El passat 9 de setembre un incendi va arrasar el camp de refugiats de Moria a l'illa grega de Lesbos, el major camp de refugiats d'Europa, posant novament de manifest les condicions infrahumanes en què es troben els migrants i la política reaccionària i racista de tancament de fronteres duta a terme per la Unió Europea.
"El que ha passat és devastador, però no podem dir que ens sorprengui. És el resultat de la política de contenció de Grècia i la UE, basada en mantenir a milers de persones en condicions inhumanes i agreujada pel tancament al qual se’ls ha sotmès durant la pandèmia", així denunciava la situació Dora Vangi, de Metges Sense Fronteres.
Amb capacitat per a 2.800 persones, en l'actualitat aquest camp albergava prop de 13.000 refugiats, 1.100 d'ells menors no acompanyats. Convertit de facto en un camp de concentració, on la major preocupació del Govern grec i la Unió Europea ha estat mantenir els refugiats presoners per a evitar el seu pas cap al continent, el camp de Moria s'havia transformat en una bomba de rellotgeria. Agrupats en tendes de plàstic amb capacitat per a 15-20 persones, amb un lavabo per cada 160 refugiats i una dutxa cada 500, era una ratera per a la Covid-19. Ja en 2016 hi va haver un incendi que va obligar a reubicar els 4.500 refugiats que albergava aleshores, i un altre el 2019. Tots dos presagiaven el que finalment ha passat. L'única resposta per part de la UE llavors va ser la promesa d'enviar 4.000 funcionaris per a agilitzar els tràmits de petició d'asil. Per descomptat... mai van arribar.
Ara, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, apel•lava -amb tot el cinisme a què ens tenen acostumats- a la necessitat d'un nou pacte sobre migració que sigui "efectiu i humà".
La farsa de la "política humanitària" de la Unió Europea
Durant la crisi de la Covid-19, que ha evidenciat la total descoordinació i la política del campi qui pugui que impera a la UE, hem escoltat reiterades al•lusions a la importància de respectar els drets humans, crides a la solidaritat entre els diferents països, etc. Però la crua realitat ensenya que els únics acords assolits han anat dirigits a evitar l'arribada de refugiats a la UE, com ve sent la norma, molt especialment des de 2015.
La guerra a Síria i l'avanç talibà a l'Afganistan i l'Iraq van provocar més d'un milió de desplaçats que buscaven refugi a Europa. La foto d’Aylan Kurdi, un nen de només tres anys que va morir ofegat quan intentava arribar a Grècia des de Turquia, va omplir les portades de tots els diaris i va aixecar moltes promeses per part de la Unió Europea de posar remei a la situació dels refugiats. Fruit d'aquesta crisi va néixer el vergonyós acord entre la UE i Turquia, pel qual la primera lliuraria 6.000 milions d'euros a Turquia (dels quals s'han desemborsat 3.200) a canvi que aquest règim dictatorial tanqués les fronteres i evités el pas dels refugiats a Grècia, principal porta d'entrada. Turquia, amb més de 4 milions de població refugiada al seu territori i convertida en una gran presó sense barrots, utilitza aquesta situació com a arma política per a fer xantatge a la UE a canvi de més diners i suport a Síria.
Aquest és “l’humanitarisme” de la "democràtica" Europa. La classe dominant i els seus governs intenten treure el màxim benefici del patiment de milions de joves i treballadors. Sense anar més lluny, al març d'aquest any, Ursula von der Leyen es va desplaçar fins a la frontera grega per exigir a Erdogan el compliment de l'acord, després que tornés a permetre el pas de migrants cap a Europa.
És obvi que l'incendi de Moria no és un accident ni un cas aïllat, sinó la conseqüència de la veritable política criminal de la Unió Europea. Només cal veure com s'han desenvolupat els esdeveniments després de l'incendi. Lluny de ser traslladats al continent, els refugiats han estat novament reubicats en un altre camp, aquest cop amb una única entrada i a la banda del la mar per poder evitar la seva sortida. Aquest nou allotjament finançat per la UE no té aigua corrent ni llum, no té assistència sanitària i compta amb algunes mantes com a única protecció per a l'hivern.
Sota amenaça del govern de dretes grec de no respectar l'estatus de sol•licitants d'asil si no es dirigien cap al nou camp, prop de 11.000 migrants han estat novament confinats després de ser durament reprimits amb gasos lacrimògens per protestar contra aquestes condicions infrahumanes.
Es calcula que hi ha altres 50.000 migrants a Grècia, 35.000 d'ells a les illes, en les mateixes condicions. A més de la falta d'higiene, accés a l'aigua, assistència mèdica o legal, l'amuntegament en què viuen -on l'única ajuda sobre el terreny prové de les ONG-, les llargues cues per poder obtenir alguna cosa de menjar, l'augment de les malalties mentals, l'aparició de màfies que s'aprofiten de la situació, el risc de patir agressions sexuals... han fet d'aquests llocs un infern similar o pitjor del què fugen. I aquestes són les condicions en què els refugiats enfronten la pandèmia del coronavirus.
Nou acord migratori: més repressió i criminalització
Amb el finançament del nou camp per a reallotjar els migrants de Moria, la UE constata que, més enllà de crides buides a la solidaritat, la seva major preocupació és seguir impedint l'arribada de refugiats a Europa.
En la negociació sobre un nou acord migratori, la comissària d'interior de la UE, Ylva Johansson, parlava d'establir "quotes d'acollida obligatòries". Finalment, el 23 de setembre es va presentar la nova proposta: no només no s'establirà l'obligatorietat d'acollir refugiats entre els 27 membres de la Unió, sinó que s'establirà el que han anomenat cínicament "solidaritat a la carta" consistent que "els països podran triar entre la reubicació o el patrocini de retorns". És a dir, es promocionarà la seva expulsió. Com? Els països que es neguin a acollir migrants podran patrocinar les seves expulsions o reclusions aportant "suport operatiu, logístic i econòmic per a finançar centres de recepció".
A això cal sumar la decisió d'incrementar la vigilància a les fronteres exteriors a través del reforç amb més mitjans de Frontex, agilitzar la política de retorns... Com afirmava el vicepresident de la Comissió Europea encarregat de la cartera migratòria, Margaritis Schinas, el que hi havia fins ara no era suficient: "ara, l’única obligació per a un país és prendre les empremtes dactilars de qui arribi irregularment i registrar-lo. Sota la nova normativa, els nouvinguts han de ser sotmesos a intenses revisions d'identitat, seguretat i salut".
Aquestes mesures estan en completa consonància amb les exigències dels partits de l'extrema dreta europea i internacional. I aquesta és l'única política que pot oferir a la classe obrera, nativa o estrangera, cadascun dels governs, socialdemòcrates o de dretes, que formen aquesta Unió Europea dels capitalistes.
Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera
Unides Podem ha anunciat que registrarà en els pròxims dies una proposició no de Llei al Congrés per exigir al Govern central que s'impliqui en el reallotjament dels refugiats i estableixi "un pla urgent per a acollir almenys a una part d'aquestes persones, que en majoritàriament són sol•licitants d'asil".
Però la realitat és que a l'Estat espanyol actualment només el 5% de les peticions d'asil es resolen favorablement, mentre més de 130.000 sol•licituds segueixen pendents de resolució. Un cas il•lustratiu és el dels refugiats de l'Aquarius, rebut en 2018 al port de València amb un gran focus mediàtic. Avui, de les 376 sol•licituds d'asil presentades s'han estudiat 62 casos i només quatre han obtingut l'estatus de refugiats.
La proposta de regulació dels migrants -quan es va posar en evidència el seu paper essencial en els treballs del camp- que va realitzar Unides Podem durant la pandèmia, finalment també va quedar en res. I a això cal sumar que el Govern de coalició segueix sense derogar la Llei Mordassa -que va obrir la porta a les devolucions en calent-, les concertines estan sent retirades, però alhora es destinaran 32 milions d'euros a reforçar la seguretat i elevar la tanca fins als 10 metres. Després de l'incendi de Moria, el Govern PSOE-UP s'ha negat a acollir a cap refugiat al•legant la pressió migratòria que pateix l'Estat espanyol. Fets i no paraules és el que cal.
Els que retallen els recursos en la nostra sanitat i educació públiques, en les nostres pensions, els que encoratgen els desnonaments i especulen amb el preu de l'habitatge, els que privatitzen els serveis essencials per fer negoci i omplir les seves butxaques -la banca, els grans empresaris i els seus representants polítics- són els mateixos que inoculen el verí del racisme i la xenofòbia, criminalitzant els immigrants, assenyalant-los com l'enemic a batre, i tractant d'enfrontar-nos amb els nostres germans de classe.
Per això des d'Esquerra Revolucionària diem alt i clar que l'única alternativa davant d'aquesta barbàrie és aixecar un programa socialista que combati els atacs, les retallades i la precarietat, que exigeixi acabar amb totes les lleis reaccionàries que retallen els drets democràtics, que defensi la depuració de la judicatura, la policia i l'exèrcit d'elements feixistes, i que, a través de l'organització i la mobilització, expropiï als grans capitalistes per posar sota el control dels treballadors, nadius i estrangers, tota la riquesa existent que permetria assegurar una vida digna per a tothom.
