gràcies als EUA i Europa

El Govern supremacista, colonialista i ultradretà de Netanyahu, amb la col·laboració i l’aplaudiment d'aquesta oposició suposadament laica i "moderada", ha arrasat la Franja de Gaza causant prop de 40.000 morts, 25.000 d'ells dones i nens, segons reconeix ja el mateix Govern nord-americà. Una barbàrie que amenaça de fer un nou salt amb la invasió de Rafah, on s’amunteguen 1,5 milions de palestins en condicions infrahumanes. Les xifres, amb 127 nens palestins assassinats al dia davant els 118 assassinats diàriament a Auschwitz, resulten esgarrifosos. "Si hi ha un infern a la terra, és el nord de Gaza", va assenyalar Jens Laerke, portaveu de l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU.

A Cisjordània continua l'ofensiva de l'exèrcit israelià i de les falanges feixistes de colons. Prop de 500 morts des del 7 d'octubre. La pitjor xifra en dècades. Però la barbàrie sionista busca sobrepassar les fronteres palestines, amb bombardejos brutals sobre el Líban, atacant la població civil i amenaçant amb escalar el conflicte, envair el sud del Líban i reduir Beirut a cendres.

Tot això és possible gràcies al suport econòmic, logístic i militar del Govern Biden i dels demòcrates, i la connivència dels Governs europeus, ja siguin conservadors o "socialistes".

Washington ha entregat 14.000 milions de dòlars a Netanyahu i pretenen entregar-li altres 14.000, gairebé la meitat dels 69.000 milions que el Banc d'Israel ha calculat que costarà el conflicte en el període 2023-2025, i continuen activant tota la seva diplomàcia al Consell de Seguretat de l'ONU per vetar qualsevol resolució de condemna contra el règim sionista o que reclami un alto el foc immediat.

Aquest és el rostre de la "democràcia" imperialista nord-americana. Biden i els demòcrates actuen sense dissimular, amb els mateixos mètodes bàrbars de Trump i del Partit Republicà, i com sempre van actuar els seus predecessors al Vietnam, Corea, El Salvador, Nicaragua o Indonèsia.

El mateix podem dir de la UE, dels Governs europeus i de les cíniques llàgrimes de cocodril de Borrell o Pedro Sánchez. Ens diuen que és terrible el que està ocorrent. Com si amb ells no anés la cosa! Però la UE, que té un acord preferent de lliure comerç amb Israel, és el seu principal soci acaparant el 25,6% de les seves exportacions i el 31,9% de les seves importacions.

Si la UE i els Governs del vell continent trenquessin tota relació econòmica amb Israel, bloquejant importacions i exportacions, el subministrament i compra d'armament o energia, bloquejant els seus comptes a Londres, París i Berlín, llavors l'economia israeliana s'enfonsaria sense remei i l'esforç bèl·lic acabaria col·lapsant. Però òbviament això no succeirà, és utòpic pensar que una cosa similar pugui passar tret que un aixecament popular amenaci les burgesies occidentals.

Per això cal ser clars: lluitar contra el genocidi a Gaza és combatre contra la burgesia nord-americana, alemanya, britànica, francesa o espanyola, contra els seus Governs titelles. L'enemic del poble palestí no només és a Tel Aviv, és aquí, dins dels nostres països. L'enemic també és a casa.

El desafiament per a l'esquerra militant palestina i mundial

També hem d'assenyalar que l'altre bloc imperialista liderat per la Xina i Rússia no està movent forces per evitar aquesta massacre. Podrien imposar un embargament de petroli i gas, o trencar unes relacions econòmiques que causaria greus problemes a l'economia israeliana i a la seva indústria militar. Però no ho fan, i la raó és òbvia: el règim de Beijing té lucratius negocis a Orient Mitjà, amb les dictadures àrabs i també amb Israel, i no vol esguerrar-los. El patiment del poble palestí els importa ben poc en comparació a les seves pròsperes relacions econòmiques.

Gaza ofereix una valuosa lliçó per a tots aquells que continuen considerant que l'alliberament nacional dependrà de l'aliança estratègica amb Governs o bandits imperialistes.

En aquesta batalla, el poble palestí, com tots els pobles oprimits i colonitzats, té el dret i l'obligació de prendre les armes contra el seu opressor. Però la lluita armada ha de ser guiada per una política revolucionària i conseqüent, no per l'integrisme religiós ni per maniobres de subordinació a potències reaccionàries com l'Iran dels mul·làs.

La dura opressió de classe i nacional que pateix el poble palestí, la neteja ètnica i el genocidi a què fa front, només podrà aturar-se mitjançant la més contundent mobilització de masses, la vaga general i la insurrecció, amb un programa de classe, internacionalista, que aixequi la bandera de la revolució socialista davant la barbàrie capitalista i imperialista. L'exemple de la Intifada va marcar el camí.

L'esquerra combatent de Palestina i l'esquerra revolucionària del món té davant seu un desafiament estratègic extraordinari. Després del fracàs dels Acords d'Oslo, després del fiasco de la política de l'ANP i la seva subordinació a l'imperialisme occidental i del carreró sense sortida que suposa la política burgesa i integrista de Hamàs, cal tornar als mètodes de lluita i el programa del socialisme, de la unitat de classe de tots els oprimits per sobre de diferències ètniques, religioses o nacionals.

Escombrar el capitalisme a Orient Mitjà i derrocar l'Estat sionista és la condició per conquerir una Palestina lliure.

Notes


[1] Les exportacions de defensa van assolir el 2021 el seu rècord amb 11.800 milions de dòlars, el 18,78% de les exportacions totals aquell any. D'altra banda, es calcula que el 10% de la població activa israeliana treballa per a la indústria armamentista.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01