En aquest sentit, Ivonne havia participat a assemblees, piquets, vagues generals, i havia fet repartiments informatius a les plantes de fàbrica d’Europastry amb l’objectiu d’informar de la situació del conveni, així com en solidaritat amb els acomiadaments esdevinguts a una de les fàbriques que Europastry té a Sarral (Tarragona). Paral·lelament a aquesta activitat, la companya estava promovent la candidatura de CCOO per a les properes eleccions sindicals, que finalment es van dur a terme el passat setembre, la qual no es va poder completar per la por provocada pel seu acomiadament.
Readmissió immediata i 6.000 euros de multa
La sentència, a les seves 32 pàgines, desmunta completament els arguments de l’empresa, acordant la nul·litat de l’acomiadament per vulneració del dret a la llibertat sindical.
Enfront dels arguments esgrimits per l’empresa, mirant de desacreditar la professionalitat d’Ivonne, la sentència reconeix “la conducta irreprotxable de la companya, que lluny d’amagar el seu error, el posa d’immediat en coneixement del seu cap (…) actuant de bona fe amb la finalitat de corregir l’error el més aviat possible”. La sentència considera provat que la companya “tenia interès en ser candidata per CCOO a les eleccions al Comitè d’Empresa, que s’anaven a convocar a la tardor del 2013”. Així mateix, aprecia que “hi ha una connexió de proximitat temporal que no elimina la sospita de què l’acomiadament de la treballadora té vinculació o relació amb la seva projectada participació en el procés electoral”, concloent que “no provada per l’empresa la gravetat de la conducta de l’actora i vista pel contrari la bona fe en què aquesta va actuar, en contactar amb el seu superior jeràrquic, entenc que l’acomiadament disciplinari ha obeït al propòsit de vulnerar el seu dret fonamental a la llibertat sindical”, i per tant, “declaro que l’acomiadament disciplinari de l’actora de data 27.06.13 s’ha de declarar nul per vulneració de la llibertat sindical de la demandant”. El que significa la readmissió immediata d’Ivonne i el pagament dels salaris de tramitació. A més a més, la sentència obliga a l’empresa a pagar-li una indemnització de 6.000 euros.
Els mètodes del sindicalisme combatiu contra els acomiadaments, serveixen!
El judici va tenir lloc el passat 2 de desembre als jutjats de Terrassa, després d’haver estat ajornat el 25 d’octubre per la vaga indefinida que, dos dies abans, havien convocat els treballadors de justícia d’aquest jutjat. Tant en aquella ocasió com en el dia del judici, es van convocar concentracions de suport a la porta dels jutjats per part de la Secció sindical d’Europastry Oficinas, amb el suport de la Federació Agroalimentària de CCOO de Catalunya, acció recolzada per la intensa campanya de solidaritat iniciada a partir del dia del seu acomiadament per la Corrent Marxista El Militante. Les concentracions van ser tot un èxit, comptant amb el suport d’uns 25 companys a cada una, que van anar per donar suport a Ivonne, corejant consignes exigint la seva readmissió, entre ells companys de CCOO, CGT Neteja Girona, Sindicat d’Estudiants, EUiA Terrassa i Rubí i de El Militante. El suport aconseguit, tant a les concentracions com a la campanya que es va iniciar el dia del seu acomiadament, ha quedat reflectit a la mateixa sentència, que recull que “la secció sindical de CCOO a Europastry Oficinas ha obert la direcció electrònica de suport http://europastryrepresio.blogspot.com.es/, on apareixen 502 noms de ciutadans que se solidaritzen amb la demandant després del seu acomiadament”. Durant mesos es van anar recollint firmes fins a superar les 500, de sindicalistes de CCOO, CGT, UGT, secretaris generals, delegats, afiliats…, del sindicat STEs, associacions de professors, activistes de la PAH, del Sindicat d’Estudiants, associacions de pares (FAPAES, FAPAC), de diferents grups polítics, com EUiA, CUP, ICV, de la Fundació F. Engels, de sindicalistes i delegats d’empreses com EMTE, IBM Madrid, Navantia, SDS, Arcelor-Mittal, Clece, Correos, H&M, Pizza Móvil, Telefónica Móviles, Still, Schneider, de comitès d’empresa dels ajuntaments de Sabadell, Terrassa, Rubí, Astúries, Màlaga, Azuqueca de Henares, Parla, de les assemblees d’aturats de Cortes de la Frontera, de Vitòria-Gasteiz, de Guadalajara… Un cop més es demostra que la solidaritat entre la classe obrera és clau a l’hora d’emprendre qualsevol lluita sindical o de rebutjar, com en aquest cas, un atac de la patronal. Sens dubte, el suport de tots aquests sindicalistes, treballadors, estudiants i activistes ha jugat un paper essencial a l’hora d’aconseguir aquesta gran victòria, demostrant la força enorme dels treballadors quan estem organitzats i disposats a arribar fins el final en defensa dels nostres drets i dels interessos de la classe obrera.
Les maniobres de l’empresa i dels “sindicalistes” al seu servei
Al judici van anar a declarar per part de l’empresa, el representant legal d’aquesta, el superior jeràrquic d’Ivonne i, lamentablement, la presidenta del Comitè d’Empresa d’Europastry Oficinas per UGT. L’advocada d’Europastry va demostrar un profund odi de classe, en suggerir que la companya, en haver creat una caixa de resistència per poder cobrir les despeses d’advocat i les pròpies de la campanya de solidaritat, tenia com a intenció “enriquir-se”. Però més greu va ser la conclusió de què “la demandant utilitza el sindicalisme per protegir-se ella mateixa”. D’altra banda, el superior jeràrquic d’Ivonne va reconèixer que la decisió d’acomiadar a la companya es va prendre un dia abans de la comissió del “greu error” utilitzat com a excusa per justificar l’acomiadament.
Però el realment preocupant i lamentable va ser la declaració de la presidenta del Comitè d’Empresa, a favor d’Europastry, justificant l’acomiadament i la persecució sindical, demostrant quin tipus de “sindicalisme” permet i consent l’empresa. No és casualitat que el propi jutge citi a la sentència, com a exemples de repressió sindical, l’actuació d’un sindicat quan es “limita la llibertat d’expressió d’un afiliat”, o que dediqui un paràgraf complet a explicar també que un exemple de “conductes antisindicals” és “el suport econòmic a sindicats propers als interessos de l’empresa, coneguts en el llenguatge col·loquial com a ‘grocs’”. Malauradament, la presidenta del Comitè d’Empresa d’Europastry Oficinas, amb aquesta conducta, ha demostrat estar al servei de l’empresa i no dels treballadors, als que hauria de representar i defensar.
Així mateix, la veracitat del seu testimoni va quedar força qüestionada, perquè va negar qualsevol activitat sindical a Europastry, reconeixent en canvi alhora la participació d’Ivonne en reunions amb membres del sindicat CCOO amb relació a la lluita pel conveni col·lectiu o respecte a la preparació de les eleccions sindicals, així com discussions entre Ivonne i la presidenta pel que fa a la manera de defensar els drets recollits en el conveni col·lectiu. Aquests fets també van ser ratificats pel secretari general de la federació Agroalimentària del Vallès occidental que va participar en aquestes reunions.
Finalment, una aspirant al procés de selecció per a substituir a Ivonne, que finalment no va ser contractada, va verificar que l’anunci per a substituir a la companya duia des del maig penjat a Infojobs, un mes i mig abans de l’acomiadament d’Ivonne, i un mes abans del “colossal error” comès per Ivonne.
Agraïment a tots els que van participar a la campanya
Volem agrair a tots els companys i companyes que han participat a la campanya mostrant la seva solidaritat i suport a la companya represaliada i acomiadada, tant si van firmar la resolució de suport com si van col·laborar en la caixa de resistència. Sense el seu suport aquest resultat hagués estat impossible. També volem fer especial menció al paper jugat pels companys de la Corrent Marxista El Militante, en què participa Ivonne, així com a l’advocat de la companya, Vidal Aragonés Chicharro, l’excel·lent treball del qual ha permès desemmascarar les mentides de l’empresa, permetent obtenir una victòria contundent per al moviment obrer com és el respecte al dret de lliure sindicació. Aquesta sentència torna a demostrar que la lluita és l’únic camí, que sí es poden tirar enrere els atacs dels capitalistes, i que la clau per a aquesta i futures victòries és l’organització, contundència en la lluita i solidaritat del moviment obrer en el seu conjunt. Una de les lliçons més importants a tenir en compte en aquesta lluita és la necessitat de recuperar els nostres sindicats de classe, la necessitat de recuperar un sindicalisme combatiu, de classe i revolucionari, que enfronti de manera contundent els atacs que tots els dies estem patint els treballadors.
