La civilitzada Europa! Els valors de la nostra cultura occidental! Avui, el sentiment de milions de treballadors i joves del vell continent està al costat de les nostres germanes i germans siris, iraquians, afgans, de totes les nacions a les que l’imperialisme europeu i nord-americà han reduït a runes. El nostre cor i la nostra consciència estan amb eixos milers d’homes i dones, amuntegats en tendes de campanya a la intempèrie del cru hivern, negats de pluja i fang, tractant d’evitar la mort dels seus fills. I tota la nostra ràbia i indignació es dirigeix cap a eixos governs, de dretes i socialdemòcrates, que han estat capaços de signar la sentència de mort per a milers de persones innocents, ignorant el grandiós moviment de solidaritat sorgit al mes de setembre a cents de ciutats europees.
L’acord entre la Unió Europea i Turquia per a deportar a aquest país tots els refugiats que arriben a través de Grècia, suposa la liquidació en la pràctica dels drets democràtics per a milions de persones estrangeres en Europa i consolida un discurs oficial que no es diferencia gens ni mica de l’extrema dreta. No hi han trigat ni quatre mesos en convertir en paper mullat el “pacte” assolit per a reallotjar 160.000 sol·licitants d’asil. Així és la política capitalista. Pressionats per la lluita dels treballadors i la joventut van intentar lliurar-se de les seues responsabilitats amb vagues promeses. Però ara està clar tot: els refugiats són un enemic més, i cal aixafar-lo el més aviat possible.
L’acord signat amb Turquia incompleix clamorosament la mateixa normativa europea sobre el dret d’asil, i suposarà la deportació immediata de desenes de milers de persones i la mort segura per a moltes d’elles. Com ha reconegut la portaveu per a temes de migració de la Comissió Europea, “la idea és que, a partir d’ara, tots els migrants rescatats en aigües gregues siguin duts a alguna illa grega per a un primer “garbell”. Els migrants considerats “econòmics” seran després deportats a Turquia per a un nou “estudi” dels seus casos. Tanmateix, tots els migrants rescatats per l’OTAN en aigües turques seran duts a Turquia, país que s’encarregarà de definir el seu “estatus”.
En preu a les seues tasques de carcellera i gendarme exterior, la dictadura turca —doncs sols es pot qualificar d’aquest mode el règim assassí d’Erdogan—rebrà 3.000 milions més d’euros i el compromís d’accelerar la seua incorporació a la Unió Europea. Un pas decisiu en la política criminal que estan duent a terme els governants europeus donant l’esquena a milions de persones que s’hi troben en una situació desesperada. Incapaços de destinar uns mínims recursos a pal·liar les necessitats més urgents, prefereixen invertir eixos diners per a reforçar el FRONTEX (la policia europea de fronteres) i pagar a un govern com el turc per a que faci el treball brut.
Pretendre ara presentar Turquia com a un “país segur” des del qual és possible tramitar plàcidament el dret d’asil, és una burla cruel que posa més de relleu la hipocresia de les democràcies europees. De fet, mentre els líders de la UE i Turquia es reunien en Brussel·les per a signar aquest acord de la vergonya i la mort, la frontera turca amb Síria seguia tancada per a desenes de milers de sol·licitants d’asil que fugen d’Alepo, exposant-los a greus riscos. El règim turc s’ha destacat en aquests anys per la brutal repressió contra les organitzacions sindicals i polítiques de l’esquerra, i per la seua campanya d’atemptats i assassinats polítics contra activistes del moviment kurd, al que també combaten militarment. El règim d’Erdogan, com és es públic i notori, és a més un aliat fonamental de l’Estat Islàmic (ISIS) al que finança i subministra armes, que després són utilitzades en atemptats criminals com el passat mes de novembre a París.
Si aquest és el tracte que reserva el govern turc als seus propis ciutadans, què pot esperar una massa de persones despullades de qualsevol dret civil o polític? Per molt que Merkel, Hollande, Rajoy i la resta de mandataris europeus pretenguin maquillar la realitat, el destí en Turquia d’eixos homes, dones i nens serà, en el millor dels casos, el seu amuntegament en camps de concentració, en condicions inhumanes, sense l’alimentació, l’abric o els recursos mèdics adequats. I en el pitjor dels casos, la repatriació sense cap garantia als seus països d’origen, on la sort que els espera és una mort probable.
Ni als capitalistes europeus ni a qui ens governen els importa gens ni mica la sort de cap d’ells. Especialment vergonyosa és l’actitud de la socialdemocràcia europea, còmplice d’aquest acord i d’aquesta política, en la que malauradament també cal incloure a Tsipras i el seu govern. Per suposat, aquesta “esquerra” que ha claudicat fa molt de temps davant la burgesia i els grans poders econòmics, ara s’agenolla davant aquestes decisions inhumanes, xenòfobes i racistes per a aprovar-les i recolzar-les.
Les lliçons dels fets que està ocorrent amb les nostres germanes i germans refugiats són clars: sols els treballadors, la joventut, els oprimits de tot el món, units per damunt de les fronteres nacionals, de les diferències de raça o de religió, podem teixir una solidaritat real que acabi, no sols amb les guerres imperialistes i la devastació que hi produeixen, sinó amb l’explotació de la majoria de la societat per una minoria privilegiada i l’amenaça que aguaita sobre les nostres llibertats i drets democràtics. Per això és necessari que tota l’esquerra militant, social, política i sindical, aixeque un gran moviment de masses contra aquest acord i aconseguim que les fronteres d’Europa s’obrin per als refugiats en condicions dignes d’acollida.
Avui com ahir, la lluita pels drets dels refugiats és també la lluita per l’enderrocament del capitalisme, per la transformació socialista del món.
Fora l’acord UE Turquia!
Refugees Welcome!
