¡Organitzem la resistència!

Les eleccions presidencials franceses han mostrat un rebuig històric als partits tradicionals, amb l'eliminació a la primera volta del Partit Socialista d'Hollande, al poder, i del partit de Sarkozy (LR) amb el seu corrupte candidat Fillon. La còlera social s'ha expressat de manera clara amb els set milions de vots per Mélenchon amb un programa de ruptura amb l'austeritat i contra la degradació de les nostres condicions de vida i laborals. Però aquest vot no ha estat suficient per tancar el camí a Le Pen i el Front Nacional, que han aconseguit passar a la segona volta davant de Macron, el candidat designat per la classe dominant.

Finalment Macron ha estat elegit amb un 65.8% dels vots enfront del 34.2% de Le Pen. Els capitalistes han aconseguit així el titella que necessitaven per continuar i aprofundir la seva política d'austeritat i de repressió contra els treballadors, els joves, els aturats i els immigrants. Però la situació no és tan senzilla com sembla.

Record històric del vot en blanc

El 12% dels vots han estat paperetes en blanc o nul: és un rècord històric que ha obligat els mitjans a donar les xifres dels vots en blanc, quan tradicionalment ni tan sols es comptabilitzaven. Si sumem l'abstenció -el 34% dels possibles votants-són més de 16 milions, respecte als 47 milions d'inscrits, els que han donat l'esquena tant a Le Pen com a Macron. Darrere dels percentatges la realitat és menys gloriosa: Macron rep 20,4 milions de vots i Le Pen 10,6 milions. En realitat, tot i l'amenaça de Le Pen per arribar al poder Macron no ha agrupat a més que el 43,6% dels inscrits. I les enquestes d'opinió a la sortida de les urnes assenyalen que el 43% dels electors que han votat a Macron ho han fet per tancar el camí a Le Pen i tan sols el 16% d'ells l'ha votat creient en el seu programa. És una clara senyal que Macron té una base molt feble per governar i que els anys que té per davant seran molt inestables.

Macron: una política contra els treballadors i els joves

Macron té una missió: continuar i intensificar les polítiques dutes a terme en els últims 15 anys per Sarkozy i Hollande contra els serveis públics, per facilitar els acomiadaments i flexibilitzar el mercat de treball. Ha anunciat que va a suprimir 120.000 llocs de treball públics en 5 anys. Que utilitzarà l'arsenal antidemocràtic de la V República, com Valls en el seu temps, per aprovar les lleis fonamentals per als capitalistes. Vol governar per decret, és a dir, evitar que el parlament pugui debatre sobre els projectes de llei. El primer, per juny-juliol, és el que abordarà la legislació laboral. Després vindran els de les ajudes a aturats, sobre la seguretat social ...

El rebuig a aquesta política és molt massiu i ha estat castigada en el període electoral. Però aquesta còlera i aquest rebuig han de trobar una expressió social i política que defensi realment els interessos dels treballadors, dels joves i de la majoria de la societat, ja que el risc que existeix és que el Front Nacional utilitzeu el descontentament general i el rebuig als capitalistes per transformar-lo en racisme i discriminació de tot tipus.

La inestabilitat és enorme per a la classe dominant. Ara cal tornar massivament als carrers per dir clarament que rebutgem les polítiques antisocials. Les direccions confederals sindicals no poden quedar-se callades mentre s'anuncien noves lleis del treball endurides a l'enèsima potència. Igual que la Llei Khomri va treure a un milió de persones al carrer i va generar veritables problemes per a la burgesia, ara cal organitzar-se i mostrar la nostra força col·lectiva sense esperar fins a finals de juny.

Le Pen es presentarà com l'oposició a Macron

Per a Le Pen i el FN la campanya no ha estat tan senzilla. Ells esperaven acaparar el cansament general i havien estat el primer partit a la primera volta però la campanya de Mélenchon els va impedir capitalitzar aquest terreny. Le Pen va aconseguir rebre a la segona volta 10,6 milions de vots, 3,5 milions de vots més entre les dues voltes que el vot de la dreta més reaccionària que havia donat suport a Fillon i als sobiranistes de Dupont-Aignan (1,7 milions de vots en la primera volta). També ha rebut vots d'aquells que volien simplement lliurar-se de Macron, un vot erroni, ja que Le Pen és una candidata capitalista i la pitjor de les enemigues de les classes populars.

Marine Le Pen ha manifestat una gran voluntat per maquillar la seva aparença i culminar el rentat de cara del seu partit. Diumenge, en el discurs després de la seva derrota, va plantejar el seu projecte: la creació d'un nou partit en els propers mesos que permeti reagrupar aquells i aquelles que s'oposen a la política de Macron. Però això no serà possible sense generar oposició al mateix si del Front Nacional, especialment dels partidaris de Marione Marechal-Le Pen, que veuen amb mals ulls el reagrupament amb determinats sectors de la dreta clàssica. El repte per al FN és el de capitalitzar la ràbia però també el de permetre als seus dirigents fer carrera. Les tensions seran moltes, sobretot per què la veritable oposició a Macron, la dels treballadors i els joves, es farà amb reivindicacions oposades al programa del FN ...

Legislatives 2017

Les pròximes eleccions per elegir els diputats de l'Assemblea Nacional són aquí a un mes -l’11 i 18 de juny de 2017-. És clar que es tractarà en realitat de la tercera i quarta volta en les quals aquesta ràbia i la voluntat de lluita van a buscar la manera d'expressar-se.

Ara més que mai cal que els treballadors, els joves i les classes populars tinguin una expressió política independent enfront dels partits dels capitalistes: En Marche, Els republicans, el FN, el PSF i EELV (Europe Écologie - Les Verts, que ja estan buscant una aliança amb el partit de Macron). Seguint la línia de la campanya de Mélenchon, calen candidats que trenquin amb les polítiques d'austeritat. No podem acceptar els acords amb els partits que duen a terme polítiques d'austeritat com el PSF o alguns dirigents de EELV. Calen candidats que s'oposin als tancaments d'empreses com Whirpool o Chez Tati, que combatin el desmantellament dels serveis públics, que lluitin contra la destrucció del medi ambient, per l'augment dels salaris i les pensions, per la reducció de la jornada laboral. Candidats que marquin la diferència amb els corruptes i arribistes d'En Marche, de LR, del PSF o l'FN i que no rebin un salari més gran que el d'un treballador qualificat.

Des Gauche Révolutionnaire donem suport a les candidatures unitàries per circumscripció al voltant d'aquest programa. Hauria de ser possible fer campanya per un mateix candidat que provingui del moviment de França insubmisa (FI) o del PCF, mantenint la llibertat per a expressar la seva pròpia visió. Cal arribar a un acord, si no és per una campanya comuna, almenys d'un repartiment de les circumscripcions. Això és una cosa vital. Però si les exigències del PCF són, com sembla ser el cas, d'exigir ser el principal candidat en un indiscutible majoria de circumscripcions i no deixar a França insubmisa més que els llocs on els resultats de Mélenchon han estat més febles, llavors lamentablement cap acord serà possible tret del que ja ha proposat França Insubmisa: 26 circumscripcions per al PFC i 26 per a FI en els quals no hi haurà competència entre els dos moviments.

Cal construir una Esquerra de combat!

Davant de les polítiques en benefici dels grans capitalistes, la veritable esquerra té una gran responsabilitat i no pot deixar-li el terreny al FN. Cal continuar la dinàmica començada per la campanya al voltant de Mélenchon. El vot a Mélenchon ha aportat esperança a les classes populars i un programa progressista que ataca els veritables responsables de la crisi: els super rics, la banca, els grans accionistes ...

Ha faltat poc perquè Mélenchon s'enfrontés amb èxit a Le Pen i la gran marabunta de mitjans de comunicació al servei del capitalisme (9 multimilionaris posseeixen avui el 90% dels mitjans de comunicació a França). L'ofensiva desencadenada pels periodistes a sou dels capitalistes i la classe dominant contra Mélenchon, arribant fins i tot a comparar-lo amb Stalin, transmetia de forma clara la seva por que les masses coneguessin el seu programa econòmic i social i volguessin portar-lo a la pràctica. De fet, després dels resultats, alguns es felicitaven d'haver evitat una segona volta entre Mélenchon i Le Pen o entre Mélenchon i Macron que hauria estat molt ajustada.

Cal crear una nova força política de l'esquerra, de masses i capaç d'organitzar la ràbia i la resistència al voltant d'un programa econòmic i social que assenyali als verdaders responsables de l'actual situació: els capitalistes. Són centenars de milers de votants a favor de Mélenchon que volen continuar la batalla. El que ha faltat les dues últimes setmanes de campanya és que el moviment dels insubmisos fos més organitzat i capaç de consolidar-se com un moviment militant i combatiu enfront dels candidats procapitalistes. És urgent avançar en aquest sentit perquè les eleccions legislatives necessitaran de determinada organització i, sobretot, perquè la campanya electoral serà una forma d'impedir a Macron obtenir la majoria en l'Assemblea Nacional i facilitarà la tasca d'aixecar un moviment de masses contra les seves polítiques, amb manifestacions i vagues.

En Gauche Révolutionnaire defensem la necessitat d'una força política de masses i de combat, un nou partit realment democràtic que aglutini els treballadors, als joves i a tots aquells i aquelles que ja han tingut prou de capitalisme. Per això no hi ha 36 solucions, cal lluitar per posar fi a la dictadura del capital retirant als capitalistes el seu control sobre els mitjans amb què colpegen a la majoria i substituint-los per la propietat pública de les palanques principals de l'economia sota el control i la gestió democràtica de la població. Una nova força es pot construir sobre la base de les mobilitzacions de masses i debatent sobre un programa anti-austeritat però també defensant el socialisme democràtic contra el capitalisme i el seu dictadura. Amb el resultat de Mélenchon i la campanya electoral, França insubmisa ha donat un gran pas en aquesta direcció i els capitalistes s'han trobat amb una veritable oposició enfront d'ells. Una oposició que creixerà i a desenvolupar-se. Gauche Révolutionnaire (Esquerra Revolucionària a França) continuarà lluitant per construir-la en el pròxim període

Uneix-te a nosaltres!