Milers de persones a Finlàndia es van unir a més d'una dotzena de manifestacions convocades a diferents zones del país durant la reunió entre Donald Trump i Vladímir Putin que es va celebrar a Hèlsinki el 16 de Juliol. La més gran d'elles va ser la de l'esquerra "Hèlsinki contra Trump i Putin" que va concentrar a 2.000 persones en una plataforma en contra de la guerra, la xenofòbia, el sexisme i l'homofòbia.

El període previ a la mobilització va ser complicat. Els principals membres del Partit Comunista Finès inicialment van convèncer a l'esquerra de treballar amb 'Hèlsinki Calling', una plataforma en defensa dels drets humans que va ser organitzada per la periodista Jessikka Aro. No obstant això, una setmana abans de la protesta, els líders de 'Hèlsinki Calling' van canviar la data del seu esdeveniment i van omplir la llista d'oradors amb neoliberals rusófobos com l'autora Sofi Oksanen, l'eurodiputada de la Lliga Verda Heidi Hautala i, sorprenentment, el fundador multimilionari d'Angry Birds, Peter Vesterbacka. Aquests canvis també van expulsar a totes les veus d'immigrants i a tots els oradors anti-Trump (excepte un), convertint l'esdeveniment en una narrativa contra el "pirateig rus".

Amb tot això, àmplies capes de l'esquerra van arribar a estar d'acord amb el nostre argument: que era necessari la convocatòria d'una manifestació que donés veu a la classe obrera sobre la base d'una clara oposició d'esquerres no només a Trump i Putin, sinó contra el sistema que els fa possibles i els sustenta. Encara que va haver-hi poc temps, els membres del CIT/CWI vam jugar un paper decisiu en la construcció d'aquestes forces i en convèncer-les de presentar una línia política positiva i progressista. Aquestes polítiques van tenir el seu efecte i, fins i tot amb poc marge, la convocatòria 'Hèlsinki contra Trump i Putin' va ser un terç més gran que la de 'Hèlsinki Calling'.

Va ser tot un èxit tot i la hostilitat dels mitjans de comunicació. Mentre que els mitjans d'idioma suec i els mitjans locals a Turku, Savonia i altres àrees perifèriques de Finlàndia cobrien els nostres preparatius, els diaris de YLE i Hèlsinki ho van ignorar per complet fins al mateix dia. Alguns d'aquests mitjans van arribar a afirmar que la manifestació tan sols tenia cinquanta participants, una afirmació ridícula que fins i tot contradiu les pròpies fotografies d'aquests periòdics.

Èxit

L'esdeveniment en si va succeir sense cap problema. Un intent de tres membres del neonazi PVL (Moviment de Resistència Nòrdica) per a interrompre la marxa va ser aturat pels membres d'Antifa i la marxa va créixer des que avançava des Kaisaniemin Puisto fins a Finlàndia-talo, amb onades d'agraïment donades pels treballadors de la construcció.

Durant el míting, una àmplia capa d'activistes exigien vagues i organitzar accions de protesta per a aturar Trump i Putin. Els oradors de Palestina, Síria i Ucraïna van demanar la fi de les contínues guerres impulsades pels Estats Units i Rússia a tot el món. Molts altres van proclamar la seva solidaritat amb els refugiats, immigrants i presos polítics tant a Rússia com als Estats Units. El missatge va ser clar: hem de lluitar contra Trump i Putin, però aquesta resistència només serà efectiva si prové de la base, no d'altres grans capitalistes o dels seus agents.

El míting no va ser perfecte. Els sindicats, massa encadenats per les seves pròpies burocràcies per a actuar, no van mobilitzar a la seva base de suport i la data de la marxa -mitjans de Juliol- coincidia amb que molts treballadors estaven de vacances. Però el fet que la manifestació fos tan exitosa porta lliçons molt importants. En primer lloc, indica que aquests esdeveniments tindrien més èxit, no menys, si presentessin una plataforma clara en sintonia amb els interessos de la classe treballadora; en segon lloc, les narratives de "pirateig rus" i les bromes homòfobes sobre Trump i Putin tenint relacions sexuals són de molt menys interès per a la gent normal que la discussió honesta sobre qüestions polítiques; i que els dirigents dels principals partits de l'esquerra a Finlàndia no estan a l'altura de la tasca d'organitzar a la classe treballadora per a l'acció, fins i tot en aquesta oportunitat d'or.

De cara al futur, hem de construir Sosialistinen Vaihtoeht (CIT a Finlàndia) per a proporcionar una alternativa clara, lluitant pel lideratge de la classe treballadora i una alternativa al món dels menyspreables multimilionaris com Vladimir Putin i Donald Trump.