El món contempla amb horror la violència perpetrada per l'Estat israelí contra els palestins a Gaza. Només el 14 de Maig van ser assassinats 14 manifestants durant les protestes contra el trasllat de l'ambaixada dels EUA de Tel Aviv a Jerusalem.El món contempla amb horror la violència perpetrada per l'Estat israelí contra els palestins a Gaza. Només el 14 de Maig van ser assassinats 14 manifestants durant les protestes contra el trasllat de l'ambaixada dels EUA de Tel Aviv a Jerusalem.

En el moment d’escriure aquest article el 15 de Maig, estan tenint lloc més manifestacions coincidint amb el Nakba (catàstrofe) palestí, l'expulsió forçada, fa ara setenta anys, de més de 750.000 palestins dels seus habitatges per a fundar l'Estat d'Israel.

El trasllat de l'ambaixada nord-americana és només un dels molts moviments provocadors de Trump a l'Orient Mitjà, on s’intensifiquen les tensions en diferents fronts.

La cancel·lació unilateral per part del president nord-americà de l'acord nuclear amb Iran, ha immers l'Orient Mitjà en una greu crisi. Igual que un piròman, està afegint benzina a una situació ja inflamada, amb Síria i els països veïns ja devastats per una guerra que ja ha durat més que la Primera Guerra Mundial.

Al seu pas han esclatat noves guerres i conflictes en diversos fronts. En primer lloc, hi ha els recents atacs israelians amb míssils sobre forces iranianes a Síria que podrien presagiar una nova guerra, inicialment entre Israel i l'Iran/Síria però que possiblement portaria a una nova conflagració regional generalitzada, que a més podria també tenir un important impacte a Europa amb una nova onada de refugiats buscant la seguretat del continent, a més de poder provocar una intensificació dels atacs terroristes que podrien afectar els propis EUA.

Trump suposa que trencant l'actual acord acabarà amb l'amenaça que l'Iran "adquireixi en algun moment armes nuclears". No obstant això, el resultat podria ser el contrari, és a dir, la futura adquisició d'armes nuclears per part de l'Iran i els altres països, com el cas de l'Aràbia Saudita, en resposta a aquesta situació.

The Guardian escrivia: "Les invectives de Trump es basen en afirmacions que reforcen els prejudicis però que no es basen en la veritat." Aquest diari refuta totalment la pretensió que l'Iran estava "a punt d'adquirir les armes més perilloses del món".

L'acord permetia a l'Iran continuar enriquint urani, però "no permetia [tampoc podia] que tècnicament fos capaç d'utilitzar aquest procés per fabricar urani per a armes". A més, segons l'acord, l'Iran no podia reprocessar el plutoni com una "via alternativa a la bomba nuclear". The Guardian concloïa que el discurs de Trump estava "allunyat de la veritat", una manera educada de dir que era un enfilall de mentides.

Aquest últim exemple de l'arrogància autoritària de Trump representant a l'imperialisme nord-americà va estar precedida per un gir encara més gran a la dreta del seu govern amb la inclusió del director de la CIA, Mike Pompeo, com a secretari d'Estat i particularment amb la del "guerrer de la Guerra Freda ", el que va ser membre de l'administració de George W, Bush, John Bolton, com a assessor de seguretat nacional. Bolton és un ultraconservador que va jugar un paper prominent i desastrós en la invasió de l'Iraq. La seva proposta de bombardejar Teheran era massa fins i tot perquè Bush la contemplés!

L'any 2000 Bolton va dir: "Si hagués de refer avui el Consell de Seguretat de l'ONU tindria un únic membre permanent (EUA) perquè aquest és el reflex real de la distribució de poder en el món". Els EUA, a través de Bolton, estan preparats per sotmetre a la resta del món a les "quotes", com demostra la guerra econòmica comercial de Trump contra les seves potències rivals. Això, al seu torn, amenaça de donar curs a l’"ull per ull" i a una guerra comercial generalitzada. A més, les repercussions de l'acció militar poden tenir conseqüències econòmiques encara més negatives.

La trastornada política exterior de Bolton va més enllà fins i tot de la política de l’"Amèrica primer" de Trump. Bolton advoca realment per la política d’"Amèrica només", un retorn al unilateralisme nord-americà que va ser desautoritzat pel fracàs de les guerres prèvies a l'Afganistan i l'Iraq.

Els EUA es van trobar amb una resistència ferotge a tot el món, que va tenir efecte en alguns Governs com el d'Alemanya i el de França que es van veure obligats a oposar-se als EUA. Però Trump està disposat a ignorar al president francès Macron, les súpliques humiliants del qual a Washington no van agradar molt a França, en el mateix moment en què els seus índexs de popularitat s'ensorren.

Tots han estat ignorats, la cancellera Merkel a Alemanya, el líder conservador britànic, Boris Johnson, fins i tot els crits de 'crítica' que van sortir de Theresa May, de la primera ministra britànica.

Canvi de règim a Teheran

L'objectiu últim de Trump i Bolton és el canvi de règim a Teheran, no a través de la intervenció militar, sinó mitjançant sancions salvatges que portin a un nou govern.

Fins i tot el grapat de generals que hi ha a l'administració Trump, com el secretari de defensa, el general Mattis, que intenta influir per a moderar a Trump, s'oposa a aquesta estratègia que podria tenir "conseqüències imprevistes" per als EUA.

Correctament, aquests generals creuen que l'acord nuclear amb l'Iran estava funcionant. Ho van intentar però van fracassar a impedir que Trump desencadenés l'infern que ha iniciat.

Fins i tot abans de la seva última atrocitat, Trump havia provocat la fúria dels palestins amb el reconeixement de Jerusalem com la capital d'Israel. Ja a punt d'ebullició, la seva ràbia es va intensificar quan en paraules de Patrick Cockburn: "les banderes israelianes i nord-americanes onejaran als carrers i hi haurà 150 cartells gegants amb la cara de Trump impresa en ells". Alhora, desenes de milers de palestins han intentat un cop més trencar la tanca que envolta Gaza, la "presó a l'aire lliure més gran del món", amb un gran nombre de manifestants assassinats per les forces israelianes.

Trump i els neoconservadors que l'envolten pot ser que no obtinguin la victòria fàcil i ràpida que imaginen. Abans de les seves amenaces, la línia dura dels mul·làs i fins i tot el 'reformista' govern iranià presidit per Rouhani, s'enfrontaven al descontentament de masses. Però no menys important és que la classe obrera iraniana ha començat a reafirmar-se també, a través de vagues. Al seu torn, ha continuat el desafiament obert en temes com la negativa de les dones a portar obligatòriament el hijab.

No obstant això, les accions de Trump el més probable és que a curt termini, dins de l'Iran, cimentin el suport a l'estatus quo. Això podria fer retrocedir durant un temps el moviment de desafiament al règim islàmic a través d'un moviment independent de la classe obrera i les masses empobrides.

Fins i tot davant la intensificació de les sancions, que sens dubte agreujarien les ja desesperades condicions econòmiques de les masses iranianes, no culparan automàticament al règim sinó a l'amenaça de l'exterior.

La memòria de la seva guerra amb l'Iraq està marcada a la memòria de la població iraniana. L'imperialisme britànic i nord-americà van recolzar la invasió de l'Iran per Saddam. El patiment va ser terrible en ambdues parts. 30.000 iranians van ser assassinats i hi va haver un nombre incalculable de mutilats i ferits.

Cap força exterior serà capaç de llançar aquest atac ara. Però és possible que Israel, que en el passat ha bombardejat suposades instal·lacions nuclears a l'Iran, a instàncies de Trump i els EUA, pugui fer bombardejos similars però més seriosos sobre instal·lacions nuclears identificades.

"Sancions devastadores"

El règim de Trump està amenaçant amb "sancions devastadores" contra aquells que, com les potències europees han dit, continuaran amb el tractat. Entre lladres no hi ha honor. El càlcul monetari nu, la quantitat de guany, el saqueig, el que poden treure juntament amb els seus interessos estratègics és el que importa i no els interessos de la població de la regió.

Només cal veure la doble cara de Putin que va mantenir una reunió amable i una conversa amigable amb el primer ministre Netanyahu a Moscou, mentre avions israelians bombardejaven les posicions militars dels seus 'aliats' Iran i el president Assad de Síria!

Això demostra inequívocament que les masses treballadores a l'Orient Mitjà i a tot arreu només poden basar-se en les seves pròpies forces, en els seus germans i germanes de classe del món, per trobar una sortida al malson a la regió creat pel capitalisme i l'imperialisme.

Elles han d'organitzar i enfortir les seves pròpies organitzacions, amb solucions de classe als problemes de cada país i a la regió en general.

Les actuals eleccions a l'Iraq demostren que les masses anhelen el final dels partits basats en el sectarisme, que només han servit per agreujar els enormes problemes creats pel capitalisme i l'imperialisme mitjançant les intervencions militars monstruoses que han tingut lloc.

La brutal afirmació dels interessos nord-americans i l'amenaça de la retribució econòmica, intensificaran la rivalitat interimperialista entre els EUA i els altres; Xina suposa un exemple clar, ja que manté un comerç considerable amb l'Iran, en particular el de petroli.

Els EUA creuen que el seu domini econòmic i particularment el bancari acabaran amb qualsevol oposició. Però això és poc probable a curt termini perquè les sancions poden necessitar molt de temps perquè siguin efectives. Els EUA pot ser que hagi de fer front a danys econòmics perquè aquells als quals ha atac també prendran mesures en contra seu.

El règim iranià ha declarat que si l'acord es manté intacte continuarà donant-li suport. Això és a condició que els signataris originals que no siguin els EUA també el mantinguin.

Sens dubte, fidel a la seva paraula, Trump intentarà imposar "sancions devastadores" a aquells que continuïn donant suport i aplicant l'acord.

No a la interferència de potències exteriors!

Els pobles de cada país i regió han de decidir el seu propi destí, amb el suport i l'estímul de la classe treballadora i el moviment obrer mundial.

A més, la classe obrera i la joventut a nivell mundial han d'elevar la veu i preparar un nou moviment de masses contra la guerra per ajudar a frustrar les accions arrogants i dictatorials de Trump, Aràbia Saudita i Israel. Quan Trump visiti la Gran Bretanya al juliol ha de trobar-amb una recepció molt calenta. Això pot ajudar a preparar un moviment a l'Orient Mitjà que, com una escombra gegant, escombri de l'escena històrica a tots els capitalistes i imperialistes, als xeics àrabs, prínceps i polítics sectaris.