Gairebé una dècada ha passat des que el 2015 la classe obrera i el jovent grec s’aixequés contra la dictadura de la Troika i l'FMI. També des que el Govern de Tsipras, que va comptar amb un suport massiu de la població per combatre l'austeritat, traís aquesta lluita exemplar i seguís sotmetent el poble grec a anys de privacions, retallades i atacs salvatges. El pòsit d'aquesta claudicació ha estat profund i dur, però res dura per sempre.
En els darrers anys i especialment en els darrers mesos assistim a una certa recuperació de la resposta social, tot i que aquesta conviu amb l'escepticisme i la desmoralització que la traïció de Syriza va sembrar i que encara perviu en capes molt àmplies de les masses gregues.
Un creixement econòmic aixecat sobre la precarietat extrema
La premsa econòmica internacional dona palmes davant els resultats del país hel·lè. Un creixement del 5,9% el 2022 i una inversió estrangera directa que va augmentar un 50% el mateix any, fonamentalment en sectors a l'alça com el tecnològic o les renovables. A això cal sumar la remuntada espectacular de la locomotora de l'economia grega – el turisme – que també el 2022 augmentava més d'un 89% i fregava les dades rècord del 2019, amb 27,8 milions de turistes.
El Govern conservador de Nova Democràcia, que el passat juny va tornar a guanyar les eleccions, aquesta vegada amb majoria absoluta, vol fer arribar un missatge clar als capitals estrangers i ha dut a terme una baixada dràstica dels impostos a les empreses i anunciat que les seves polítiques de dretes són tan eficients que retornaran els préstecs del rescat dos anys abans dels previst. "És un compromís amb els inversors" explicava el president Mitsotakis. I així ho han corroborat agències de qualificació de deute com DBRS Morningstar o Moody’s elevant la qualificació del seu deute.
Però aquestes grans notícies per als inversors tenen poc a veure amb la millora de les condicions de vida de la classe treballadora grega. O més aviat, tenen molt a veure, però en sentit contrari, havent convertit Grècia en un paradís per a la inversió atreta per una duríssima devaluació de la mà d'obra. Actualment, el 40% de les famílies sobreviuen amb ingressos menors a 12.000 euros a l'any, mentre més del 30% de la població es troba en risc de pobresa. Aquest escenari es combina amb més de 7.000 acomiadaments al dia, mentre que la jubilació real s'ha estès aquest estiu fins als 74 anys [1].
Vaga general massiva contra una reforma laboral draconiana
La reforma laboral aprovada per Nova Democràcia és una altra crida internacional als inversors. Mà d'obra barata! Trasllada aquí les teves empreses i veuràs què bé! Aquest és el motiu d'aquest nou atac que regula una cosa que fins ara no era legal: la pluriocupació, per treballar – amb la llei a la mà – fins a 13 hores diàries [2]. També legalitza la sisena jornada laboral en certs sectors com el turisme [3]; els acomiadaments gratis durant el primer any; la possibilitat de canviar la jornada avisant amb 24 hores el treballador; un nou contracte ultraprecari, els empleats "de guàrdia", que imita el contracte zero hores britànic on l'empresari pot trucar i enviar a casa el treballador a discreció i només pagar les hores treballades; i un atac al dret de vaga castigant els piquets amb multes o presó de fins a 6 mesos.
En aquesta (contra) reforma draconiana, centenars de milers de grecs i gregues van sortir als carrers en la vaga general del passat 21 de setembre, amb manifestacions massives a Atenes, Salònica i Patras, les principals ciutats del país. L'impacte de la vaga ha estat majoritari als centres industrials, on la presència del PAME, el corrent sindical comunista, és més gran, i a les ciutats on el KKE va obtenir els millors resultats en les passades eleccions.
Tot i que el PAME no pot convocar una vaga general formalment, això no ha frenat la lluita. Els delegats i afiliats del PAME, amb centenars de milers de membres, van pressionar als centres de treball, i a través d'una manifestació a inicis de mes, a la direcció de la GSEE [4] (on el PAME té 11 representants, el 22%) forçant la convocatòria de vaga. Aquest fet és molt rellevant: amb l'organització i la pressió des de baix és possible superar les traves burocràtiques i impulsar la lluita.
Tot i que el PAME formalment és minoritari en la direcció de la GSEE, la realitat és que la seva influència entre el conjunt de la classe obrera per baix no ha deixat de créixer, jugant els seus militants un paper central en l'èxit de la vaga i dominant les seves banderes i seguicis totes les accions i manifestacions d'aquell dia.
El KKE guanya posicions al carrer mentre Syriza entra en descomposició
Dos dies després de la jornada de vaga, el KKE continuava mostrant múscul amb el Festival del Jovent Comunista, organitzat per la seva fracció juvenil (KNE), on es van reunir milers de joves i treballadors. L'esdeveniment va ser tancat amb un míting massiu de Dimitris Koutsoumbas, secretari general del Partit. Aquest enfortiment del KKE entre els sectors més avançats de la classe treballadora i el jovent, i especialment en el moviment sindical, en un moment de dificultats i de durs retrocessos, ha estat possible gràcies a una estratègia que se centra en l'organització i la mobilització massiva des de baix connectant amb l'instint i l'oposició de les masses davant l'ofensiva de la dreta, i evitant caure, com li ha ocorregut a gran part de les formacions de la nova esquerra reformista a Europa, en el pitjor cretinisme parlamentari i institucional.
L'altra cara de la moneda és Syriza. Després dels seus terribles resultats en les passades eleccions de juny i la dimissió de Tsipras, acaben de triar el seu nou dirigent – Stefanos Kasselakis-. Stefanos és un empresari, ex-executiu de Goldman Sachs, que vivia als EUA, que diu estar preparat per enfrontar Mitsotakis pels seus "millors coneixements d'anglès i de finances i negocis", i que advoca per seguir l'exemple de Joe Biden i del Partit Demòcrata. Sobren les paraules. En tot cas podem fer nostre el titular de l'últim article publicat pel KKE: "Syriza en el punt més baix de la seva degeneració política".
Des d'Esquerra Revolucionària vam realitzar una exhaustiva anàlisi respecte a l'estrepitosa derrota de Syriza i la majoria absoluta de ND i vam insistir en una idea clara. Si bé la desmoralització de la classe treballadora per la traïció de Tsipras i Syriza segueix jugant un paper negatiu, desmobilitzador i de reflux, això no és l'únic que existeix. Durant aquests anys tan durs, molts treballadors, treballadores i joves han tret conclusions i buscat una alternativa de lluita. Una alternativa, que amb encerts i errors, sí que ha aixecat el KKE.
El KKE té una gran oportunitat per seguir estenent la seva influència i convertir-se en un factor clau. Per a això és indispensable la fermesa en els seus principis polítics, però també rectificar errors que en el passat han costat molt car. Han de trencar amb qualsevol tipus de sectarisme per poder guanyar aquests centenars de milers de treballadors a qui Tsipras ha deixat orfes, abandonar la transfòbia, les seves posicions contra els drets del col·lectiu LGTBI i els seus errors al voltant del moviment feminista, prenent com a exemple les posicions dels bolxevics l’any 1917. Un KKE aplicant una política veritablement leninista en tots els fronts, en un context de crisi capitalista i lluita de classes ferotge, podrà jugar un paper decisiu.
Notes:
[1] Si bé formalment l'edat de jubilació és als 67 anys, un 54% dels pensionistes cobra menys de 665 euros (el llindar de pobresa). El Govern de Nova Democràcia va desenvolupar els Programes DYPA, llocs de treball en el sector públic dirigits als pensionistes pobres fins als 74 anys per complementar les seves pensions de misèria. A la pràctica, gran part dels pensionistes continuen treballant fins als 74 anys.
[2] La jornada en una mateixa feina seguirà sense poder sobrepassar les 8 hores. A l'Estat espanyol no hi ha limitació d'hores de treball en el cas de la pluriocupació.
[3] La nova normativa estableix que aquell dia es pagarà un 40% més de salari al treballador, tot i que els sindicats ja han assenyalat que serà difícil controlar-lo i que es generalitzaran els sis dies de feina.
[4] Confederació sindical grega en el sector privat.
