Una victòria de la classe treballadora i el jovent grec
El 7 d'octubre desenes i desenes de milers de persones omplien els carrers d'Atenes davant el Tribunal d'Apel·lacions de la capital grega en una gegantina manifestació antifeixista, que suposava una demostració de força abans que es conegués el veredicte del judici contra Alba Daurada (AD) i en el qual estaven encausades 68 persones.
L'anunci de la sentència va ser rebut amb aplaudiments i consignes com "El feixisme no és una opinió, és un crim!" o "La por no vencerà!" quan es va saber que la formació feixista era condemnada com "organització criminal", i eren declarats culpables i condemnats a penes d'entre 5 i 20 anys de presó Nikolaos Mijaloliakos, el màxim líder d'AD, juntament amb sis dirigents i 18 membres més de la formació.
Les masses treballadores gregues entenien correctament que aquesta sentència era una victòria seva, i només seva.
L'assassinat de Pavlos Fissas, detonant d'un històric moviment antifeixista
El desencadenant d'aquest procés judicial va ser l'assassinat del cantant de rap i activista de l'esquerra Pavlos Fissas (Killah P.) al setembre de 2013 a mans del feixista d'Alba Daurada Giorgos Roupakis. No era ni el primer assassinat, ni de bon tros el primer intent o atac que realitzaven les camises negres d'AD. Entre 2011 i 2013 almenys 32 casos amb proves més que evidents –incloent l'assassinat del treballador d'origen pakistanès Shehzad Lugman– van ser conscientment obviats per l'aparell de l'Estat grec.
No obstant això, l'assassinat de Fyssas va desencadenar una onada de mobilitzacions massives, que van recórrer tota Grècia, que es van repetir any rere any i que van tenir una repercussió internacional, coincidint amb el període d'ascens de la lluita contra les polítiques austeritat de la troica, que van col·locar Syriza al poder i que va obrir una situació prerevolucionària al país.
Aquesta força de la classe treballadora i del jovent grec ha estat la que ha assetjat i combatut el feixisme grec, va tallar el seu període d'auge -en les eleccions parlamentàries de 2019, Alba Daurada es va quedar sense representació al no arribar al 3% dels vots, després d'un progressiu debilitament de les seves estructures i la seva influència- i va obligar al propi aparell de l'Estat a obrir el sumari. Amb aquesta sentència els tribunals grecs no fan més que reconèixer la victòria que ha aconseguit el moviment als carrers. Alhora que tracten d'utilitzar-la per donar un rentat de cara "democràtic" al sistema en el seu conjunt, fent veure que "la justícia preval". En aquest sentit van les paraules de l'actual primer ministre del país, de Nova Democràcia, quan diu hipòcritament que amb aquesta sentència "ha guanyat la democràcia".
Alba Daurada, gossos de presa de la burgesia i de l'aparell d'Estat
Després d'apunyalar al pit a Pavlos Fissas i deixar-lo morir a la carretera, Giorgos Roupakis va pujar al seu cotxe i el primer que va dir a la primera policia present va ser: "no em delatis, sóc un dels vostres (...) sóc d'Alba Daurada". Uns mesos més tard, es va fer públic que la policia va rebre ordres de no intervenir en aquell assassinat a sang freda, tot i estar presents vuit agents motoritzats.
En el procés judicial, conscientment dilatat durant cinc anys amb més de 435 sessions, la Fiscalia de l'Estat ha demanat l'absolució "de complicitat i instigació moral a l'assassinat" de la cúpula d'Alba Daurada argumentant que es tracta de crims comesos per individus. Ha desestimat el testimoni d’exmembres d'AD que van declarar que l'assassinat va ser organitzat i premeditat. Fins i tot va plantejar que 17 d'aquests camises negres que van acudir a l'escena del crim van anar a defensar als seus companys que havien estat agredits per la víctima.
La impunitat i la col•laboració que ha brindat l'aparell d'Estat grec als feixistes –sobretot durant els anys d'auge espectacular de la lluita obrera a partir del 2010– no és una qüestió casual. Per a la burgesia i els seus representants polítics el feixisme no és, com pretenen aparentar ara els dirigents de la dreta de Nova Democràcia davant la sentència, una ideologia extremista molesta per a la democràcia.
Són les seves tropes de xoc, bandes paramilitars que actuen al marge de la legalitat burgesa, que ataquen el conjunt del moviment obrer per a defensar els privilegis de la classe dominant a través d'infondre el terror i la demagògia reaccionària nacionalista, xovinista i racista. La intensa activitat desplegada per Alba Daurada no seria possible sense el suport actiu de l'aparell estatal i dels grans mitjans de comunicació, no és cap casualitat que sectors de Nova Democràcia suggerissin una aliança electoral amb ells, i que les bandes feixistes actuessin a plena llum del dia en places d'Atenes i altres ciutats, realitzant agressions contra treballadors migrants, sindicalistes, persones LGTBI...
Les connexions entre Alba Daurada i la policia estan de sobres provades. Els mateixos dirigents feixistes han presumit d'aquest suport. Es calcula que a partir de l'any 2012 més del 50% dels policies van votar a Alba Daurada, i s'han constatat agressions feixistes a immigrants i els seus advocats en comissaries, encobriments sistemàtics i participació activa d'agents en agressions i reunions. En 2014, diversos alts càrrecs van dimitir o van ser relegats per les seves connexions amb AD, per la pressió de les masses. Aquestes connexions arriben a l'aparell judicial, a l'exèrcit, l'Església Ortodoxa i per descomptat els seus finançadors més importants, grans empresaris del país, com el magnat armador Anastasios Pallis, també hi ha testimonis que incriminen empresaris afiliats a Nova Democràcia.
Aquesta és la veritable cara de les clavegueres de l'aparell de l'Estat grec que, a l'igual que a l'Estat espanyol després del franquisme, no va ser depurat després de la dictadura dels Coronels (1967-1974). De fet, van ser els propis líders de la junta militar d'aquesta dictadura qui van fundar en els anys 80 del segle XX Alba Daurada, sota el comandament de Nikolaos Mijaloliakos, actual secretari general, conegut com "el führer" i exoficial de l'exèrcit.
El feixisme i la revolució
Per a la burgesia les institucions democràtiques no són més que l'eina per a garantir els seus privilegis de classe. Si la classe treballadora posa en serioses dificultats els seus privilegis, no ha dubtat a acabar amb els drets democràtics i atacar frontalment el moviment obrer, per mitjans tant legals com il•legals. En l'actualitat mentre es dicta aquesta sentència, el Govern de Nova Democràcia i l'aparell d'Estat, estan immersos en tirar endavant una bateria de lleis repressives, autoritàries i antisindicals, preparant-se per una nova onada de descarnada lluita de classes.
Alba Daurada va tenir un auge considerable entre els anys 2010 i 2015, quan va arribar a obtenir el 7% dels vots entre 2012 i 2015, amb 440.966 i 379.581 paperetes respectivament. Fins i tot va pujar al 9,4% a les eleccions europees de 2014, superant el mig milió de vots. Però les limitacions per atraure a les seves files a la petita burgesia de forma massiva, fins i tot recolzar-se en sectors desclassats de treballadors, van quedar clarament evidenciats. Fins i tot durant el mandat de Syriza (2015-2019) i l'oberta traïció dels seus dirigents, aplicant els plans d'austeritat imposats per la troica que havien jurat combatre; en les condicions més propícies, l'extrema dreta ha quedat aïllada per la memòria històrica i la consciència de classe de les masses treballadores.
La lluita de masses, les vagues generals, el moviment a la plaça Syntagma durant l'estiu de l'any 2011 –coincidint amb el 15M–, el moviment "jo no pago" o les ocupacions de centres de treball, van ser l'expressió de l'acció directa i el gir a l'esquerra de la classe treballadora i el jovent grec, fins i tot de les capes mitjanes, que es dirigien cap a una situació revolucionària. Davant d’aquesta empenta tan poderosa, les forces de la contrarevolució que representen els feixistes van quedar esmorteïdes, reflectint els seus límits. Fins i tot encoratjaven una lluita més decidida a l'esquerra.
Si el procés revolucionari grec no va conduir a l'enderrocament del capitalisme, no va ser per falta de voluntat de la classe treballadora –expressat fidelment en el referèndum del 2015– ni per l'amenaça feixista, sinó per la traïció dels dirigents de Syriza i l'absència d’una organització amb arrels en el moviment obrer i amb un programa revolucionari conseqüent.
Aquesta sentència no acabarà, ni pretén acabar, amb l'espai de la ultradreta a Grècia, ja que la seva font de suport –la crisi capitalista i la incapacitat de l'esquerra parlamentària d'oferir una alternativa revolucionària– segueix vigent.
D'Alba Daurada ja van començar a fugir les rates en veure que el vaixell podia enfonsar-se, d’aquesta manera han sorgit altres formacions d'extrema dreta com Solució Grega, el 2016, basant-se en el model de Trump o el Front Nacional de França, defensant el nacionalisme econòmic, la demagògia euroescèptica, el racisme i l'odi a l'esquerra més acèrrim. Alimentats per la crisi econòmica i reflectint la forta polarització política tenen un espai, però la realitat és que la seva implantació als carrers, als barris, a les empreses és avui més feble. És el reflex de la força de la classe treballadora, una força tremendament superior comparada amb l'existent a la primera meitat de segle XX.
Ara bé, l'única manera de combatre el feixisme i acabar amb ell és basant-se en la força del moviment obrer organitzat, en la mobilització i en la vaga de masses, en l'acció militant creant comitès d'autodefensa als barris, centres d'estudi i fàbriques, i en última instància, en la defensa d'un programa revolucionari que aconsegueixi la victòria del socialisme sobre el sistema capitalista. Aquesta és la tasca del moment.
