La matinada del 24 de febrer Vladímir Putin, amb l'eufemisme de dur a terme una “operació militar especial”, anunciava la invasió d'Ucraïna. Un dels arguments a què va recórrer per justificar la seva acció va ser el de la necessitat de “desnazificar” aquest país. Com hem explicat en diferents declaracions, els motius de l'oligarquia capitalista russa i de Putin en aquesta guerra no tenen res a veure amb “desnazificar” Ucraïna o defensar la població russa del Donbass.
Els serveis que presta al Govern rus la ultrareaccionària unitat militar mercenària Grup Wagner, els llaços de Putin amb l'extrema dreta europea i, sobretot, la naturalesa reaccionària del seu propi règim, aixecat sobre el saqueig i la privatització salvatge de l'economia nacionalitzada de l'URSS, desmenteixen rotundament que aquestes siguin les seves intencions.
Però la maquinària propagandística del règim rus no és l'única que funciona a ple rendiment. Des que les tropes russes van entrar a Ucraïna, els mitjans de comunicació afins a l'OTAN, els EUA i la Unió Europea, i tots els governs occidentals, han abocat rius de tinta i han realitzat nombroses declaracions per intentar “desmentir” que organitzacions nazis i feixistes ocupin posicions destacades a l'Estat ucraïnès, influeixin decisivament en la seva política, i rebin material militar i ajuda financera i de tota mena per part de les institucions d'aquell país i dels seus amos imperialistes.
Rentar la cara al Govern titella de Zelenski, camuflar la seva política ultranacionalista i reaccionària, amagar la presència d'elements d'extrema dreta a la policia, l'exèrcit i als organismes estatals ucraïnesos, el seu paper d'avantguarda actual en les operacions militars i els combats, en definitiva, minimitzar-ne el paper i la influència, és una arma de guerra més i s'ha convertit en un objectiu prioritari de l'imperialisme otantista.
La propaganda d'Occident és tan grollera i ha arribat tan lluny que periodistes tan poc sospitosos de russofília com Aris Roussinos, corresponsal de guerra britànic i actualment editor col·laborador de la revista políticament conservadora digital UnHerd, va haver de cridar l'atenció a la mateixa BBC. El 15 de març passat escrivia: “…a BBC Radio 4, el corresponsal es va referir a “l'afirmació infundada de Putin que l'Estat ucraïnès dóna suport als nazis”. Això és, en si mateix, desinformació: és un fet observable, del qual la BBC ha informat prèviament amb precisió sobre que l'Estat ucraïnès, des del 2014, ha proporcionat finançament, armes i altres formes de suport a les milícies d'extrema dreta, inclosos els neonazis”.
L'extrema dreta, columna vertebral de l'ordre sorgit de la revolta del Maidan
Els grups nazis i d'extrema dreta van fer un paper central a la revolta del Maidan, que va provocar la caiguda del llavors president Víktor Ianukòvitx, i van ser la columna vertebral de l'ordre que va sorgir immediatament després.
Al Govern provisional que es va constituir després de la sortida de Ianukòvitx, el partit feixista Svoboda va tenir una àmplia representació. El ministre de Defensa, el viceprimer ministre d'Economia, el d'Agricultura, el d'Educació i el d'Ecologia eren membres d'aquesta organització. A més, van obtenir llocs dirigents a les més altes institucions de l'Estat. El director del Consell de Seguretat Nacional i el fiscal general de l'Estat eren militants de Svoboda.
Tot això va ser possible gràcies a la complicitat i el suport entusiasta de l'imperialisme nord-americà i de la democràtica UE, que qualificaven Svoboda i tots els grups nazis que van intervenir al Maidan com a organitzacions proeuropees.
Hi ha moltes mostres del caràcter criminal d’Svoboda. Una és que després de l'incendi de la Casa dels Sindicats a Odessa el maig del 2014, provocat per l'organització feixista Pravy Sektor (Sector Dret), i on van ser assassinats 42 antifeixistes, la diputada de la Rada Suprema (Parlament de Ucraïna) per Svoboda, Iryna Farion, va dir: “Bravo, Odessa. (...) Que els dimonis es cremin a l'infern”.
Svoboda, que va arribar a tenir 37 diputats al Parlament ucraïnès i el 10,45% dels vots el 2012, amb prou feines va assolir el 2,1% en les últimes eleccions del 2019. Tot i els pobres resultats electorals de les organitzacions obertament feixistes, la seva presència és aclaparadora en llocs de comandament de l'alta administració ucraïnesa.
El batalló Azov; molt més que una unitat militar aïllada
Entre els grups nazis i feixistes ucraïnesos destaca el Batalló Azov. Aquesta organització nazi es va conformar el maig del 2014. Els seus membres es van reclutar de diferents formacions d'extrema dreta especialment actius a les mobilitzacions del Maidan, i posteriorment es van convertir en una de les forces de xoc més brutal al servei del Govern de Kíev a la guerra del Donbass.
El Batalló Azov està acusat de nombrosos crims de guerra. El 2016 un informe de l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) va determinar que era responsable de la matança de presoners, l'ocultació de cadàvers en fosses comunes i l'ús sistemàtic de tècniques de tortura física i psicològica.
Com assenyala l'investigador Oleksiy Kuzmenko en un article per a la revista Newsweek: “Des de la revolta del Maidan del 2014 el Govern, l'exèrcit i les forces de seguretat han institucionalitzat a les seves files antigues milícies i batallons vinculats a ideologia nazi”. En concret, el 17 de setembre del 2014 i per ordre del Ministeri de l'Interior, el Batalló Azov es va reorganitzar com a Regiment de Policia Especial Azov d'aquest Ministeri. Posteriorment va ser transferit a la Guàrdia Nacional i ha rebut armament amb abundància i entrenament per part d'especialistes de l'OTAN.
És més, Michael Colborne, periodista canadenc, autor d'un llibre sobre aquest grup, assenyala el següent: “El Batalló Azov va deixar de ser només una unitat militar afiliada a la Guàrdia Nacional del país i va generar extensions com l'anomenat Cos Civil Azov per arribar als sectors no militars de la societat; el 2016 es va expandir en el partit polític Cos Nacional i van sorgir altres ramificacions afiliades i no afiliades del que es coneix com el Moviment Azov”.
Al costat de l'Azov, van ser institucionalitzats altres batallons com el Donbass o l'Aidar, tots formats per reconeguts nazis i amb un complet historial de crims de guerra a Donetsk i Lugansk.
L'aval dels successius governs ucraïnesos a aquestes unitats militars nazis queda demostrat pel fet que tots aquests grups han estat patrocinats per Arsen Avakov, ministre de l'Interior entre el febrer del 2014 i el juliol del 2021.
La Unió Europea i els EUA, còmplices del poder dels grups nazis ucraïnesos
Segons Kuzmenko, “… 'desradicalitzar' les forces armades i de seguretat ucraïneses d'elements d'extrema dreta, simplement no és a la llista de desitjos de Washington. El mateix s'aplica a altres governs occidentals que donen suport a Ucraïna”.
Tot i que organitzacions de drets humans vénen denunciant que Ucraïna s'ha convertit en un centre d'atracció per als nazis supremacistes blancs dels EUA i de tot el món, on reben formació militar, el Departament d'Estat nord-americà i la UE han mirat a una altra banda i continuat col·laborant amb aquests grups, i els han brindat suport i entrenament.
El 2018 Kuzmenko va denunciar que l'Acadèmia Europea de Seguretat (ESA), va entrenar membres del Batalló Azov i activistes nazis de Tradició i Ordre, El Cos Nacional i la Milícia Nacional, tots vinculats a agressions i assassinats contra militants d'esquerra i sindicalistes, romanesos ucraïnesos, persones LGTBI i activistes de drets humans.
Al setembre de 2021, l'Institut per als Estudis Europeus, Russos i Euroasiàtics de la Universitat George Washington, va informar que l'Acadèmia Nacional de l'Exèrcit, la principal institució d'educació militar ucraïnesa, ha estat la llar de Centúria, una ordre d'oficials militars ultradreta.
Si bé el suport occidental a aquests grups nazis ucraïnesos s'ha dut a terme durant anys sense dissimular-ho gaire, després de la invasió russa aquesta ajuda es brinda obertament i a plena llum del dia.
El president Zelenski i la revisió de la història d'Ucraïna
Des que Putin va parlar de la necessitat de “desnazificar” Ucraïna, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha pronunciat emotius discursos contra els crims comesos pels nazis al seu país, sobre el seu propi origen jueu o sobre el tràgic destí de la seva família assassinada a mans de les tropes alemanyes de Hitler.
Tots aquests al·legats contrasten clarament amb l'orientació reaccionària de la seva gestió, i la protecció que ha concedit a l'extrema dreta feixista. Posem alguns exemples. Dmitry Yarosh, exlíder de Sector Dret que segueix dirigint la seva pròpia unitat paramilitar, va ser nomenat per Zelenski, el novembre del 2021, assessor del cap de l'Estat Major d'Ucraïna, Valery Zaluzhny. Aquest 1 de març, el president ucraïnès va nomenar Maxim Marchenko governador d'Odessa. Marxenko comandava el Batalló Aidar, acusat per Amnistia Internacional de cometre crims de guerra al Donbass.
Però la influència de l'extrema dreta a l'Estat ucraïnès va molt més enllà de les posicions concretes que ocupen elements o grups que obertament es declaren nazis o ultradretans.
Tots els partits polítics d'Ucraïna amb representació parlamentària, començant per Servidor del Poble, la formació de Zelenski, estan impregnats del més profund xovinisme nacionalista reaccionari i tots van donar suport a la prohibició del Partit Comunista d'Ucraïna, que va ser declarat il·legal el 2015.
Tots defensen una revisió profunda de la història d'Ucraïna, sobretot dels anys d'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial. Hi ha una intensa campanya orquestrada per reescriure el paper que va fer en aquest període Stepan Bandera, nacionalista ucraïnès, un feixista, xovinista reaccionari i antisemita, que advocava per la puresa de la raça ucraïnesa, col·laborador amb els ocupants nazis i criminal de guerra. La seva Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos (OUN) va causar més de 100.000 morts en dos anys, i va fer una matança de jueus.
El 2015 l'actual ambaixador ucraïnès a Berlín, Andri Mèlnik, va homenatjar Bandera i va fer una ofrena floral a la seva tomba a Munic. Per cert, aquest “reputat diplomàtic” el passat 15 de març s'expressava així a twitter: “Deixin de demonitzar el regiment Azov i de fer-li el joc a la ' 🇷🇺propaganda', ara també enmig de la guerra de Rússia d'extermini. Aquests valents lluitadors defensen la seva pàtria, especialment la ciutat assetjada de Mariúpol. Deixeu-los en pau”.
Avui els noms d’Stepan Bandera i de Roman Xukhèvitx, un altre col·laborador de l'exèrcit de Hitler i criminal de guerra, es troben en un lloc d'honor al Panteó d'Herois d'Ucraïna. A Kíev un important carrer ha estat rebatejat com a Avinguda Stepan Bandera i a diverses ciutats del país s'han erigit estàtues en honor seu.
Per si queda cap dubte, l'1 de gener, data del naixement de Bandera, va ser declarat pel Parlament d'Ucraïna el 2018 com a dia de commemoració oficial del nacionalisme ucraïnès.
El 19 de desembre del 2021 l'assemblea de l'ONU va aprovar una resolució contra la glorificació del nazisme. Aquesta va tirar endavant amb l'abstenció, entre d'altres, dels països de la UE, i amb el vot en contra dels Estats Units i el representant del govern de Zelenski a l'ONU. Ucraïna i els EUA porten votant en contra d'aquesta resolució des que el 2015 va ser presentada per Rússia per primer cop.
És indubtable que la vida política oficial a Ucraïna està dominada pel xovinisme ultranacionalista i racista. En aquest clima els grups nazis actuen i es desenvolupen amb total llibertat i amb el suport actiu de les institucions del país.
D'altra banda i encara que una de les conseqüències de la invasió russa serà inevitablement un creixement del nacionalisme entre la població, els escassos resultats electorals de l'extrema dreta declarada com a tal, semblen indicar que hi ha una gran desproporció entre el pes d'aquest xovinisme ultranacionalista i feixista a l'Estat, les institucions i la política del Govern de Zelenski, i el suport real que tenen aquests postulats entre amplis sectors de la classe obrera i la joventut.
Considerar els batallons d'extrema dreta, finançats i armats per l'OTAN, com a lluitadors per la “llibertat” i la “democràcia”, o l'avantguarda militar d'una guerra per l'alliberament nacional, és una aberració completa. Les masses ucraïneses estan patint de forma indescriptible en aquesta guerra imperialista, són massacrats pels bombardejos del règim capitalista de Putin, es veuen abocats a un èxode terrible, però no podem oblidar que han estat la carn de canó que l'imperialisme occidental ha utilitzat en els seus provocacions i plans expansionistes.
Per això diem alt i clar: No a la guerra imperialista! Fora les tropes de Putin, Fora l'OTAN! Per la unitat internacionalista de la classe ucraïnesa i russa, per l'enderrocament dels seus governs capitalistes, per la revolució socialista!
