L'atemptat va ser obra d'un feixista, Anders Bhering Breivik, fill d'un destacat diplomàtic noruec. S'ha intentat presentar l'atac com l'obra d'un boig aïllat o un psicòpata, però quants més detalls es coneixen, major és l'evidència que es tracta d'un atemptat planificat minuciosament, ben finançat i organitzat. Segons paraules del propi assassí la seva pretensió era acabar amb el “multiculturalisme marxista”.

Breivik no era una figura anònima desconeguda, fins al 2006 va militar activament en el reaccionari Partit del Progrés, fins i tot va ser un dels màxims dirigents de la seva agrupació a Oslo. Expressava la seva ideologia en tot tipus de fòrums feixistes d'internet o en vídeos de Youtube, on apareixia abillat amb indumentària paramilitar i armament sofisticat. Fa dos anys va comprar una granja on acumulava gran quantitat de material explosiu i que ha servit de base d'operacions per a la planificació de la massacre. La granja es troba al costat de la principal base militar noruega, que alberga a dos mil soldats del Batalló Telemark. Breivik es vanava d'aquesta situació en el seu fòrum d'internet amb el següent comentari: “Resulta bastant irònic estar situat pràcticament al costat de la major base militar del país. M'hauria estalviat moltes molèsties només amb anar i demanar “prestats” una tassa de sucre i tres quilograms de C4 [un explosiu] als meus benvolguts veïns” (Font: Reuters).

La policia i serveis secrets noruecs guarden total hermetisme sobre la investigació i no responen als molts dubtes que encara existeixen. Com va aconseguir l'uniforme de policia? Com és possible que es posin sis tones d'explosius en el centre d'Oslo? Com va poder passar per la duana els explosius? Per què la policia i l'exèrcit van trigar més de dues hores a arribar a la illa? Per què en un país on les armes estan molt controlades i restringides, un reconegut element feixista i violent com Breivik va aconseguir tot un arsenal? Ningú sap res.

La violència feixista no és un fenomen nou

Des de fa dècades a Noruega els grups feixistes i neonazis han comès atacs contra emigrants i l'esquerra. En els anys setanta l'objectiu van ser les llibreries d'esquerres i les manifestacions del Primer de Maig. En els últims vint anys han estat els immigrants, el més destacat va ser l'assassinat de dos joves negres.

Però no és un fenomen exclusiu de Noruega. Aquest mateix any hi ha hagut atacs feixistes a Atenes, contra immigrants i manifestacions de treballadors, a Belgrad i Estocolm contra actes d'organitzacions juvenils d'esquerres, i en altres països com Alemanya o Àustria. Ala EUA, des de l'arribada d'Obama al poder fa tres anys els grups feixistes armats s'han incrementat en més d'un 200%. En el cas de l'Estat espanyol, des de 1995 hi ha hagut 76 crims ultres.

Són idees aïllades d'uns quants llunàtics?

Les idees defensades per Breivik en el seu manifest de 1.500 pàgines publicat a internet hores abans de l'atemptat, revelen la seva completa identificació amb l'ideari feixista. L'odi a la classe obrera i al socialisme, expressat en les seves nombroses referències violentes a l'esquerra i al marxisme, es corresponen totalment amb la ideologia xenòfoba i anticomunista dels grups feixistes i neonazis. El periòdic britànic The Guardian (24/7/11) informava com molts periòdics d'extrema dreta europeus condemnaven “hipòcritament” els assassinats però mostraven el seu suport públic a les idees de Breivik i la seva total comprensió. Als EUA Glen Beck, una de les principals figures de la reaccionària cadena de televisió Fox News, va justificar l'assassinat perquè els joves laboristes eren com “la Joventut Hitleriana” (Haaretz, 26/7/11).

Un altre exemple d'aquesta confluència ideològica són les paraules d'un dels dirigents de la Lliga Nord italiana, Francesco Speroni, qui no va dubtar a dir en una entrevista en la ràdio que “compartia la perspectiva política de Breivik” i que les seves idees “són la defensa de la civilització occidental”. Un altre europarlamentari d'aquest mateix partit, Mario Borheizo, en Sole 24 Ori va manifestar que “algunes idees de les que expressa són bones”.

La crisi del capitalisme ha tret a la superfície totes les contradiccions de la societat i provoca una extrema polarització ideològica, que s'expressa a l'esquerra en l'entrada en escena de la joventut i la classe obrera com estem veient a Europa, disposades a lluitar contra els atacs de la burgesia, però també té la seva expressió per la dreta amb l'increment de grups o partits feixistes.

L'ascens dels atacs i bandes feixistes sota el capitalisme no és nou, al llarg de la història en moments d'intensificació de la lluita de classes, quan la classe obrera estira els seus músculs i comença a lluitar, la burgesia ha recorregut a aquests grups per intentar acovardir als treballadors i a la joventut. Com assenyala Trotsky en On va França?: “La funció històrica del feixisme és la d'aixafar a la classe obrera, destruir les seves organitzacions, ofegar la llibertat política, quan els capitalistes ja se senten incapaços de dirigir i dominar amb l’ajuda de la maquinària democràtica”. Per a aquesta tasca compten amb la inestimable ajuda i suport actiu d'un sector de l'aparell de l'Estat que els permet total impunitat.

La reacció dels joves i treballadors noruecs va ser immediata, més de 200.000 persones van expressar la seva repulsa a l'atac feixista als carrers d'Oslo. El 12 de setembre se celebren les eleccions municipals i tot apunta a una victòria aclaparadora del Partit Laborista, que ha vist incrementar el seu suport electoral en més d'un 10% segons les enquestes, mentre que l'ultradretà Partit del Progrés sembla enfonsar-se.

Per als joves i treballadors la qüestió clau és com lluitar i fer front a aquest tipus de grups. El succeït a Oslo és un advertiment per a la classe obrera europea, un avís que la classe dominant per defensar els seus privilegis davant l'ascens de la lluita de classes no dubtarà a recórrer a qualsevol mètode i arma a la seva disposició, per intentar aterrir a la classe obrera. És necessari treure les lliçons necessàries i davant cada atac feixista respondre d'una manera contundent i enèrgica a cada barri, ciutat o fàbrica com l'única manera eficaç de lluitar contra l'amenaça del feixisme.